dijous, 13 d’octubre de 2011

Bicentenari de la restitució


Al mes de juny, en vista del silenci municipal, l’Associació d’Amics de la Costera va fer públic un programa d’activitats per a commemorar el bicentenari del retorn del nom de la ciutat. Es va editar un cartell commemoratiu, una serigrafia obra d’Ernest Garcia Lledó, firmada i numerada, amb l’efígie del diputat xativí Joaquín Lorenzo Villanueva, i un logotip del bicentenari. L’Ajuntament, mentrestant, no deia absolutament res (cap autoritat municipal no va assistir a l’acte de presentació del logotip, el cartell i la serigrafia, bé que l’alcalde havia estat invitat). De sobte, quan l’Associació ja es disposava a realitzar les activitats programades, durant setembre i octubre, l’equip de govern municipal improvisà uns actes com a resposta a una moció socialista, sense ficar-se prèviament en contacte amb Amics de la Costera.

Bé que l'Associació s'havia preocupat de preparar com cal l’efemèride, l’Ajuntament ha ignorat olímpicament la programació de l’entitat cultual i l’ha obligada a endarrerir els seus actes per a evitar solapaments. Aquest cap de setmana, però, l’Associació d’Amics de la Costera destaparà una làpida commemorativa a la plaça del Mercat i celebrarà un concert a l’església de Sant Pere. També està preparant un opuscle divulgatiu de tots els avatars per què ha passat el nom de la ciutat fins a la recuperació definitiva del topònim valencià l’any 1979, per acord del primer ajuntament democràtic després de la dictadura. En el marc del bicentenari, es presentarà l’edició facsímil dels estatuts del Seminario Patriótico, iniciativa pedagògica il·lustrada de primeries del XIX. Clourà el bicentenari amb una mena de taula redona, o activitat semblant, que celebrarà a finals de novembre, amb participació d’historiadors i polítics.

El fet històric que commemorem palesa la voluntat de supervivència de la nostra ciutat. En uns moments històrics, la transició del segle XVIII al XIX, en què un grup de persones il·lustrades i receptives a les noves idees liberals intentaven que la ciutat es recuperara de la sotragada patida una centúria abans, la recuperació del nom esdevingué element del màxim valor simbòlic. És el mateix grup (format per clergues, professionals liberals i burgesos) que havia propiciat la fundació del Seminari Patriòtic, antecedent dels actuals instituts d’ensenyança secundària. Si els projectes dels il·lustrats xativins (capitalitat provincial, seu bisbal...) hagueren reeixit, la ciutat no seria avui la mateixa. Dos-cents anys després convé mantenir la memòria d’aquells fets (amb les seues contradiccions: els liberals de Cadis volien implantar un model d'estat centralista i jacobí) i reflexionar sobre el paper subaltern a què semblen abocar la ciutat i el país els actuals dirigents polítics, amb l’ajuda inestimable d’una indiferència i una apatia generalitzades entre els sectors més il·lustrats i teòricament capdavanters de les societats xativina i, per extensió, valenciana.