dissabte, 21 de juliol de 2007

Camejant per Estocolm

Darrerament, a Rocabuix li vénen cabòries misògines. Com que vol perdre de vista, durant uns dies, la sogra, la dona i la gossa, s'apunta, tot sol, a un club de viatges. A la primera reunió, però, s'astora, en comprovar que la massa social es compon, bàsicament, de dones madures. "Tan escadusseres com van ser les meues relacions adolescents amb les dones i ara no me les puc traure del damunt", cavil·la mentre cameja pels carrers del Gamla Stan, nucli antic d'Estocolm, situat a l'illa de Stadsholmen, plena de carrers estrets, places d'ambient agradable i palaus antics amb la façana esglaonada pròpia del renaixement nòrdic. Entra a la catedral i es queda sorprès: una sacerdotessa (o prevera o capellana o mossena, ves a saber!) celebra missa amb l'ajuda d'un escolà ros i eixerit. "Les coses anirien millor al nostre país si les dones hi feren les misses", xiuxiueja una sòcia del club. Rocabuix busca, mentalment, una alternativa femenina per a la dita "predica'm Tomàs, que predicant et quedaràs".