És relativament freqüent que la gent d’esquerres es clave gols a la pròpia porta. Em referisc, per exemple, a la insistència amb què alguns polítics de l’oposició parlen dels barracons que hi ha en alguns centres públics. Repetir tantes vegades aquesta cobla acaba tenint efectes perversos: les classes mitjanes, deleroses d’enviar els seus fills als centres privats concertats, fan el següent raonament: els barracons són dolents; els centres públics tenen barracons; ergo, els centres públics són ben dolents. És això de veres? No! Al sil·logisme li fallen les dues premisses i la conclusió. Primer, les aules prefabricades no són un desastre absolut —ho puc certificar, perquè he donat classe en elles—; compten, posem per cas, amb aire refrigerat i calefacció —això sí, costen una barbaritat de diners, que paga el contribuent—. Segon, no tots els centres públics tenen, ni de bon tros, aules prefabricades. Tercer, els centres públics no són dolents.
Als dos instituts de Xàtiva, les aules prefabricades són provisionals; desapareixeran a curt o mig termini, quan estiga inaugurat el nou edifici de l’IES Simarro i es vaja redistribuint, en cursos successius, l’alumnat que fins ara acollia l’IES la Costera, transformat en centre integral d’FP. Un observador imparcial diria, doncs, sens temor d’equivocar-se, que la situació dels centres públics, quant a dotacions i recursos, és generalment bona. Pel que fa a Primària, Xàtiva ha vist com es renovaven, en etapes polítiques successives, tots els col·legis, des de l’Attilio Bruschetti fins al Gosalbes Vera i el Jacinto Castañeda. A la comarca, la situació és semblant: hi ha centres magnífics a Barxeta, Vallada, l’Alcúdia, Moixent... Pel que fa a Secundària, les coses no són distintes: s’han fet centres nous a la Llosa, l’Alcúdia, Navarrés, Énguera, Vallada, Moixent... En tots els casos, les instal·lacions són realment bones (hi ha, això sí, la taca negra de Canals, responsabilitat, en bona mesura, del seu Ajuntament).
Altra cobla que es repeteix aquests dies és la falta de professorat a l’inici de curs. De veritat, no acabe d’entendre per què se’ls dóna tant de pàbul a notícies com aquesta. Crec que els polítics de l’oposició haurien de canviar el seu discurs. Que parlen de les deficiències que s’observen a la xarxa privada concertada! Quant a instal·lacions i recursos, la diversitat dels centres privats és enorme. Sent justos, haurem de convenir que conviuen col·legis molt bons amb altres molt deficients, amb una escassesa de mitjans que fa feredat. Si prenem Xàtiva com a exemple, el repertori d’inconvenients que han de patir els alumnes de la concertada és extens: manca d’espai i d’instal·lacions, ràtios elevades, absència de determinades especialitats, mal funcionament de les substitucions... Hi ha un col·legi de monges, posem per cas, que, a més de no tenir gimnàs, ha d’utilitzar una terrassa com a pati d’esbarjo complementari, per falta d’espai; en altre col·legi religiós, la ràtio arriba, en alguna matèria de batxillerat, als 48 alumnes. Generalment, aquests centres ni disposen d’especialistes en pedagogia terapèutica ni de logopedes (professors d’audició i llenguatge). També és freqüent que cobrisquen les baixes tirant mà del professorat (si en tenen) de desdoblament o reforç.
I encara podríem dir més. ¿Recorden vostès una sentència, ben recent, del Tribunal Suprem que condemnava un col·legi de monges de València a indemnitzar els pares d’una xiqueta que s’havia matat durant un esplai? El tribunal raonava que fou una negligència ficar tres-centes alumnes, vigilades per tres mestres, en un pati de 200 m2. En definitiva, el panorama de la concertada no és de vegades tan bonic com es pinta. I què? Algú denuncia aquestes coses? No! Els pares afectats fan bona la dita valenciana: càrrega que plau no pesa. Estaria bé, però, que els polítics de l’oposició deixaren de llançar tantes pedres contra la teulada de l’ensenyament públic. Ara mateix, la seua qualitat és magnífica —qui consulte els resultats de les proves de selectivitat sabrà de què estic parlant—. Els centres públics compten amb tota mena de serveis. Organitzen activitats complementàries. Participen en diferents programes europeus, com ara el Commenius. Disposen, en alguns casos, d’una oferta de formació professional (programes de qualificació professional inicial i mòduls) ben atractiva. Hi ha problemes? Clar! Però convindria fugir de les generalitzacions gratuïtes, per tal d’evitar una imatge que sovint no es correspon amb la realitat.
Als dos instituts de Xàtiva, les aules prefabricades són provisionals; desapareixeran a curt o mig termini, quan estiga inaugurat el nou edifici de l’IES Simarro i es vaja redistribuint, en cursos successius, l’alumnat que fins ara acollia l’IES la Costera, transformat en centre integral d’FP. Un observador imparcial diria, doncs, sens temor d’equivocar-se, que la situació dels centres públics, quant a dotacions i recursos, és generalment bona. Pel que fa a Primària, Xàtiva ha vist com es renovaven, en etapes polítiques successives, tots els col·legis, des de l’Attilio Bruschetti fins al Gosalbes Vera i el Jacinto Castañeda. A la comarca, la situació és semblant: hi ha centres magnífics a Barxeta, Vallada, l’Alcúdia, Moixent... Pel que fa a Secundària, les coses no són distintes: s’han fet centres nous a la Llosa, l’Alcúdia, Navarrés, Énguera, Vallada, Moixent... En tots els casos, les instal·lacions són realment bones (hi ha, això sí, la taca negra de Canals, responsabilitat, en bona mesura, del seu Ajuntament).
Altra cobla que es repeteix aquests dies és la falta de professorat a l’inici de curs. De veritat, no acabe d’entendre per què se’ls dóna tant de pàbul a notícies com aquesta. Crec que els polítics de l’oposició haurien de canviar el seu discurs. Que parlen de les deficiències que s’observen a la xarxa privada concertada! Quant a instal·lacions i recursos, la diversitat dels centres privats és enorme. Sent justos, haurem de convenir que conviuen col·legis molt bons amb altres molt deficients, amb una escassesa de mitjans que fa feredat. Si prenem Xàtiva com a exemple, el repertori d’inconvenients que han de patir els alumnes de la concertada és extens: manca d’espai i d’instal·lacions, ràtios elevades, absència de determinades especialitats, mal funcionament de les substitucions... Hi ha un col·legi de monges, posem per cas, que, a més de no tenir gimnàs, ha d’utilitzar una terrassa com a pati d’esbarjo complementari, per falta d’espai; en altre col·legi religiós, la ràtio arriba, en alguna matèria de batxillerat, als 48 alumnes. Generalment, aquests centres ni disposen d’especialistes en pedagogia terapèutica ni de logopedes (professors d’audició i llenguatge). També és freqüent que cobrisquen les baixes tirant mà del professorat (si en tenen) de desdoblament o reforç.
I encara podríem dir més. ¿Recorden vostès una sentència, ben recent, del Tribunal Suprem que condemnava un col·legi de monges de València a indemnitzar els pares d’una xiqueta que s’havia matat durant un esplai? El tribunal raonava que fou una negligència ficar tres-centes alumnes, vigilades per tres mestres, en un pati de 200 m2. En definitiva, el panorama de la concertada no és de vegades tan bonic com es pinta. I què? Algú denuncia aquestes coses? No! Els pares afectats fan bona la dita valenciana: càrrega que plau no pesa. Estaria bé, però, que els polítics de l’oposició deixaren de llançar tantes pedres contra la teulada de l’ensenyament públic. Ara mateix, la seua qualitat és magnífica —qui consulte els resultats de les proves de selectivitat sabrà de què estic parlant—. Els centres públics compten amb tota mena de serveis. Organitzen activitats complementàries. Participen en diferents programes europeus, com ara el Commenius. Disposen, en alguns casos, d’una oferta de formació professional (programes de qualificació professional inicial i mòduls) ben atractiva. Hi ha problemes? Clar! Però convindria fugir de les generalitzacions gratuïtes, per tal d’evitar una imatge que sovint no es correspon amb la realitat.
(publicat a Levante-EMV, el 26/09/09)
7 comentaris:
Una reflexió molt interessant. Fa que pensar sobre les estratègies de les forces d'oposició valenciana (i això m'inclou: durant una dècada he estat en la cuina comunicativa d'una d'elles) i alguns dels seus efectes contraproduents. Un equilibri difícil, en tot cas.
Lo Pol, l’assumpte és ben embrollat. D’una banda, no podem deixar de denunciar les deficiències dels serveis públics, deficiències que han augmentat de manera exponencial des que governa en la Generalitat la colla d’amics del Bigotes. D’altra banda, però, correm el risc de donar una visió dantesca de l’ensenyament públic: centres caient a trossos, proliferació de barracons, falta de professorat... Manejar-se adequadament en aquest dilema és molt complicat. A mi, em fot moltíssim que no es denuncien les deficiències de la privada concertada. És ben curiosa la reacció del pares: els dels centres públics, volen anar immediatament a la Conselleria, amb una pancarta, tan aviat com es presenta un problema; els del centres privats, en canvi, no diuen ni piu. És el mateix que passa a nivell de política general: a l’esquerra, ningú no li deixa passar ni una; amb la dreta, tothom acota el cap. En fi, haurem de trobar un camí intermedi.
De tota manera, Ximo, jo sí trobe que cal denunciar la situació de l'ensenyament públic al País Valencià. Fer-ho no suposa, per a mi, afirmar implícitament que l'escola concertada sí presenta bones condicions. L'Estat del Benestar està obligat a oferir serveis públics de qualitat. I nosaltres hem d'exigir un bon ús dels nostres diners.
Parle de Primària, és el que més conec.
Hi ha una mancança d'espais més que important (per exemple, jo sóc especialista d'Anglés i aquest any no tinc una aula on ni tan sols deixar les meues coses; i això m'ha passat a molts altres centres, i em consta que no és quelcom estrany al nostre territori).
La ràtio és pèssima, arribant-se al màxim normalment, en detriment de la qualitat de l'ensenyament.
Els barracots podran comptar amb moltes comoditats, però a Primària trenquen una unitat del grup i donen lloc a situacions absurdes: a un col·legi on vaig estar impossibilitaven el transport de la TV i el reproductor de DVD.
Les substitucions es fan sense agilitat, amb retard vergonyós en moltes ocasions, creant situacions vertaderament precàries i inestables als centres.
L'absència d'una xarxa per a xiquets de 0 a 3 anys s'hauria d'anar plantejant seriosament. A altres llocs existeix.
L'assumpte de la llengua és depriment. Hi ha molts professors donant classes en valencià sense la Capacitació (o amb aquesta, però sense un domini digne de la nostra llengua). Hi ha també moltes escoles on la demanda d'ensenyament en valencià per part de la comunitat educativa no es cobreix.
S'acaba d'obrir una borsa d'urgència per a professorat d'Anglés a Primària. Sols tenint el títol de l'EOI ja s'hi pot accedir... Sense comentaris.
I podríem seguir...
Vicent, en la meua contestació a Xavi Aliaga dic clarament que no podem deixar de denunciar les deficiències dels serveis públics. Però també dic que, de vegades, amb les nostres denúncies mostrem un panorama dantesc de l’ensenyament públic. És precisament la classe de panorama que dibuixa el teu comentari.
El meu post acaba de la següent manera: «Hi ha problemes? Clar! Però convindria fugir de les generalitzacions gratuïtes, per tal d’evitar una imatge que sovint no es correspon amb la realitat». Reconec que la realitat de Primària deu ser diferent a la de Secundària. Però així i tot, em resistisc a creure que algunes de les deficiències que denúncies s’esdevenen totes, alhora i en tots els centres de totes les comarques. Seria terrible!
Estàs barrejant, a més, magnituds no homogènies: una cosa són, per exemple, les ràtios o les mancances d’instal·lacions i recursos, i altra, ben distinta, el model lingüístic que propugna la dreta. Totes aquestes qüestions afecten per igual els centres públics i concertats. Tu dius: «Fer-ho [denunciar públicament les mancances] no suposa, per a mi, afirmar implícitament que l'escola concertada sí presenta bones condicions». Què vol dir això? Que la gent que sent les denúncies ha d’endevinar les pressuposicions del denunciant?
Siguem seriosos! Al final, el missatge que arriba a la gent és el següent: l’escola pública és un desastre. Convé dir, per a general coneixement, que les ràtios dels col·legis privats de Xàtiva són altíssimes (la classe de 48 alumnes que cite en el meu text està al Claret). En canvi, els centres públics de Primària de la ciutat, rarament arriben a la ràtio màxima prevista per la llei. L’ensenyament del valencià no rutlla massa bé, però és absolutament desastrós als centres privats (que rarament compten amb línies PEV).
A l’escola pública, el sistema de substitucions no acaba de funcionar (per culpa, en part, dels sindicats); a la concertada, simplement no hi ha substitucions (al Claret o a les Dominiques, les baixes es cobreixen amb professorat de reforços o desdoblaments; amb la qual cosa desapareixen uns i altres). El Claret no té ni especialistes en Pedagogia Terapèutica ni en Audició i Llenguatge (les Dominiques tenen PT, però no tenen logopeda). Els centres públics, en canvi, tenen especialistes d’una cosa i l’altra. I així podríem continuar. Per tant, denunciar les deficiències? Sí, però procurant no llançar-nos pedres contra la pròpia teulada.
Disculpa, Ximo, perquè no havia llegit el teu comentari responent a Xavi Aliaga. Havia escrit a partir de la teua entrada.
Una consideració. No estic segur que eixe raonament que, segons dius, fan els pares estiga present a la ment d'una majoria de gent.
Normalment, pel que jo sé, els pares acaben enviant els fills a la concertada per evitar el contacte amb xiquets immigrants i/o de sectors marginals. I ací tenim una altra cosa que cal denunciar: una norma que no s'aplica per igual a l'escola pública i a la concertada en relació a la matriculació.
Quan es denuncia, per exemple, la situació de la sanitat pública, no trobe que això siga una desautorització del sistema públic de manera global. I tampoc que així s'incite la gent a fer un major ús de la sanitat privada. Al contrari: es denuncia una tendència, un procés de precarització; justament perquè es reivindica un sistema públic de qualitat.
Sé que la comparació pot no ser idònia, atès que la sanitat privada suposa un cost econòmic elevat. Però val l'exemple per a il·lustrar l'actitud de les protestes.
Les deficiències que denuncie no es troben, evidentment, a tots els centres de totes les comarques. Però no és un panorama irrealment apocalíptic: és un bon dibuix del que hi ha, una mostra d'una tendència preocupant. El professorat n'és testimoni, almenys a Primària, com dic.
Trobe que l'assumpte de la llengua no és d'una naturalesa diferent a la resta de reivindicacions. S'està negant un dret des de l'Administració. O no? S'està contribuint a l'extinció (social: per tant real) de la llengua.
De veritat, Ximo. Normalment compartisc tot el que dius. Però no veig eixe perill que comentes, eixe ressort mental de comparar la pública amb la privada.
En tot cas, si s'arribara a constatar això que dius, la cosa no seria tan greu. Sols caldria afegir el missatge que l'escola concertada es troba en una situació semblant.
Pense que cal insistir en les protestes. Veig més possibilitats de millores, si hi ha pressió social com el curs passat, que riscos en el sentit que exposes. Com a mínim, la protesta duu implícita la creença que un ensenyament públic ha de ser de qualitat. Al País Valencià no és difícil visibilitzar la prioritat en les despeses del Govern de Camps.
Vicent, en el fons, estem d’acord. Si de cas, només ens separen qüestions de matís. Al tema de l’admissió d’alumnat vaig dedicar, fa uns dies, tot un post.
Dius que no tens clar que les denúncies influïsquen en la decisió dels pares, a l’hora de matricular els fills. Sense un estudi ben fet, és impossible dilucidar quin és el grau d’incidència d’aquesta qüestió en la tria de centre. Jo crec que, tot i no ser determinant, influeix prou. Base la meua afirmació en el testimoni d’alguns coneguts els quals sostenen que, a jutjar per la informació que difonen els mitjans, l’ensenyament públic és desastrós.
Al final, els testimonis aïllats i parcials no donen una foto exacta de la situació. Jo tinc una filla, logopeda, que ha treballat a l’escola privada i ara treballa, com a funcionària de carrera, en l’escola pública (ha estat destinada en diferents centres). Diu que la cosa no té color; afirma que, tot i les deficiències —que les hi ha—, les condicions pedagògiques són infinitament millors a l’ensenyament públic.
Jo sí trobe una diferència qualitativa a l'assumpte de la llengua: és el més transcendental de tots i afecta per igual la pública i la privada. I sí, pense com tu: s’ha de protestar. De fet, les mobilitzacions del curs passat van arribar a preocupar el govern valencià. En definitiva, només volia dir —igual és que no he sabut expressar-me bé— que trobar el punt d’equilibri entre la necessària protesta i la conveniència de no fer-se propaganda en contra és ben complicat.
Potser cal considerar l'aspecte que exposes a la teua entrada, no ho havia pensat abans de llegir-la. La meua impressió és que no es tracta de quelcom preocupant, però parlem de percepcions... subjectives.
Jo no pense que l'escola privada o concertada siga de major qualitat. Tampoc la sanitat. En aquest sentit, et recomane un interessant article de Vicenç Navarro aparegut a finals d'agost a Público: http://blogs.publico.es/dominiopublico/1504/%C2%BFsanidad-publica-o-privada/
Un plaer l'intercanvi d'impressions amb tu.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada