Curiositats

Aquests dies, es parla molt de militars. Se suposa que l'Exèrcit de l'Aire i l'Armada, les branques més tecnificades de les forces armades espanyoles, han d'estar al servei de tota la ciutadania de l'Estat. Conjuntament amb l'Exèrcit de Terra tenen assignada per l'article 8 de la Constitució de 1978 la missió de garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar la seua integritat territorial i l'ordenament constitucional. Curiosament, la Carta Magna no diu res de garantir la seguretat dels ciutadans i les ciutadanes. (Serà perquè aquesta missió correspondrà en exclusiva als cossos policials i la guàrdia civil.) Però hi ha coses encara més estranyes. L'Exèrcit de l'Aire té pràcticament totes les seues bases importants en territoris de l'antiga Corona de Castella: a Madrid, tres; a Valladolid, Salamanca, Badajoz, Sevilla, Albacete i Gran Canària, una; i a Múrcia, dues). La base aèria de Saragossa és l'única excepció a la regla general. L'aviació militar no té cap base a Catalunya ni al País Valencià. Quelcom semblant s'esdevé amb les bases més estratègiques de l'Armada (Cartagena, Rota, Ferrol i Las Palmas). Només a Portopí i Maó (en les illes de Mallorca i Menorca respectivament) hi ha instal·lacions de l'Armada en què no té base permanent cap nau important de la marina de guerra espanyola. A Catalunya i el País Valencià, res de res. Ara bé, tenim ocupat l'antic convent de Sant Domènec, a València, pel Quarter General de la Força Terrestre d'Alta Disponibilitat. ¿Que què? Jo crec que aquestes coses, més enllà d'estratègia i una forta càrrega simbòlica, tenen molta utilitat pràctica. Em ve al cap com els elements, personals i materials, més decisius de l'exèrcit federal de l'antiga Iugoslàvia eren bàsicament serbis. Quan esclatà la darrera guerra dels Balcans, alemanys i nord-americans hagueren de formar i dotar a correcuita l'exèrcit de Croàcia. Ja sé que no és gens probable que es produïsca una situació semblant a casa nostra, però l'asimetria del desplegament militar espanyol salta a la vista. No sé si cal alegrar-se, empipar-se o restar indiferent.