dissabte, 6 de setembre de 2014

Millorant la vida democràtica

A pocs mesos de les eleccions locals, el PP ha anunciat la seua idea d’enllestir una reforma electoral. Vol que els municipis siguen governats pel partit més votat. Els conservadors recolzen la seua pretensió en dos arguments: millorarà la qualitat democràtica dels ajuntaments i minvarà la corrupció. Les dades semblen desmentir la segona afirmació; hi ha més corrupció als consistoris governats per majories que als governats per coalicions. Anem, per tant, al primer argument. Segons els populars, ha de ser alcalde la persona més votada, perquè no és raonable que tots els partits minoritaris nomenen el primer regidor al marge del partit que haja quedat a escassa distància de la majoria absoluta. Jo no acabe d’entendre certes coses. ¿Per què els pactes no són raonables als municipis i sí a l’hora de formar el govern de l’Estat? ¿Què passa si el candidat més votat sols obté, posem per cas, el 25% dels vots? ¿Es farà una segona volta? ¿S’ha pensat que la segona volta, aliena a la nostra tradició, encarirà el procés electoral?

I encara tinc altres dubtes. Si hom elegeix per una banda l’alcalde i per altra els regidors, ¿com podrà governar un primer edil que no compte amb el recolzament de la majoria absoluta del seu consistori? El PP estaria barallant una alternativa: donar la meitat més u dels escons municipals al partit més votat. ¿En què milloraria això la vida democràtica? En res. De manera unànime, l’oposició opina que el PP, davant les pèssimes perspectives electorals, i l’escassa possibilitat de pactar amb altres partits, vol canviar unilateralment les regles del joc per a conservar alcaldies que podria perdre amb l’actual sistema electoral. Posarem l’exemple de Xàtiva. Imaginem que els resultats de les properes eleccions locals foren semblants als de les últimes europees —les seues dades no són extrapolables, però marquen tendència. El PP tragué el 25,47% dels vots i els seus opositors, PSOE, EU, Compromís i Podemos, el 54,93%. (Són percentatges sobre els 10.704 vots vàlids emesos, xifra que inclou els vots en blanc però no pren en consideració les paperetes nul·les.) Amb l’actual sistema, Xàtiva tindria un alcalde d’esquerres.

Podríem calcular aquests resultats —per pura curiositat— d’altra manera. Si sumàrem els vots emesos (incloent els nuls) i les abstencions tindríem un cens de 21.368 electors. Prenent com a referència aquesta xifra, el PP només hauria obtingut el recolzament explícit del 12,75% dels xativins amb dret a vot, un percentatge ínfim. Els triomfadors haurien estat els abstencionistes, un 48.85% dels veïns majors d’edat. (Podríem afinar més i dir que vora un 51% d’electors es va abstenir, va votar en blanc o va emetre un vot nul.) Si el PP modifica la llei electoral, donant la meitat més u dels regidors a la llista més votada, un resultat com el de les eleccions europees crearia una situació peculiar: Rus, amb el suport del 12,75% dels xativins, tornaria a ser alcalde, però PSOE, EU, Compromís i Podemos, recolzats pel 31%, haurien de romandre a l’oposició. I damunt, el personatge tindria la barra de dir que els electors l’han avalat. En fi, la situació no seria alarmant si Rus tingués un talant moderat i conciliador. Però coneixent el seu caràcter, la seua inclinació a menysprear els adversaris i a exercir el poder despòticament, dir que els canvis a la llei electoral aprofundeixen la democràcia és una ofensa a la intel·ligència, una burla.

És més: el projecte del PP no respecta el principi democràtic consagrat a la Constitució. D’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, el principi democràtic exigeix aplicar la regla de les majories per a formar la voluntat general ciutadana. Qualsevol procediment per a integrar voluntats diverses ha d’estar regit pel principi majoritari. Designar un govern sense majoria absoluta, que foragite partits amb més suport electoral que l’obtingut per l’alcalde, trenca el principi majoritari. Si no assoleix la majoria absoluta, l’alcalde no representa la majoria dels electors del municipi, és només el representant de la minoria més nombrosa. De fet, ara mateix, els xativins que no han votat al PP són majoria. Però tot açò importa un rave als actuals gestors locals. Fa poc, el desànim s’escampava pels cercles pròxims al primer edil, que donaven per perdudes les eleccions de 2015. Tanmateix, gràcies a una cacicada de Rajoy, Rus podria tornar a ser alcalde de Xàtiva. També podria ocórrer que els peperos anaren a per llana i tornaren trasquilats. Ja veurem. La gent comença a percebre que les coses estan arribant massa lluny.
 
(publicat a Levante-EMV, el 06/09/2014)