dissabte, 5 de febrer de 2011

Raimon, doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant

El passat dia 28, festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, es va celebrar a la Universitat d’Alacant un acte solemne en el transcurs del qual van rebre el nomenament de doctors honoris causa el prestigiós químic valencià Avelino Corma Canós i el nostre compatriota Ramon Pelegero Sanchis, Raimon, a proposta de les Facultats de Ciències i Filosofia i Lletres. Presidí l’acte el magnífic senyor rector Ignacio Jiménez Raneda. Els nomenaments havien estat aprovats per unanimitat a sengles reunions del Consell de Govern de la Universitat celebrats el 27 de maig i el 30 de juliol de 2010. La cerimònia, que es desenvolupà amb el ritual previst per a l’ocasió, començà al pati de la Facultat de Dret. Un seguici format pel Consell de Govern i el Claustre de doctors, revestits dels ornaments propis de l’acte, toga i birret, es dirigí cap al paranimf. Després de la imposició del birret al químic Avelino Corma, arribà el torn del cantant de Xàtiva. Raimon comptà amb dos padrins, els professors Armand Alberola i Enric Balaguer. Durant la seua laudatio, ambdós passaren revista a la biografia del xativí des del seu pas per les aules del carrer de la Nau fins als seus èxits més recents com a cantautor. Els dos padrins dedicaren nombrosos elogis a Raimon: «Defensor de la lluita per la llibertat, poeta del coratge, intel·lectual íntegre la trajectòria del qual va superar els límits del país, símbol per als qui van voler canviar una realitat asfixiant». El professor Alberola afirmà que el reconeixement a Raimon no era un mer gest. «Es tracta d’un deute de gratitud. La institució ha volgut tornar quelcom del que Raimon ens ha donat. L’Acadèmia no pot oblidar que algunes persones transmeten valors i cultura des de fora de les aules. Avui, la nostra universitat salda un deute.» Raimon va rebre el birret, l’anell d’or i els guants blancs —símbols respectivament d’unió amb la Universitat i fortalesa— i el llibre de la ciència. La secretària li va rebre la promesa de fidelitat. Tot seguit, Raimon pronuncià, davant del nombrosíssim públic que omplia el paranimf, el seu emotiu discurs d’agraïment. Recordà els seus orígens, els vençuts de la Guerra Civil, la seua família, les primeres dificultats amb la censura, un cop havia escollit l’ofici de cantant, els primers recitals a París... També evocà el dia en què havia conegut la seua esposa, Analisa Corti, que l’escoltava emocionada.



Raimon desvetllà el secret d’una bona cançó: «Un subtil equilibri entre la música —harmonia i melodia— i les paraules». Confessà el motiu pel qual s’ha dedicat a cantar poemes dels clàssics antics i moderns: donar-los a conèixer i compartir amb la gent la seua obra. «La meua ànsia de llibertat i la lluita per aconseguir-la, i el gust per la música i la poesia foren previs a la meua decisió de dedicar-me a la cançó», proclamà Raimon. Finalment, criticà que la nostra llengua siga encara combatuda per les autoritats elegides democràticament, per aquells que es neguen a admetre una obvietat: que valencià i català són la mateixa llengua. «M’he mantingut fidel a ella exercint un dret individual i col·lectiu. I pense continuar així.» El discurs va rebre un fervorós aplaudiment del públic, entre el qual hi havia una nombrosa representació xativina. Eren presents en primera fila diversos representants polítics locals: els regidors socialistes Roger Cerdà i Rafa Llorens, i els nacionalistes Cristina Sunyer —acompanyada del seu marit— i Joan Josep Garcia Terol. També hi eren Vicent Quilis, propietari de l’empresa INELCOM —acompanyat del seu fill—, el fotògraf Antoni Marzal... Hom trobà a faltar, això sí, la presència de l’equip de govern local, que no hi havia enviat cap representació.

Entre les personalitats del món de la cultura caldria destacar Vicent Soler, antic conseller i vicepresident de les Corts Valencianes, el xativí Emili Balaguer Perigüell, catedràtic d’Història de la Medicina, Agustí Colomines, president de la Fundació Trias Fargas, el geògraf valencià Vicent Boira, president de l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa, autor de l'obra La Commonwealth catalanovalenciana: la formació de l'eix mediterrani al segle XX... Va cloure l’acte el rector Jiménez Raneda que, en un discurs íntegrament dit en valencià, tornà a elogiar la figura i els mèrits de Raimon. Un cop escoltat el Gaudeamus igitur, interpretat pel Cor de la Universitat, tots els presents van sortir del paranimf i començà el torn de les felicitacions. Els membres de l’expedició xativina es feren les fotografies de rigor amb Raimon.

(publicat a Levante-EMV, el 02/02/2011)