dissabte, 8 d’octubre del 2011

Una reina de caràcter

Demà se celebra el 9 d’octubre, data fundacional dels valencians. El dia 9 d’octubre de 1238, Jaume I entrà triomfalment a València. La data m’ha portat a la memòria el viatge que vaig fer a terres hongareses durant la Setmana Santa i la Pasqua d’enguany.  Entre d’altres indrets, vaig visitar la ciutat d’Esztergom, situada a les vores del Danubi, a 50 km de Budapest. Esztergom guarda molts paral·lelismes amb Xàtiva; la ciutat hongaresa, que té uns 30.000 habitants, està coronada, posem per cas, per les restes d’un antic castell. El seu element més destacat és, però, la gran basílica dedicada a Sant Adalbert. Des de la fundació del Regne d’Hongria, aquest temple és seu de l’arquebisbe d’Esztergom, cap de l’església catòlica nacional. Per això, el lloc ha tingut un gran protagonisme a la història del país centreeuropeu.

Al castell d’Esztergom va nàixer Violant d’Hongria (en hongarès Jolánta Árpád), princesa reial magiar, reina consort d'Aragó, Mallorca i València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès, i vescomtessa de Millau. (Violant és la forma en què ha quedat fixat el nom medieval Iolant.) El 1234, a proposta del papa, s’arranjà el seu casament amb Jaume I. Segons s'acordà als capítols matrimonials, la núvia havia d’aportar en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat flamenc i els territoris que els seus avis havien tingut a Nemours i Borgonya. Com que res de tot això no s'arribà a fer efectiu mai, el rei Jaume li assignà la senyoria de Montpeller, la baronia d'Omeladès i el vescomtat de Millau, per tal que Violant pogués mantenir la seua casa. Les noces, que causaren gran sensació a Europa, foren celebrades el 8 de setembre de 1235 a la catedral de Barcelona.

Violant era la segona esposa del monarca, amb qui tingué deu fills, entre els quals la infanta Violant d'Aragó, casada amb el futur Alfons X de Castella, Pere II el Gran, comte de Barcelona, i rei d'Aragó i València, i Jaume II, rei de Mallorca. La reina Violant fou una dona de talent i de caràcter. Jugà un paper important, al costat del seu marit, en la política de la Corona d'Aragó. Fou un dels consellers més valuosos del rei, sobre el qual exercí una forta influència, malgrat les amants que aquest no deixà de tenir durant el seu matrimoni. Violant d’Hongria intervingué en les negociacions amb Zayyan ibn Mardanix, per a la rendició de la ciutat de València —a la qual entraren triomfalment ella i el seu espòs—, i en acords tan importants com el tractat d'Almirra, signat amb Castella. Abans de morir al santuari de Salas, a prop d'Osca, la reina escollí sepultura al monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, del qual havia estat benefactora. (Les seues són les úniques despulles del llinatge Árpád que mai no han estat profanades.)

Des d’època romàntica, la figura de Violant (germana de Santa Isabel d’Hongria) està envoltada de moltes llegendes. Hom diu, per exemple, que les fruites i verdures confitades que formen part del regal típic de la Mocadorada de Sant Donís, que se celebra a València cada 9 d’octubre, tenen el seu origen a les fruites i hortalisses que van oferir a Jaume i Violant els musulmans valencians, quan rendiren la ciutat. Els gegants de moltes ciutats reprodueixen les figures de Violant i Jaume I. La reina sol portar a la seua cintura l’escut d’armes de la dinastia Árpád —escut que, curiosament, mostra quatre barres roges horitzontals sobre fons blanc— i constitueix un dels personatges principals de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló de la Plana. Violant té, en fi, carrers dedicats a Barcelona, Saragossa i a diferents ciutats de l'antiga Corona d'Aragó, però cap a Xàtiva. L’Ajuntament celebra, com tots els anys, un seguit d’actes dedicats al 9 d’octubre, però ningú no recordarà aquest personatge femení vingut de terres centreeuropees. (Les dones, ja se sap, han estat invisibles molt de temps.) En realitat, els polítics que ens governen han desvirtuat la nostra diada nacional. Solen amagar el seu rerefons històric.

(publicat a Levante-EMV, el 08/10/2011)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

¡¡¡ FARISEO PETULANTE !!!

escrivà de cort ha dit...

La dinastia hongaresa dels Árpád ha estat la família que més sants i beats ha donat a l’Església Catòlica. Compta amb dos reis sants, Sant Ladislau i Sant Esteve, i un príncep, Sant Emeric. El culte als tres personatges s’estengué tant durant l’Edat Mitjana que la dinastia era coneguda com el llinatge dels reis sants. La reina Violant d’Hongria també tingué una germana major santa, Santa Isabel d’Hongria. Igualment, les filles del seu germà Bela IV foren Santa Cunegunda de Polònia, Santa Margarida d’Hongria, la beata Yolanda de Polònia i la beata Constança d’Hongria. Irònicament, el pare de Violant d'Hongria, el rei Andreu II, fou excomunicat en dues ocasions per no complir a satisfacció les demandes papals de marcar els jueus i excloure’ls dels càrrecs públics com era costum durant el segle XIII.