¡Cos a terra, que vénen els jutges!

Tot allò que vaig estudiar durant la meua carrera de dret s'ensorra a poc a poc. La cosa arribà al seu punt més àlgid amb el judici als presos catalans. Presumiblement, el jutge instructor va prevaricar; féu una qualificació extravagant d'uns delictes imaginaris; no hi havia rebel·lió, ni sedició, ni malversació. El frau de llei aconseguí, però, l'objectiu que es perseguia: atraure la causa judicial a Madrid. L'estratagema furtà als encausats tots els seus drets processals: el dret a comparèixer davant del jutge ordinari predeterminat per la llei —del TSJC en aquell cas—; el dret a un judici just; el dret d'apel·lar en instància superior una sentència desfavorable. Tampoc no se'ls va aplicar als independentistes el principi del supòsit més favorable per al reu. Abans, durant i després del judici, altres drets fonamentals dels presos i els exiliats també foren ignorats: el dret al sufragi passiu, els drets a la inviolabilitat i la immunitat dels parlamentaris. Fins i tot la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, es va sumar a la possible prevaricació en sucumbir al dictat de Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Aquest magistrat, sense haver demanat cap suplicatori, ordenà a la presidenta del Congrés que procedís a la suspensió dels quatre diputats catalans en presó preventiva. La senyora Batet s'hi plegà, quan tenia altres opcions: la negativa a executar allò sol·licitat o el recurs al conflicte de competències. Per tant, es va conculcar el principi de separació de poders. I quan crèiem que ja ho havíem vist tot, arriba una nova decisió estrambòtica del Suprem: ha ordenat que l'Audiència Nacional repetisca el judici contra Arnaldo Otegi i els altres imputats en el cas Bateragune. S'ha de recordar que el Suprem havia anul·lat la condemna de 2012 en aplicació d'una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que considerà vulnerat el dret d'Otegi a un jutge imparcial. Quan els condemnats havien apel·lat al Tribunal Suprem, aquest no havia apreciat la imparcialitat de la magistrada Ángela Murillo. Malgrat la sentència del TEDH, Arnaldo Otegi i els seus companys ja han complert la condemna injusta. L'Audiència Nacional desestimà la repetició del judici. És molt possible que prengués en consideració els principis de cosa jutjada i non bis in idem.

Tanmateix, el Suprem, que validà el judici del cas Bateragune, vol ara repetir-lo. ¿Quin sentit té açò quan s'ha complert la condemna? Els magistrats del TS, que ja han actuat de manera política altres vegades, podrien perseguir diversos objectius: enviar un missatge als presos catalans que també han apel·lat a la justícia europea; estalviar-se el pagament d'una indemnització a Otegi; revisar la seua pena d'inhabilitació per a desactivar políticament el coordinador d'EH Bildu davant unes hipotètiques eleccions... ¡Qui sap! Però les preguntes s'amunteguen: ¿què passa si la condemna del segon judici és superior a la del primer? ¿és possible això? En tot cas, assistim a un episodi que no s'havia vist mai: jutjar de nou una cosa jutjada i amb sentència ferma. A més, l'argumentació del TS engega a rodar per terra —o això sembla— el principi de presumpció d'innocència: Hay que celebrar un nuevo juicio para evitar que los hechos queden imprejuzgados, ya que un defecto procesal no puede convertirse en una exención penal. ¿Com? ¿Un defecte sense importància, la falta d'imparcialitat de la presidenta de sala? ¡Vici processal que acaba en fallida de la justícia!

S'ha perdut qualsevol sentit de coherència i serietat. Però encara faltava el coet final. El Ple del Tribunal Constitucional resol per majoria que els ultratges a la bandera d'Espanya no estan emparats per la llibertat d'expressió. En un text anterior, vaig dir que els nacionalistes espanyols volgueren deixar escrit, a l'article 4.1 de la carta magna, quina és la seua bandera, formada per tres franges horitzontals, roja, groga i roja. El corol·lari, ¡la sentència del TC! En altres estats democràtics i de dret, ni la bandera oficial figura al text constitucional ni es considera delicte cremar-la. A més, els magistrats del TC han oblidat que el TEDH va condemnar l'estat espanyol en 2018 per haver violat la llibertat d'expressió d'unes persones, en condemnar-les per cremar retrats de la família reial espanyola. En fi, hom diria que la democràcia, el sentit del ridícul, els principis bàsics del dret i la jurisprudència europea li la bufen al govern de les togues. La deriva de la cúpula judicial hauria de preocupar molt als demòcrates. ¡Cos a terra, que vénen els jutges!