Les vedets actuen a la gala final

Ara fa un any, per aquestes mateixes dates, el castell i el conjunt monumental de Xàtiva foren proclamats “Meravella Valenciana”. La distinció suscità una curiosa reacció de l’alcalde. Ja coneixíem les dificultats de Rus per a mostrar qualsevol mena d’agraïment; la magnanimitat no figura entre les seues virtuts. Ara bé, la seua sortida en referir-se als resultats del concurs en què Xàtiva fou guardonada —a l’apartat de conjunts històrics— trenca el motlle. «La nostra ciutat no pot anar a concursos. Xàtiva és una vedet i les vedets no concursen; actuen a la gala final», manifestà l’alcalde. «Sort que hem guanyat», afegí. I finalment, per a cloure la seua declaració, es féu aquesta pregunta: «Si Xàtiva arriba a quedar segona o tercera, què haguera passat?».

Tot i estar acostumats a les sortides de l’edil, no deixà de sorprendre’ns aquesta reacció seua tan extemporània. Els responsables de l’Associació d’Amics de la Costera tenien previst d’haver enviat al ple de la corporació municipal un escrit amb l’anunci formal de la menció obtinguda. Pensaven oferir-la als regidors i demanar-los que la feren servir als seus plans de dinamització cultural i turística. Però clar, qui gosava enviar aqueix escrit després d’escoltar les paraules de l’alcalde? Des d’Amics de la Costera s’havia deixat molt clar que el triomf de Xàtiva pertanyia a la ciutat i als seus habitants, i que a l’entitat cultural només se li havia de reconèixer, si de cas, el mèrit, modest, d’haver presentat la candidatura finalment guardonada.

Eren unes afirmacions molt semblants a les fetes per Rus en juny del 2006, quan acudí a rebre l'Escoba de Oro: «Aquest premi és de tots els ciutadans de Xàtiva; se’l mereixen perquè ells són els implicats a la neteja de la ciutat». Cal recordar que, segons unes manifestacions del llavors regidor Crespo, la consecució d’aquell premi, lliurat per una patronal que agrupa empreses dedicades a la neteja i a la recollida de residus urbans, costà 300.000 euros a les arques municipals (en canvi, la distinció de Xàtiva com a “Meravella Valenciana” no li ha costat un euro al contribuent local). Rus estava exultant en rebre la “granera” de mans de la directora general de Medi Ambient de la Comunitat de Madrid. Però en 2008, l’alcalde manifestà la seua irritació per no tenir un paper protagonista al certamen de “Meravelles Valencianes”.

No el tingué perquè no volgué. Mesos abans d’iniciar-se les votacions, el projecte havia estat presentat al govern municipal. L’alcalde d’Algemesí, militant del PP, era present a la gala en què es lliuraren els premis i no s’amagava de mostrar la seua satisfacció. Què li passà a l’edil xativí? La resposta la donava un amic meu: «Necessitava una palera! El problema de Rus i d’alguns dels seus correligionaris és que l'esquerra els havia xafat la idea de les “Meravelles”. Aquesta iniciativa semblava haver sorgit d’un entorn més aviat “rogenc”, cosa ben estranya, perquè aqueix tipus de propostes se solen llançar des d’àmbits conservadors. ‘¿Cómo no se nos ocurrió antes a nosotros?’, degueren pensar Rus i companyia».

El meu amic té part de raó, però cal recordar que el certamen va comptar amb el suport d’entitats gens sospitoses d’esquerranisme, com ara l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana o la Fundació Jaume II el Just, impulsada per la Generalitat Valenciana. L’explicació de l’exabrupte llançat per Rus rauria, per tant, al seu tarannà. En certa ocasió, el nostre alcalde va manifestar: «No necessite estrelles al meu equip; l’estrella sóc jo».

Ací tenim la clau de l’assumpte; els organitzadors del concurs contractaren un quartet de corda, per a la gala en què s’havien de proclamar les “Meravelles”, en comptes de convidar Alfonso i demanar-li que toqués la bateria. Encara estan, però, a temps de rectificar; com que continuen celebrant-se més edicions del certamen, haurien d’elegir una nova “Meravella Valenciana”, a l’apartat d’alcaldes fashion. Alfonso Rus ho tindria ben fàcil; s’enduria el premi sense cap problema —«No hi ha al país altre com ell; és un ídol», afirma l’escriptor i periodista Ferran Torrent—. Mentrestant, el guardó obtingut per la nostra ciutat encara no l’ha rendibilitzat ningú.

(publicat a Levante-EMV, el 17/10/09)