dimarts, 12 de maig de 2009

Objectius aconseguits



Des d’instàncies nacionalistes s’afirma que la Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny, alterà les regles del joc a mitjan partit. L’afirmació no deixa de tenir, efectivament, part de raó. L’article 9 de la Llei de Partits Polítics està expressament dissenyada per a deixar fora de les institucions tota l’esquerra abertzale. L’apartat 2, punt a), de l’esmentat article diu, per exemple, que seran declarats il·legals els partits polítics que vulneren «sistemáticamente las libertades y derechos fundamentales, promoviendo, justificando o exculpando los atentados contra la vida o la integridad de las personas, o la exclusión o persecución de personas».

Un enunciat com aquest sembla, a primera vista, totalment raonable. Ara bé, conté un matís força discutible: condemna l’excusa de la violència. En afirmar que les llibertats i els drets fonamentals es vulneren tant justificant la violència com exculpant-la, atribueix a “justificar” i “exculpar” dos significats distints. Per justificar entén, doncs, excusar —«al·legar a favor d'algú motius que atenuen allò de què se li fa retret, justificar-l'en», diu el diccionari—).

Que l’article penalitza actituds només refusables des del punt de vista ètic queda de manifest quan l’apartat 3 (punts a, b, c, d i f) condemna els partits que donen «apoyo político tácito al terrorismo», defensen «programas y actuaciones que fomentan una cultura de enfrentamiento y confrontación civil», posen «en sus órganos directivos o en sus listas electorales personas condenadas por delitos de terrorismo que no hayan rechazado públicamente los fines y los medios terroristas», utilitzen «símbolos, mensajes o elementos que representen o se identifiquen con el terrorismo o la violencia y con las conductas asociadas al mismo» i col·laboren habitualment amb «entidades o grupos que actúan de forma sistemática de acuerdo con una organización terrorista o violenta».

L’apartat 4 conclou afirmant que «para apreciar y valorar las actividades a que se refiere el presente artículo... se tendrán en cuenta las resoluciones, documentos y comunicados del partido, de sus órganos y de sus Grupos parlamentarios y municipales, el desarrollo de sus actos públicos y convocatorias ciudadanas, las manifestaciones, actuaciones y compromisos públicos de sus dirigentes y de los miembros de sus grupos parlamentarios y municipales, las propuestas formuladas en el seno de las instituciones o al margen de las mismas, así como las actitudes significativamente repetidas de sus afiliados o candidatos».

Des del punt de vista jurídic, és acceptable tipificar com a il·lícit penal l’excusa de la violència? No! Les excuses haurien de tenir, això sí, la reprovació moral dels demòcrates. Però és evident que la redacció de l’article 9 perseguia, per damunt de tot, proscriure el món abertzale. És —podríem dir— una norma exprés; el legislador no volia deixar cap escletxa per on pogués reeixir el conglomerat d’HB. I heus ací que, gràcies a la contumàcia de la banda terrorista ETA i als errors del seu entorn polític, el front espanyolista ha aconseguit plenament els seus objectius: ha deixat sense representació parlamentària un 10% de l’electorat basc, ha alterat la relació de forces a l’Eusko Legebiltzarra (única forma d’aconseguir la lehendakaritza) i ha col·locat els abertzales en situació de clar desavantatge de cara a un futur i hipotètic procés negociador.