dijous, 10 de febrer de 2011

El serrell recte, símbol terrorista?

Ho tindrà difícil Sortu, la nova marca de l’esquerra abertzale. En una entrada anterior ja expressava la meua opinió: la redacció de l’article 9 de la Llei Orgànica de Partits Polítics persegueix, per damunt de tot, proscriure l’esquerra independentista basca. Sobre no deixar cap escletxa legal per on puga reeixir el conglomerat d’HB, els partits espanyolistes han anat posant el llistó cada vegada més alt als nous partits de l'òrbita sobiranista. Primer s’exigí al món abertzale que condemnés la violència d’ETA si volia tornar a les institucions. Quan els seus militants han rebutjat finalment tota forma de violència, inclosa la d’ETA, el front espanyolista els ha anat posant altres condicions addicionals (sense distingir entre persones que hagen rebut o no sentències fermes per actes violents): que substituïsquen el mot “rebutjar” per “condemnar”; que condemnen també, de manera retrospectiva, la violència passada; que demanen perdó a totes les víctimes del terrorisme. Dit en altres paraules: amb el reglament ja aprovat, un dels equips està inventant sobre la marxa noves normes de joc per a esbiaixar el resultat del partit.

Des del punt de vista ètic, les condicions suplementàries que s’exigeixen al conglomerat de l’antiga HB són perfectament raonables i exigibles. (Com també seria perfectament raonable i exigible al PP i al senyor Mayor Oreja que condemnaren les atrocitats comeses pel franquisme.) Però l’intent que aquestes condicions tinguen caràcter suspensiu no hauria de prosperar ni política ni jurídicament. Utilitze el condicional perquè el govern socialista, tot i estar plenament satisfet amb el pas històric donat pel món abertzale, no vol de cap manera concitar les ires de la dreta cavernícola i ha decidit passar la patata calenta als tribunals. I clar, amb gent com la magistrada Ángela Murillo, no sembla massa probable que Sortu puga participar a les pròximes eleccions municipals. En aqueix cas, però, la pífia política i legal seria majúscula.

Si ja és absolutament extravagant supeditar a circumstàncies alienes a l’ordenament jurídic i a la voluntat dels seus promotors (com ara que ploga, que neve o que un grup terrorista es dissolga) el registre d’un partit que compleix tots els requeriments legals, resulta extraordinari que la nova formació haja de fer constar per escrit el seu rebuig a la violència, cosa absolutament potestativa per a la resta dels partits. Principis consolidats del dret, com el del supòsit més favorable o el de la irretroactivitat de les lleis, no semblen d’aplicació per als militants i grups abertzales. Sempre s’havia afirmat que aquests grups tornarien a les institucions quan renunciaren expressament a la violència. Pura retòrica! Com que no s’acaba de pair l’existència del nacionalisme independentista, se’ls ha dit clar i ras que no tornaran a la legalitat mentre continue existint ETA. En definitiva, els partits espanyols volen allargar la proscripció del 10% de l’electorat basc.



I per tal d’aconseguir-ho, van a mirar amb lupa la Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny. L’article 9, apartat 3 (punt d) d’aquesta norma condemna els partits que utilitzen símbolos, mensajes o elementos que representen o se identifiquen con el terrorismo o la violencia y con las conductas asociadas al mismo. Veient les fotos de l’acte de presentació de Sortu, em pregunte: el look de les dones abertzales —botes altes, fulard, meleneta sobre el clatell, serrell curt i recte tallat amb regle, arracades llargues de bijuteria—, també serà considerat símbol terrorista? ¿Hauran d’anar a la perruqueria i pentinar-se com Mairen Beneyto per a no ser considerades etarres?

2 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

On he de signar? Estic completament d'acord: a un moviment així s'ha de respondre amb generositat. Tot i que el moviment abertzale estiga en observació (per exemple: quin ús se'n farà de la pasta de les institucions), sembla que no hi ha camí de tornada.

Ximo ha dit...

Jo també firmaria, Xavi. De fet, ahir, el número dos del PP d'Euskadi, Iñaki Oyarzábal, va dir que comparteix amb alguns socialistes l’horitzó d’esperança que s’obre gràcies a la política de fermesa seguida els darrers anys contra ETA i el seu entorn. Va dir que el seu partit consideraria una bona notícia la legalització de Sortu, ja que significaria que compleix els requisits legals. Va concloure que necessiten temps per a verificar la sinceritat dels abertzales, però cridaran a la generositat si la nova formació demostra que s’incorpora con hechos fehacientes al joc democràtic.

Resulta increïble que un líder popular faça aquestes declaracions (sobretot perquè, a la meteixa hora, Esteban González Pons deia justetament el contrari) però jure que les vaig escoltar al telediari de la nit.

També s'han de destacar les paraules de Jesús Eguiguren, president del PSE, demanant que Sortu siga legalitzat.