dissabte, 6 de desembre de 2008

Papà Noel viu a Finlàndia

D’acord amb la tradició, el dia de la Immaculada s’ha d’instal·lar el pessebre. Molta gent, però, ha perdut el costum; ara, moltes llars es decoren amb l’avet, un arbre boreal aliè a la nostra idiosincràsia. La rutina de buscar a l’arca les figuretes (la sagrada família, els reis, els animals, el caganer...) porta camí de ser agranada pel vent de la globalització. La puixança dels fenòmens associats a la modernitat és irresistible. Fins i tot l’Ajuntament adoptà, fa temps, una actitud sincrètica, instal·lant a l’Albereda un pessebre monumental i, just a la vora, un gran pal il·luminat —enguany, és possible que l’arbre siga sintètic, per la crisi—.

La tradició també manava d’anar movent les figures dels reis: cada jorn nadalenc, havien d’avançar un pas cap al portal de Betlem. Melcior, Gaspar i Baltasar havien estat sempre els encarregats de portar bona cosa de regals als qui havien fet bondat —carbó, a qui havia fet maldat—. Les coses, però, venien canviat: darrerament, l’encarregat dels presents era altre element forà, el pare Noel, de qui no es tenen notícies que el relacionen amb el tràfec de carbó. Dic darrerament, perquè el pròxim 25 de desembre —i aquestes són les noves més recents— hi haurà un nou portador d’obsequis: Alfonso Rus. El nostre alcalde d’alcaldes féu, dies enrere, aquestes declaracions sensacionals: «Enguany, per Nadal, no vindrà papà Noel, sinó papà Rus».

Doncs, ara que ja sabem qui és l’encarregat de deixar-nos les joguines als peus de l’arbre, hauríem d’afanyar-nos a escriure la carta. Queden pocs dies per a la nit de Nadal. Hi ha una llista molt extensa de coses que se li podrien requerir. Que estiga més atent a les necessitats dels ciutadans, per exemple. Segons les darreres dades de l’Institut Valencià d’Estadística, el número d’aturats a la Costera s’ha situat en els nivells més alts de les darreres dues dècades. Sí, ja coneixem l’opinió de papà Rus: «Tota la culpa és de Zapatero». Però clar, afirmacions com aquesta sonen a excuses de mal pagador. Alguna responsabilitat tindran els governants locals i autonòmics en la deriva que està prenent la situació econòmica de les nostres comarques.

Hi ha, al respecte, dades ben curioses: en termes absoluts, el País Valencià és, des d’octubre, la tercera autonomia amb major número d’aturats: 21.328 en novembre (vora 100.000 més que fa un any). Múrcia i País Valencià han experimentat uns augments de la taxa interanual d’aturats que esgarrifen: el 59,69 i el 44,69% respectivament. Quant a la nostra comarca, en novembre es va superar la barrera dels 5.000 parats. La variació interanual supera el 47%, cinc punts més que la mitjana estatal. I clar, si s’analitzen les xifres, hom s’adona que l’increment acumulat de la desocupació afecta bàsicament els homes. Això, si més no, hauria de fer reflexionar papà Noel (o papà qui siga) sobre les causes pregones de la crisi que estem travessant.

És molt possible que les xifres d’atur responguen al model en què es venia basant la nostra activitat econòmica, centrat quasi exclusivament en la construcció i en les activitats especulatives. No deu ser casualitat que, en esclatar la bombolla immobiliària, comunitats com la murciana o la valenciana, que havien apostat per la rajola, ara en crisi, mostren tots els mesos uns números d’atur difícils de pair. I davant d’aquesta situació, quin present de Nadal s’hauria de demanar a Melcior, al pare Noel o a Rus? Un nou model econòmic, és evident. De moment, no sembla, però, que les nostres autoritats pensen canviar-lo.

Ahir, aquestes mateixes fulles informaven que l’Ajuntament té intenció de modificar l’actual Pla General d’Ordenació Urbana per tal de propiciar la construcció de 400 habitatges nous —cases adossades i edificis de sis altures— al nord de les vies fèrries. En conjunt, si prosperen tots els projectes programats al PAI Ferrocarril, a la zona de Carraixet i a l’antiga Papelera San Jorge, es construirien 3.000 nous habitatges. I clar, tenint en compte l’actual crisi del sector immobiliari, hom està temptat de pensar que papà Noel —o papà Rus­— viu molt lluny, a Finlàndia, i no té ni idea dels regals que li estan demanant els xativins aturats.

(publicat a Levante-EMV, el 06/12/08)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ximo, sembla que ets tu qui està a Finlàndia. Els parats xativins volen que la construcció recupere l'activitat com més aviat millor, per tal que hi haja de nou llocs de treball. Aquest sector, a més de crear ocupació directa, afavoreix l'activitat dels autònoms (llanterners, electricistes...) i l'ocupació indirecta a la indústria auxiliar i al sector dels serveis.

Ximo ha dit...

Tal com van les coses, Finlàndia deu estar superpoblada. Anem a veure. En un bloc recent enviat pel meu amic Roc Senent, economista, es deia que, durant cadascun dels darrers cinc anys, s’acumulaven a tot l’Estat 300.000 habitatges que no podia absorbir la demanda real. Això vol dir que hi ha acumulats 1.500.000 habitatges buits a l’espera de comprador. Evidentment, el mercat acabarà absorbint-los, però, tenint en compte les actuals circumstàncies (preus encara massa elevats, manca de liquiditat, restricció del crèdit...), tardarà molt de temps a fer-ho. Ara mateix, a Xàtiva, hi ha una enormitat de vivendes a l’espera de compradors o llogaters. Com és possible que el govern municipal insistisca a modificar el PGOU, a requalificar més sòl i a impulsar la construcció de nous habitatges? D’altra banda, aquestes mesures municipals han de passar encara els tràmits preceptius a la direcció territorial de la conselleria corresponent. L’Ajuntament podria estar, per tant, garbellant aigua. Insistisc, no seria millor anar pensant en un model econòmic alternatiu?

Anònim ha dit...

Ximo, no m’has interpretat bé. Estic totalment d’acord amb el que dius. Simplement, volia fer-te notar que la immensa majoria dels obrers i autònoms no entenen aquestes subtileses i només volen que la construcció torne a prendre vol. Ves i explica a aquesta gent tot això del canvi de model econòmic i altres coses per l’estil... El parat vol solucions immediates. I d’açò s’aprofita Rus. Esperem que els afectats per la crisi, quan passe el temps i vegen que Xàtiva no és Lourdes, comencen a comprendre millor les coses.

Vicent ha dit...

La major part del sòl requalificat al darrer plenari municipal és propietat d’un conegut empresari dedicat a les màquines escurabutxaques i a l’activitat agrícola (és posseïdor d’una enorme quantitat de terrenys rústics). Voleu més dades? Ha presidit i presideix diferents entitats relacionades amb l'activitat de la ciutat i la rodalia.