Sovint, la figura i l’atractiu de Carla Bruni recorden èpoques passades, l’esplendor renaixentista de personatges com Isabella d’Este —eterna rival de Lucrècia Borja— o la florentina Maria de Mèdici —muller d'Enric IV i, per tant, reina de França—. Unes declaracions de Carla al periòdic Journal du Dimanche han caigut com una bomba a terres italianes. En assabentar-se dels qualificatius que Berlusconi li havia dedicat a Barack Obama —«jove, joliu i bronzejat»—, la primera dama francesa ha tret les ungles: «Quan vaig veure que Silvio Berlusconi es prenia a la lleugera un fet que ens omple tots d’esperança, quan vaig veure que feia brometes —‘Obama està sempre bronzejat’—, em vaig quedar perplexa. Alguns diran que això és humor... Jo, en moments així, m’alegre de ser francesa».
Aquestes paraules de madame Sarkozy han causat un allau de reaccions. Giorgia Meloni, ministra de la joventut, s’ha llançat a la jugular de la cantant: «Ser l’esposa d’un president no la converteix en una estadista. Les seues reflexions susciten un interès que oscil·la entre el zero i el zero coma cinc». Claudia Cardinale ha defès Il Caimano. «Ell només volia gastar una broma», ha dit. L’expresident de la República Italiana, Francesco Cossiga, s’ha congratulat que Carla Bruni «ja no siga italiana» i ha advertit: «És probable que, en vista de la seua vida tempestuosa, haja de tornar a reclamar algun dia la ciutadania italiana» —una admonició que delata la vena moralista, d’arrels cristianes, del senyor Cossiga, però no aclareix si la filla pròdiga, arribat el cas, serà acollida afectuosament a la casa del pare—. En definitiva, les mostres de rebuig cap a madame Sarkozy han estat, ja es veu, molt nombroses i ben explícites.
Tanmateix, jo trobe particularment interessants dues declaracions que semblen fetes al divan del psicoanalista. L’empresari Santo Versace, president del grup Gianni Versace i diputat del Partit de la Llibertat, li ha dit a Carla Bruni: «Estimada meua, ets intel·ligent, ets fantàstica, però aquesta te la podies haver estalviat». En altres paraules: ets una xica adorable, intel·ligent i bufona com una nina, però has d’estar calladeta. Alessandra Mussolini, néta del dictador i diputada del Poble de la Llibertat, també ha defès el seu cap de files. «Millor Berlusconi tota la vida que una vesprada amb Carla», ha proclamat. Mare meua! El passat tempestuós de la bella Alessandra —una dona madura que encara està de bon veure— feia innecessària aquesta revelació; les seues preferències polítiques i sexuals eren prou conegudes. Ara bé... fer-s’ho amb un cavaliere de setanta-dos anys coent a matar... Estic convençut que el maschio Berlusconi preferiria a ulls clucs passar una vesprada amb Carla Bruni. En canvi, Alessandra, que deu patir complex d’Electra, s’estima més romandre eternament a casa del pare —o de l’avi, en aquest cas—.
Aquestes paraules de madame Sarkozy han causat un allau de reaccions. Giorgia Meloni, ministra de la joventut, s’ha llançat a la jugular de la cantant: «Ser l’esposa d’un president no la converteix en una estadista. Les seues reflexions susciten un interès que oscil·la entre el zero i el zero coma cinc». Claudia Cardinale ha defès Il Caimano. «Ell només volia gastar una broma», ha dit. L’expresident de la República Italiana, Francesco Cossiga, s’ha congratulat que Carla Bruni «ja no siga italiana» i ha advertit: «És probable que, en vista de la seua vida tempestuosa, haja de tornar a reclamar algun dia la ciutadania italiana» —una admonició que delata la vena moralista, d’arrels cristianes, del senyor Cossiga, però no aclareix si la filla pròdiga, arribat el cas, serà acollida afectuosament a la casa del pare—. En definitiva, les mostres de rebuig cap a madame Sarkozy han estat, ja es veu, molt nombroses i ben explícites.
Tanmateix, jo trobe particularment interessants dues declaracions que semblen fetes al divan del psicoanalista. L’empresari Santo Versace, president del grup Gianni Versace i diputat del Partit de la Llibertat, li ha dit a Carla Bruni: «Estimada meua, ets intel·ligent, ets fantàstica, però aquesta te la podies haver estalviat». En altres paraules: ets una xica adorable, intel·ligent i bufona com una nina, però has d’estar calladeta. Alessandra Mussolini, néta del dictador i diputada del Poble de la Llibertat, també ha defès el seu cap de files. «Millor Berlusconi tota la vida que una vesprada amb Carla», ha proclamat. Mare meua! El passat tempestuós de la bella Alessandra —una dona madura que encara està de bon veure— feia innecessària aquesta revelació; les seues preferències polítiques i sexuals eren prou conegudes. Ara bé... fer-s’ho amb un cavaliere de setanta-dos anys coent a matar... Estic convençut que el maschio Berlusconi preferiria a ulls clucs passar una vesprada amb Carla Bruni. En canvi, Alessandra, que deu patir complex d’Electra, s’estima més romandre eternament a casa del pare —o de l’avi, en aquest cas—.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada