diumenge, 5 d’octubre de 2014

Mai no plou a gust de tothom

Darrerament, la plaça del Mercat de Xàtiva és escenari de múltiples i contínues contradiccions. Els veïns mantenen un llarg contenciós amb l’Ajuntament i amb els propietaris dels establiments hostalers instal·lats al barri. ¿Motiu? La declaració de la plaça i els carrers adjacents com a Zona Acústicament Saturada (ZAS). Els residents es queixen perquè l’avantprojecte de declaració redactat pel govern local no soluciona, segons ells, el problema que han de patir tots els caps de setmana, el soroll provocat pels pubs, les terrasses —obertes fins a molt tard— i les màquines netejadores, que comencen a treballar a les set del matí. Es queixen dels vidres, els vòmits i els orins a la via pública, i de l’enrenou que surt dels locals a través de les portes obertes. Segons el veïnat, l’Ajuntament es limita a recollir unes normes que s’haurien d’haver aplicat fa anys (horari de tancament de locals, limitadors acústics...), però no aporta solucions efectives. Als hostalers, en canvi, els sembla massa dura la declaració de ZAS que prepara el govern local. «Si el ploure hagués de venir-li bé a tothom, no plouria mai», fa la dita.

Qui pense que la vida és massa tediosa sense debat està d’enhorabona. Els amos dels locals d’oci han degut pensar que la polèmica perdia força i han decidit de reanimar-la. Aquest cap de setmana, estan celebrant a la plaça del Mercat una barrila que han batejat amb el nom pompós d’Oktoberfest. Vostès ja sabran que l’autèntica festa d'octubre se celebra a Munic, en una esplanada de quaranta-dues hectàrees en què es canta, es balla, es menja i es beuen milions de litres de cervesa. Els assistents llueixen els vestits tradicionals bàvars. En localitats, del País Valencià, Catalunya i, sobretot, les Illes Balears, que compten amb comunitats de residents alemanys han proliferat les celebracions de l’Oktoberfest. ¿Hi ha molts alemanys a Xàtiva? No. ¡Però és igual! Els xativins ens apuntem a un bombardeig —Oktoberfest, Halloween o el que siga. I si el sarau té èxit, està assegurada la seua continuïtat. La qüestió és divertir-se. ¿Inversió en recerca, desenvolupament o innovació? Poca. ¿En cervesa? Tota. No sé com s’haurà pres, el col·lectiu veïnal, la idea de convertir la plaça del Mercat en la Theresienwiese muniquesa.

En fi, com no hi ha dos sense tres, l’inici de la tardor ens porta una nova controvèrsia. Els plans municipals de reservar la plaça del Mercat als vianants ha posat el comerç del nucli històric en peu de guerra. El consistori estudia tancar la plaça al trànsit rodat i prohibir en ella, durant tots els dies de la setmana, l’estacionament de vehicles. L’alcalde ha dit que aquesta mesura incentivarà l’ús de les terrasses i dinamitzarà la zona. Jo no ho tinc tan clar. La fugida del comerç tradicional, la manca d’ajuts a la rehabilitació d’immobles i la creació d’una “zona de copes” ha propiciat el progressiu buidament residencial del barri del Mercat. Els habitatges buits han estat ocupats per immigrants estrangers que, sovint, hi viuen en condicions precàries. Molts establiments de la zona, dedicats a activitats tradicionals —comerços, tallers, pensions, restaurants—, han estat substituïts per locals d’oci (en contra d’allò que va manifestar l’alcalde en guanyar per primera vegada les eleccions municipals: «Anem a convertir la plaça del Mercat en un gran espai cultural»). Restringir el trànsit està bé, però calen altres mesures.

S’ha de millorar, posem per cas, l’habitabilitat del nucli històric. Cal impulsar iniciatives que fomenten l’ús residencial i posen límits a les activitats que el frenen (l’especialització turística i l’esbargiment nocturn excessius, el soroll, la brutícia...). Les ciutats històriques han de fer compatibles la conservació del patrimoni i la supervivència del teixit social. Moltes urbs europees han sabut harmonitzar aquestes exigències. Nombroses experiències mostren els beneficis d’habilitar aparcaments per a residents en patis interiors d’illa, prohibir la circulació pels centres urbans, crear aparcaments perimetrals en superfície i potenciar l’ús de mitjans de transport alternatius. Aquestes fórmules permeten de reservar les vies del centre històric als vianants, solucionar els problemes de mobilitat i millorar ostensiblement la qualitat de vida ciutadana. I els primers beneficiats solen ser els comerciants. S’equivoquen, per tant, aquells que s’oposen a les restriccions del trànsit. Però ja se sap: mai no plou a gust de tothom.

(publicat a Levante-EMV, el 04/10/2014)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt encertades les teues reflexions. Cal fixar-se en altres models que han funcionat i no d'altres que com el cas de València han produït més perjuis que guanys.

Ximo ha dit...

Gràcies pel teu comentari, anònim.