divendres, 2 d’octubre de 2009

Histèria o poca vergonya?


Definitivament, la histèria d’algunes persones no té límits —i la poca vergonya d’altres, tampoc; fins a quan ens prendran per analfabets?—. No sé si ho sabran, però l'Orquestra de València farà aquest curs el seu concert número 3.000. Per a celebrar-ho, la formació simfònica ha començat a assajar l'òpera Roger de Flor, de Ruperto Chapí. La primera representació, prèvia a l'abonament de la tardor, es farà durant el concert del 9 d’octubre, inclòs als actes commemoratius del centenari del mestre Chapí. Miguel Àngel Gómez Martínez dirigirà aquesta obra recuperada de l'oblit (es va estrenar al Teatre Real de Madrid el 1878). El repartiment vocal estarà integrat pel Cor de la Generalitat Valenciana i les veus de la soprano Ana María Sánchez, el tenor Javier Palacios i els barítons Ángel Ódena i Stefano Palatchi. «Fins ací tot normal», pensaran vostès. Doncs, no! Segons han informat alguns mitjans de comunicació, la direcció del Palau de les Arts ha manipulat —censurat, en definitiva— el llibret de l’obra. «Por órdenes de arriba tenemos que eliminar las referencias a catalán y Cataluña», va dir el director de l’orquestra als membres del Cor de la Generalitat, quan s’iniciaven els assaigs. «Es como tapar un desnudo en una pintura», ha explicat a la premsa un membre del cor, que ha afegit: «Los solistas y el coro hemos acogido la decisión como hemos podido. Hacemos lo que nos mandan, pero están cambiando una obra de arte». En efecte, s’han de substituir totes les cites a “Catalunya” i “català” per les expressions “valencià” i “Corona d’Aragó”. I clar, el text de Mariano Capdepón està ple de cites a Catalunya, perquè Roger de Flor (1266 - 1305) fou capità dels almogàvers, tropes catalanes i aragoneses que participaren a les conquestes de Mallorca i València, i a la defensa de Sicília, territori de la Corona d’Aragó en època medieval. Roger de Flor també lluità contra els turcs a Constantinoble. Hom considera que el guerrer serví de model a Joanot Martorell, quan va escriure la seua novel·la Tirant lo Blanc. L’òpera conté, per tant, nombrosíssimes referències al poble català, als soldats catalans i a Catalunya. Ja dic, la histèria o la poca vergonya d’alguns valencians és il·limitada.

3 comentaris:

Thor ha dit...

Que poca vergonya, que collons els passa als putos blavencians?

Lo Pol ha dit...

Quina esquizofrènia! Quanta rancúnia, quin poc sentit del ridícul! Són uns malalts incapaços d'una gestió cultural (o de les altres) mínimament normal. És un dels episodis de la vida valenciana més patètic dels darrers temps, i mira que no es fàcil.

Ximo ha dit...

Amics Thor i lo Pol, què més es pot afegir a allò que diem uns i altres? L'incident és, efectivament, vergonyós, ridícul, patètic, esquizofrènic...