El raig dels déus

Arran d'unes línies meues dedicades a la possible deslleialtat amb què estan actuant alguns membres del Compromís pel País Valencià, un amic enviava un comentari recordant el valor de la paraula compromesa. Efectivament, sempre s'ha dit que la paraula fa l'home i que els pactes estan per a ser complits. Però també s'ha dit sempre que els contractes s'han de subscriure lliurement i d'acord amb el principi d'equitat (els tribunals ho han declarat en vàries ocasions i han establert la jurisprudència corresponent: els contractes d'adhesió amb clàusules abusives són nuls de ple dret). D'altra banda, si abandonem el territori del dret i ens endinsem al de la política, cal recordar que la traïció no guarda cap relació amb les antigues tragèdies gregues; és, senzillament, el mètode habitual per a provocar els relleus de poder (fins i tot quan es tracta d'un poder petit o irrisori) o d'aliances. Ens trobem, per tant, davant d'una lluita pel poder (o, potser, pels càrrecs remunerats) al si d'EUPV, coalició en procés de descomposició. Aquesta lluita s'ha traslladat al grup parlamentari i ha obligat l'altre soci del Compromís a alinear-se amb una de les faccions en conflicte (el soci s'ha alineat, naturalment, amb qui més li ha convingut, necessitat com està de desmarcar-se de l'ala comunista d'EUPV). Això no lleva que l'escena de Glòria Marcos (personatge amb nom i cognom de ressonàncies clàssiques) caient desmaiada al centre de l'hemicicle, com si hagués estat fulminada per un raig dels déus, tinga un sabor innegable a tragèdia grega (em vénen al cap escenes semblants, del teatre clàssic o de les epopeies homèriques, en què l'heroïna, voltada d'ignomínia, es abatuda per les sagetes del destí cruel). L'aurèola literària, però, no hauria d'entorpir una visió realista de l'assumpte: per una fotesa (una cadira al Consell d'Administració de RTVV), uns i altres estan a punt de trencar un pacte que els ha possibilitat la representació parlamentària. ¿No seria millor que abandonaren l'òrgan consultiu, per a no legitimar-lo amb la seua presència, i es dedicaren a recompondre, abordant les qüestions de fons, unes relacions polítiques absolutament esquerdades? Més enllà d'un dilema formal (si s'ha respectat o no el tenor literal dels pactes), els socis del Compromís es troben davant d'una profunda crisi política provocada per uns resultats electorals minsos que han agreujat les desconfiances mútues. Si no volen que els déus fulminen, aquesta vegada sí, un espai electoral que tant costa de mantenir, haurien d'arraconar les postures intransigents i s'haurien d'aplicar a la tasca negociadora, per complicada que siga.