Falta d’idees

Allò ben cert és que el llibre de la fira d’enguany ha estat molt fluixet. En general, els articles, escrits per autors reals o apòcrifs, eren d’escàs interès. Val a dir que escriure un llibre de festes interessant i original és molt complicat. La fira de Xàtiva, com totes les festes locals, és cíclica. Ve repetint-se ininterrompudament des de 1250. I continuarà celebrant-se indefinidament. El costum de fer un llibre de festes és més recent, però ja ha complit més de mig segle. Aportar-hi cada any una cosa nova és força complicat, independentment de l’orientació del volum. Dic açò perquè hi ha qui estableix comparacions entre la publicació de Xàtiva i les d’altres poblacions. Dies enrere, un articulista explicava que Camp de Mirra, petita vila de només 500 habitants, ha dedicat més de cent pàgines del seu llibre fester a la història i la geografia locals. En fi, si la població pròxima a Bocairent i Banyeres de Mariola continua publicant cent pàgines d’història local, quan vénen festes, durant els cent pròxims anys, potser s’haurà d’inventar una història nova —que Déu nostre senyor em perdone la petita ironia. Ja dic: la mampresa és molt difícil.

De tota manera, l’esment de la vila on es va firmar el Tractat d’Almirra amagava un rerefons: la vella pretensió dels historiadors locals de fagocitar totes les publicacions festeres (els llibres de les falles, de la fira, de les festes de carrer...). En principi, no veig inconvenient a publicar-hi textos històrics. Això sí, haurien de tenir un to divulgatiu i certa amenitat. Els llibres de festes han d’anar dirigits al públic en general. Jo explique als meus alumnes de batxillerat que els textos acadèmics poden tenir, segons els destinataris a què vagen dirigits, tres nivells de complexitat: científic, didàctic i divulgatiu. Entre els historiadors, hi ha també tres maneres d’enfocar els seus articles: enumerar allò que podríem denominar “fonts i documentació”, és a dir, llistats de documents trobats a diferents arxius, interpretar etapes històriques, especialment aquelles que presenten llacunes o incògnites, o posar la història a l’abast de tothom, per mitjà de textos divulgatius. Per desgràcia, a Xàtiva hi ha molts historiadors  —o gent amb pretensió de ser-ho—, interessats a publicar documents inèdits, i pocs divulgadors de la història local.

Els articles divulgatius poden tenir cabuda en un llibre de la fira, però els treballs dels nivells científic i didàctic haurien de ser publicats en col·leccions d’estudis i recerca, editades per centres d’estudis locals, públics o privats. Un llibre de festes no és l’instrument idoni per a l’intercanvi acadèmic. Enguany, el sisè centenari de la col·legialitat de Santa Maria i el jubileu extraordinari concedit per Benet XVI brindaven una oportunitat magnífica per a fer divulgació històrica. De tota manera, el llibre de la fira és inseparable de la fira mateixa. La setmana gran xativina està anquilosada; urgeix un projecte distint. I el llibre de festes hauria de formar part d’aqueix projecte. La publicació hauria de tenir més cura dels elements gràfics i del contingut. (En aquest sentit, alguns llibrets de falla ja han passat al davant.) S’hi haurien de conjugar, en les proporcions adequades, literatura, història, imatge... La bona literatura hi podria aportar la creativitat, l’humor i la imaginació que manquen ara. Cal recordar que la nostra ciutat compta amb magnífics escriptors: Toni Cucarella, Xavier Aliaga, Elies Barberà, Ximo Cerdà...

¿Per què no es fa una publicació més digna? «¡Per falta de diners!», contestaran les autoritats municipals. Jo crec, en canvi, que falten idees i sobra sectarisme polític. Tradicionalment, el llibre de la fira ha estat un pessebre per als simpatitzants i els amics del govern municipal de torn. (Un pessebre ben humil, perquè ningú no es farà milionari publicant-hi un article.) Sembla que historiadors i escriptors desafectes són ratllats de la llista d’hipotètics col·laboradors. I és que el partidisme ho envisca tot: organismes reguladors, tribunals, esport, festes tradicionals... ¿Les festes tradicionals també? Sí, també. En qualsevol cas, falten diners per a certes coses, però sobren per a unes altres. Convindria recordar que, a la llarga, només sol romandre allò que està escrit. La fira decau, és evident, però les generacions venidores podrien creure, si repassaren llibres festers de qualitat, que la seua llum era encegadora. ¡La setena meravella! El govern local ho deu pensar. Sols cal escoltar les declaracions dels seus portaveus.

 

(publicat a Levante-EMV, el 07/09/2013)