Una pertorbació transitòria?

Portava dies pegant-li voltes al tema de la columna que vostès es disposen a llegir; és la centena que escric des que vaig començar a col·laborar amb l’edició comarcal de Levante-EMV, allà per l’octubre de 2007. Quatre anys dirigint-me als lectors! Ja han esdevingut lletra impresa cent articles quinzenals i mitja dotzena de textos esparsos publicats a mitjan setmana quan alguna circumstància ho ha requerit. Sé que algunes persones em segueixen amb interès, perquè em paren de vegades pel carrer i m’ho diuen. «La columna que vas escriure la setmana passada em va agradar molt», fan. Altres, en canvi, passaran pàgina només veure la meua rúbrica. Coses de la vida! És impossible d’agradar a tothom! El primer article d’aquesta sèrie anava dedicat a l’alcalde de Xàtiva, que havia carregat  de manera indiscriminada i sense venir al cas, durant una roda de premsa, contra diferents entitats i persones de la ciutat —entre les quals, jo. Avui, amb la temprança que proporciona el pas dels temps, voldria tornar a parlar de l’alcalde.

Sempre m’ha cridat l’atenció una característica seua poc valorada, fins i tot rebutjada: el costum de parlar valencià en públic. «El parla malament», riuen uns. «Utilitza el valencià perquè no sap parlar castellà», es burlen altres. Què volen que els diga? El valencià de l’alcalde serà bast i estarà ple d’incorreccions, d’acord, però ell no s’avergonyeix d’usar-lo. Les seues expressions vulgars estaran allunyades de qualsevol estàndard, sí, però les fa servir sense complexos. No fa com l’alcaldessa popular de Torrent, María José Català, que es va disculpar en un acte públic perquè se li escapava el “defecte” de parlar en valencià. ¿Algú s’imagina l’alcalde de Xàtiva demanant disculpes per aqueix motiu (Os pido disculpas por si en algún momento me paso al valenciano. Es mi lengua materna y tengo este defecto, va amollar la senyora Català). Jo no puc reprimir certa complaença quan veig que el nostre edil utilitza el seu parlar, tan vernacle i casolà com vostès vulguen, davant de gent tan amanerada i remirada com Camps o Ricardo Costa.

Ara bé, com una cosa no treu l’altra, el primer edil xativí sempre s’ha encarregat de deixar ben clar que ell no parla català. «Als catalans, ni aigua!», digué en certa ocasió. Per això m’han sobtat tant les seues respostes a l’entrevista que ElTemps, el setmanari d’Eliseu Climent, li feia a principis d’octubre. Heus ací una de les contestacions de l’alcalde d’alcaldes: «Cal que anem amb Catalunya. Més enllà dels problemes que puguem tindre per qüestions com ara la llengua o uns altres —que els solucionaríem només de seure a parlar-ne—, Catalunya és una potència molt important.» (Caram! Quina dèria li haurà entrat a Rus?)  D’altra banda, com que la gent d’El Temps havia transcrit la conversa a una llengua estàndard, les respostes del polític eren totalment surrealistes, per inversemblants. «Els governs hem de crear ocupació, no destruir-ne... Si els que no treballen són gairebé tants com els que treballen, la càrrega és molt forta.» Seure? Gairebé? Sí, sí. I també es ficaven en boca de Rus expressions com fallida, ajornar, ensorrar, ximpleria, cinquè i disset. La veritat, no puc representar-me l’alcalde pronunciant aquests mots. («Alguns mestres, ixos que diuen aleshores i gairebé, són uns gilipolles», cridava temps enrere.)

¿Serà que va patir una pertorbació transitòria en el transcurs de l’entrevista? «Fixeu-vos quina ximpleria, però el problema va ser dir-ne Països Catalans! Si se n’haguera dit Arc Mediterrani, tot ens hauria anat més bé», confessava al periodista. Què li passarà al nostre alcalde? Des de quan s’ajunta amb Eliseu Climent, temible monstre catalanista? No sé. Posats a fantasiejar, podríem imaginar que la multa que havia de pagar Acció Cultural, pels repetidors de TV3, ha estat condonada per intercessió de Sant Alfonso Rus. «La comunicació ha d’arribar a tot arreu. És normal que es veja TV3 i els presidents Mas i Fabra parlen entre ells. La vida ha de ser normalitat. De canals de televisió, n’hi ha d’haver de tot tipus. Tu ets lliure de triar quin veus», deia l’alcalde en altre moment de l’interviu. I clar, tanque els ulls i veig, per què no, l’aigua potable de Xàtiva privatitzada i gestionada per Aigües de Barcelona. I també veig CIU donant suport a Mariano Rajoy —mira que si el PP no trau majoria absoluta el pròxim 20 de novembre. El nostre alcalde és un fenomen. I a diferència d’altres, parla valencià en la intimitat i en públic.

(publicat a Levante-EMV, 2l 22/10/2011)