Al mes de juny, en vista del silenci municipal,
l’Associació d’Amics de la Costera va fer públic un programa d’activitats per a
commemorar el bicentenari del retorn del nom de la ciutat. Es va editar un
cartell commemoratiu, una serigrafia obra d’Ernest Garcia Lledó, firmada i
numerada, amb l’efígie del diputat xativí Joaquín Lorenzo Villanueva, i un
logotip del bicentenari. L’Ajuntament, mentrestant, no deia absolutament res
(cap autoritat municipal no va assistir a l’acte de presentació del logotip, el
cartell i la serigrafia, bé que l’alcalde havia estat invitat). De sobte, quan
l’Associació ja es disposava a realitzar les activitats programades, durant setembre i octubre, l’equip de govern municipal improvisà uns actes
com a resposta a una moció socialista, sense ficar-se prèviament en contacte
amb Amics de la Costera.
Bé que l'Associació s'havia preocupat de preparar
com cal l’efemèride, l’Ajuntament ha ignorat olímpicament la programació de l’entitat cultual i
l’ha obligada a endarrerir els seus actes per a evitar solapaments. Aquest cap
de setmana, però, l’Associació d’Amics de la Costera destaparà una làpida
commemorativa a la plaça del Mercat i celebrarà un concert a l’església de Sant
Pere. També està preparant un opuscle divulgatiu de tots els avatars per què ha
passat el nom de la ciutat fins a la recuperació definitiva del topònim
valencià l’any 1979, per acord del primer ajuntament democràtic després de la
dictadura. En el marc del bicentenari, es presentarà l’edició facsímil dels
estatuts del Seminario Patriótico,
iniciativa pedagògica il·lustrada de primeries del XIX. Clourà el bicentenari
amb una mena de taula redona, o activitat semblant, que celebrarà a finals de
novembre, amb participació d’historiadors i polítics.
El fet històric que commemorem
palesa la voluntat de supervivència de la nostra ciutat. En uns moments
històrics, la transició del segle XVIII al XIX, en què un grup de persones
il·lustrades i receptives a les noves idees liberals intentaven que la ciutat
es recuperara de la sotragada patida una centúria abans, la recuperació del nom
esdevingué element del màxim valor simbòlic. És el mateix grup (format per
clergues, professionals liberals i burgesos) que havia propiciat la fundació del
Seminari Patriòtic, antecedent dels actuals instituts d’ensenyança secundària.
Si els projectes dels il·lustrats xativins (capitalitat provincial, seu
bisbal...) hagueren reeixit, la ciutat no seria avui la mateixa. Dos-cents anys
després convé mantenir la memòria d’aquells fets (amb les seues contradiccions:
els liberals de Cadis volien implantar un model d'estat centralista i jacobí) i
reflexionar sobre el paper subaltern a què semblen abocar la ciutat i el país
els actuals dirigents polítics, amb l’ajuda inestimable d’una indiferència i
una apatia generalitzades entre els sectors més il·lustrats i teòricament
capdavanters de les societats xativina i, per extensió, valenciana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada