dissabte, 12 de febrer de 2011

Transparència limitada

Els múltiples casos de corrupció política, real o presumpta, comencen a tenir finalment algunes conseqüències pràctiques. Aquests dies, per exemple, s’ha fet pública la declaració de bens dels nostres polítics locals, alcaldes i regidors. Es tracta d’un exercici de transparència, sí, però molt limitat. A Xàtiva, la informació subministrada per aquest diari permet satisfer la curiositat dels tafaners i poc més. D’acord amb les dades extretes del Butlletí Oficial de la Província, sabem, posem per cas, que el nostre alcalde no arriba a ser pobre de solemnitat; els seus bens mobles (diners, accions, vehicles...) només pugen a 970.968 euros. D’on ha sortit aquest patrimoni moble? És exagerat o no? El tenia ja quan va accedir a l’alcaldia? No se sap! El BOP no ha publicat quins ingressos derivats d’activitats privades o de càrrecs institucionals tenen ell i els altres polítics locals. No podem dilucidar, per tant, si la xifra és massa exigua (és a dir, si està per sota dels seus ingressos reals) o és excessiva (supera els ingressos de manera injustificada). En qualsevol cas, als electors seriosos no ens interessa saber quants diners tenen els nostres governants; només volem saber si els han guanyat honradament.

Altres alcaldes —el de Vallada, sense anar massa lluny— han fet una declaració transparent. En canvi, alguns membres de l’equip de govern xativí, sobre donar la informació mínima requerida, podrien haver usat diferents mètodes per a mantenir l’opacitat patrimonial: ingressar part dels guanys en comptes bancaris de familiars, posar els bens immobles a nom de parents, empreses pantalla o testaferros. I clar, com que no tenim totes les dades a l’abast, només podem fer-nos una idea aproximada de la realitat. El patrimoni declarat de l’alcalde podria ser, per tant, la punta d’un iceberg. Temps enrere, ja apuntàvem que el primer edil cobra 90.000 euros bruts anuals de Diputació, als quals s’han d’afegir les despeses de representació, les targes i el cotxe oficial que té assignats com a president de l’organisme provincial. (Lògicament, també cobra les dietes, les assistències a comissions de seguiment i les despeses de representació que li corresponen com alcalde de Xàtiva.) En ignorar la quantia de molts d’aquests epígrafs, només es poden fer conjectures i anar sumant números imaginaris.

Feta la suma, tindríem —imaginàriament, repetisc— la xifra declarada, que frega el milió redó d’euros, o qualsevol altra. També s’hauria de comparar aquesta xifra amb la situació patrimonial del susdit abans d’accedir a l’alcaldia. Impossible! Durant l’últim plenari municipal xativí, el PP va rebutjar una moció socialista que demanava de fer pública la declaració de bens corresponent a l’any en què els regidors populars assoliren el govern local. No podem dilucidar, per tant, si s’han produït enriquiments injustificats. Molts diners no devia tenir l’alcalde, fa pocs anys, perquè hagué de demanar un préstec per a comprar a dos socis les seues parts de l’empresa FDM (fàbrica de mobles valorada, quan s’efectuà l’operació, en uns cinc-cents milions de les antigues pessetes). Això sí, li deuen haver anat molt bé les coses a l’edil perquè, segons les dades del BOP, ara mateix no té cap deute ni cap préstec pendent. En altres paraules: ha tornat a la caixa d’estalvis els diners prestats amb què va adquirir la totalitat de FDM.

I ja que parlem d’aquesta firma, caldrà recordar que l’alcalde també presideix tres empreses de capital mixt (Imelsa, Girsa i Egevasa) dependents de la Diputació i una (Proexa) dependent de l’Ajuntament de Xàtiva. És, d’altra banda, administrador únic de l’empresa privada Aert Invest 2007 i administrador solidari de dues immobiliàries junt amb el promotor local Luis Mollà. Els ingressos que li puguen proporcionar aquestes activitats són un misteri. Sabem, això sí, que l’alcalde no té casa pròpia, ni xalet, ni apartament a la platja... Segons la seua declaració de bens, no té cap immoble. Segur? ¿No serà que el seu patrimoni immobiliari està a nom de tercers de la seua confiança? Més d’una vegada s’ha parlat d’obligar els polítics a fer públics els bens dels seus familiars. La idea no és desgavellada; recordem que l’anterior tresorer nacional del PP ficava a nom de la seua esposa els diners procedents de la trama Gürtel. De moment, ja dic, a Xàtiva, ens hem de conformar amb un exercici limitat de transparència.

(publicat a Levante-EMV, el 12/02/2011)