dijous, 19 de juliol de 2007

La llei electoral

Mariano Rajoy no ha encetat el pastís de la reforma electoral. Rodríguez Ibarra ja l'havia rossegat, fa mesos, en afirmar que s'havia de fer el necessari perquè els partits nacionalistes no participaren a la governació de l'Estat. Ara, Rajoy ha anat més lluny: cal eliminar els partits minoritaris (Esquerra Unida i nacionalistes inclosos) dels altres àmbits polítics (comunitats autònomes i ajuntaments). És a dir, el líder popular propugna el bipartidisme pur i dur. La proposta de modificació perquè només puguen governar els partits que obtinguen més del 30 % dels vots, profundament reaccionària (¿Els semblarà democràtic als populars eliminar, fins i tot de l'esfera local, les opcions ideològiques minoritàries?), ve, però, plena d'ambigüitats. Rajoy no concreta si pretén aplicar-la a tots els àmbits o sols al municipal i autonòmic. Tampoc no diu com es farà això, per exemple, als ajuntaments. Algú ens hauria d'explicar com es pot governar en minoria si les iniciatives de govern s'han de sotmetre a votació (Instaurant un sistema de doble volta? Eliminant els plenaris i permetent que els presidents de les corporacions governen per decret, sense control de l'oposició, durant el període del seu mandat?). Evidentment, el cap de la dreta es comporta com un jugador trampós en un moment en què els resultats electorals li han estat adversos; vol expulsar els altres jugadors de la partida i quedar-se amb tota la banca. Vol manar sense oposició. Serà qüestió de posar-se a tremolar, perquè aquestes propostes trobaran ressò en determinats sectors del PSOE. Si els dos partits majoritaris decidiren d'amanir, de mutu acord, una llei electoral a la seua conveniència, ¿en què quedarien aquelles paraules tan boniques ("En democràcia es pot defendre qualsevol proposta sempre que es faça per mitjans pacífics") pronunciades sovint pels seus líders? Arribat el cas, s'estranyarà algú que els nacionalistes es radicalitzen?