dimecres, 17 de setembre de 2014

No són iguals

Durant els últims dies, la premsa de Madrid ha publicat nombroses columnes i articles d’opinió en què s’afirma que les situacions polítiques d’Escòcia i Catalunya no són equiparables. Escocia es única, titulava El País. Els arguments en què recolza tal afirmació són si més no curiosos. Es diu que el referèndum que se celebra demà a Escòcia està consensuat, a diferència del que es pretén celebrar a Catalunya. S’explica que els escocesos no miren cap a esdeveniments històrics passats (el seu país fou independent, quina coincidència, fins a 1707), mentre que els catalans sí. Jo propose canviar els termes de la comparació sense tocar ni una coma dels arguments. La cosa quedaria més o menys així: les autoritats de Londres han acceptat que els escocesos es puguen pronunciar en un referèndum, mentre que les de Madrid no volen ni sentir parlar de consultes; els polítics anglesos no fan servir la història, però els centralistes peninsulars no deixen de parlar de l’existència mil·lenària d’Espanya. Heus ací la conclusió que em surt: Espanya i el Regne Unit no són iguals. He prescindit d’altres arguments perquè trobe que són pura fal·làcia. S’afirma, posem per cas, que el debat escocès s’ha basat més en el càlcul que en les emocions, i que les apel·lacions al sentimentalisme han sovintejat més en el bàndol secessionista que en el unionista. Això no és de veres. Només cal recordar alguna de les darreres declaracions de David Cameron pregant abrandadament als escocesos que no trenquen una llarga amistat. El debat català tampoc no ha estat exempt del component emocional. Mariano Rajoy, habitualment poc donat als efluvis passionals, va dir el següent: Gracias a la solidaridad, un andaluz puede vivir con el corazón trasplantado de un catalán. (¿I per què no amb el d’un filipí?, em pregunte.) Quant a la calculadora, està present en tots els processos secessionistes. Tant el Regne Unit com Espanya perdrien un bon mos del seu PIB, cosa que no fa cap gràcia ni als polítics de Londres ni als de Madrid. Per la seua banda, tant Escòcia (que compta amb abundants recursos petroliers) com Catalunya sobreviurien per lliure. Si Txèquia, Suïssa o Luxemburg són estats viables, ¿per què no ho havien de ser altres de dimensions semblants? Repetisc: el Regne Unit i Espanya no són iguals; el govern britànic ha permès un tipus de consulta que l’espanyol rebutja.