dijous, 4 de setembre del 2008

Traducció simultània

La nova assignatura d’Educació per a la Ciutadania, que enguany hauran de cursar per primera vegada els alumnes valencians de segon d’ESO, serà impartida per un professor del departament d’anglès del respectiu institut i no pel titular de la matèria, que per llei ha de ser un llicenciat en Geografia i Història o en Filosofia. Finalment, doncs, no seran enviats als centres professors externs. Les instruccions de la secretària autonòmica de d’Educació, Conxa Gómez, que estan rebent tots els directors dels instituts públics, donen una volta de rosca a la polèmica suscitada per l’assignatura i assenyalen que «el profesor de Filosofía o Ciencias Sociales del propio centro será el encargado de organizar los conocimientos a transmitir», però serà «el profesor de inglés quien verbalizará en idioma inglés el proceso de enseñanza-aprendizaje, durante la hora semanal de clase». Per tant «estarán presentes durante el proceso de enseñanza-aprendizaje los dos profesores (el de inglés y el de Filosofía o Sociales) que participen». Des de Conselleria s’ha matisat que serà el titular de la matèria qui instruïsca el professor d’anglès sobre els continguts de Ciutadania, per tal que aquest impartisca les classes en la llengua de Shakespeare. Les qualificacions seran firmades pel professor titular de l’assignatura «con la orientación, en todo caso, del profesor de inglés», conclou la circular. CCOO, que estudia portar de nou la Conselleria als tribunals, per un possible desacatament, assegura que, amb aquestes instruccions, els instituts se sumiran al caos i qualifica de comportament polític molt greu l’actitud del govern del PP. Per al STE-PV, aquesta traducció simultània de la matèria és ridícula, absurda i un insult a la intel·ligència. La Confederació Gonzalo Anaya exigeix que l’assignatura s’impartisca en valencià o en castellà.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Els governants han de fer una miqueta de pedagogia social. No haurien de comportar-se amb raboseria, com uns vulgars brivalls. Si ho fan, els bergants i els ciutadans de a peu temptats de practicar la pilleria pensaran que aquesta no és moralment reprovable. Si la practiquen els polítics!

Anònim ha dit...

Raboseria? Pilleria? El que fa el govern valencià és perfectament responsable, com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana: vol millorar la competència dels alumnes valencians en llengües estrangeres. Per altra part, mentre els tribunals no diguen el contrari, garantix el dret dels pares a l’educació moral dels seus fills, evitant que el govern de l’Estat fique el nas on no toca.

Anònim ha dit...

Millorar la competència dels alumnes en llengües estrangeres? Però si la pròpia Conselleria no fa res per implantar l’anglès a l’educació infantil. El que vol el PP valencià és llançar un torpede a la línia de flotació de la nova assignatura. I quant a l’objecció, l’arreplegava l’opció d’aprovar la matèria amb un treball elegit lliurement per alumne, opció suspesa provisionalment pel Tribunal Superior de Justícia. De totes formes, no queda res que objectar! Al currículum de l’assignatura ja se li havien podat convenientment aquells assumptes que el PP no volia de cap manera que s’ensenyaren als xiquets.

Vent d Cabylia ha dit...

Jo ho deien l'altre dia als comentaris de l'EMV: quin bon material per a l'escena d'un sainet contemporani!!

Ximo ha dit...

Jo, que sóc del gremi, tinc la impressió de ser l’empleat de l’amo d’una fàbrica, un amo com els de tota la vida. Un empleat ha de fer allò que li manen: portar-li un cafè al cap si aquest ho ordena. En aquest cas, l’amo —el conseller Font de Mora—, per fer-li la pilota al president del seu “grup empresarial” (o per fotre els amos d’altra empresa, què sé jo), ha muntat un “numeret” i ha ordenat als docents (que ell creu empleats seus) que escenifiquen la paròdia sense canviar una coma del guió. I allò més collonut és que moltíssims d’aquests empleats (docents, equips directius...) semblen disposats a fer la representació sense badar boca, per por a les represàlies patronals, per no sentir-se directament afectats pel problema o perquè ja no queden fervors reivindicatius. Què bona és la vida còmoda i sense ensurts!