dimecres, 26 de novembre de 2008

Tasca social i humanitària


Aquests dies, s’ha parlat molt del robatori de nens a les dones del bàndol republicà tancades en les presons franquistes, durant la postguerra. Moltes d’aquestes presons eren administrades per un orde religiós creat a París, el 1633, per Vicent de Paül i Lluïsa de Mérillac. Les monges d’aquest orde reben el nom de Filles de la Caritat de San Vicent de Paül. El 1792, sis d’elles fundaren a Reus llur primera comunitat peninsular. Les “palomes”, com eren conegudes popularment, governaren amb mà de ferro, durant el segle XIX i primeries del XX, les galeres o antigues presons de dones de l’Estat espanyol, explotant laboralment les recluses. Foren expulsades per Victòria Kent, la primera dona directora general de presons, que en 1931 substituí les monges por un cos de funcionàries especialitzades, la Secció Femenina Auxiliar del Cos de Presons. Acabada la guerra, les religioses tornaren als centres penitenciaris de dones, per a recuperar-hi els “valors morals” —segons deia una orde d’agost del 1938, per la qual el nou Estat feixista derogava el decret de 23 d’octubre del 1931—. El dictador va recórrer de nou a les filles de la caritat, perquè feren de carcelleres a llocs d’infausta memòria, com ara la presó barcelonesa de Les Corts, o els presidis de Palma, Màlaga, València, Donostia, Durango, Amorebieta... A Palma, venien a l’economat de la presó, a una pesseta el quilo, el peix que la gent pobra lliurava a les seues familiars preses, que es morien de fam. No fou l’única orde religiosa femenina que es va posar al servei de Franco; foren més de quinze en cinquanta presons. Les Filles del Bon Pastor, per exemple, arribaren a administrar la presó madrilenya de Ventas, la més poblada de la història d’Espanya, de la qual sortiren les Tretze Roses l’agost de 1939, per a ser afusellades. Les ordes de monges col·laboraren en el segrest de nombrosos fills de mares preses —“roges, separatistes i republicanes”—, i en el seu lliurament a falangistes, militars i gents del bàndol victoriós. Les xiquetes, les raptaven per a fer-les monges. Malgrat aquest historial, l’any 2005, a la XXV edició dels premis Príncep d’Astúries, es va concedir el Premi de la Concòrdia a les Filles de la Caritat, per “llur excepcional tasca social i humanitària en recolzament dels desfavorits”.

http://server2.foros.net/viewtopic.php?t=430&mforum=memorialibertad