Cada vegada sembla més clar que una gran part de la societat tendeix a polaritzar-se en postures antagòniques irreconciliables davant d'assumptes diversos. No tota; les enquestes solen mostrar una franja de ciutadans que no sap i no contesta. El passat dia 7 emeteren en la tve2 un capítol molt interessant de Cazador de cerebros. Especialistes en psicologia i neurociència explicaren quines coses ens influeixen a l'hora de votar. Els ciutadans hem intuït sempre certes influències, però és bo que els científics socials corroboren les intuïcions. Parlen de cadena de causalitats. Hi ha tres principals: actualitat, valors i identitat. L'actualitat (econòmica, social i política) és la causa més pròxima, superficial i volàtil de les decisions de vot. En canvi, identitat i valors són causes llunyanes i profundes, però tenen un paper més decisiu. Els temes candents, és a dir, els assumptes importants en un moment determinat, poden inclinar el sentit del nostre vot. Ara mateix, aqueixos temes són l'atur, el conflicte català, la immigració i el coronavirus.
De vegades, un tema esdevé candent per l'acció interessada de grups polítics. La immigració és un exemple. Les enquestes mostren que la preocupació dels espanyols per l'assumpte ha minvat, però algun partit ha aconseguit posar-lo a l'agenda i li està traient gran rendiment. El politòleg James Dennison afirma que la gent opta per solucions populistes en època de crisi. Però quan la situació millora, elegim la "tecnocràcia", l'opció moderada, per creure que els partits centristes, de centre esquerra o centre dreta, estan més capacitats per a gestionar afers públics. En realitat, allò que més determina les nostres opcions polítiques són els valors i la identitat. Hi ha dos tipus de valors: els universals, més o menys importants, i els sagrats, aquells pels quals estaríem disposats fins i tot a donar la vida. Els primers activen la zona més racional del nostre cervell, la part deliberativa. Els sagrats activen la zona irracional, la part subjectiva on rauen les emocions i els sentiments. Els valors sagrats estan a la base del partidisme i la polarització. Contra ells no valen els arguments. És inútil debatre amb qui està convençut que els seus valors són sagrats.
La influència social pot ser més efectiva, per a fer canviar d'opinió, que l'argumentació lògica. Alguns polítics ho saben. Per això, fan servir un discurs que apel·la a la part irracional dels seus electors. I això ens duu a altre element de la cadena de causalitats, la identitat. Sabedora que el sentit de pertinença influeix en el comportament, la dreta, especialment la populista, fomenta la identitat nacional espanyola. Steven Pinker, professor de la Universitat de Harvard, sosté que els fets reals només ens influeixen en assumptes molt pròxims de la vida quotidiana. En qüestions llunyanes o generals influeixen més les llegendes i els mites. Tendim a creure'ns-los. I aquesta tendència adoba el tribalisme, el partidisme polític. Hom acaba convençut que el seu grup és el bo. El tribalisme demonitza els adversaris, els deshumanitza. Naix la polarització de les idees. Aquestes es tornen extremes. Si la divisió és molt aferrissada, no s'admet l'equidistància. Cal ser part d'un dels grups antagònics. Arribats en aquest punt, un partit populista no ha de fer esforços per persuadir els seus, que s'autoconvencen. Es produeix el fenomen de l'autopersuasió.
Els partits intenten activar principis morals. Segons la teoria dels fonaments morals, els humans compartim cinc valors que donen peu a antinòmies ètiques: hem de cuidar els altres i no fer-los mal; s'han de complir les regles compartides i no enganyar; cal ser lleial al grup i no trair; hem de respectar l'autoritat i no ser subversius; s'ha de conservar la puresa de la tradició i no caure en la desviació. Cada persona dóna més importància a uns fonaments o altres. En situacions que susciten conflicte entre ells, la preferència determina l'elecció política. En fi, ¿sabem per què votem allò que votem? En molts casos, no. La idea de tenir gent ben informada que participa al debat públic i pren decisions racionals sol ser una il·lusió. El grup a què pertanyem modela el nostre cervell. Les xarxes refermen el partidisme. Entre dos grups que veuen el món de manera radicalment distinta, es creuen amos de la veritat i consideren ximple o agressiu l'altre, per no compartir realitat, el debat polític esdevé tòxic. Sovint, la gent més informada és també la més polaritzada, perquè sols rep missatges dels seus. (Com més llesta es creu més esbiaixada està.)
Els mitjans d'informació que consumim s'assemblen molt al menjar que consumin. I ja se sap: som allò que mengem. La polarització pot afectar també la gent indecisa. El joc d'influències de grups diversos acaba arribant a tothom. De vegades, acaba provocant rivalitats ideològiques al si de famílies i colles d'amics o col·legues. Es produeix la polarització de masses. Els possibles remeis serien l'accés a una informació molt plural (no sols a l'emanada del grup en què hom està enquadrat) i humilitat intel·lectual. L'altra persona pot tenir idees aprofitables. S'ha de procurar connectar amb gent aliena al grup propi, gent que pense de manera distinta, per tal de conéixer quines dades maneja i de quines fonts les trau. Cal interrogar-se sempre per la fiabilitat de les informacions que es reben. Cal saber com funciona la ment, quins biaixos té. La neurociència fa molts descobriments que no arriben al gran públic, potser perquè no interessa; el coneixement és poder. Hem d'assumir que ningú no està lliure d'esbiaixades. Tanmateix, molts remeis no estan a l'abast de la gran massa. Per tant, acabar amb la polarització sembla tasca àrdua o impossible.
De vegades, un tema esdevé candent per l'acció interessada de grups polítics. La immigració és un exemple. Les enquestes mostren que la preocupació dels espanyols per l'assumpte ha minvat, però algun partit ha aconseguit posar-lo a l'agenda i li està traient gran rendiment. El politòleg James Dennison afirma que la gent opta per solucions populistes en època de crisi. Però quan la situació millora, elegim la "tecnocràcia", l'opció moderada, per creure que els partits centristes, de centre esquerra o centre dreta, estan més capacitats per a gestionar afers públics. En realitat, allò que més determina les nostres opcions polítiques són els valors i la identitat. Hi ha dos tipus de valors: els universals, més o menys importants, i els sagrats, aquells pels quals estaríem disposats fins i tot a donar la vida. Els primers activen la zona més racional del nostre cervell, la part deliberativa. Els sagrats activen la zona irracional, la part subjectiva on rauen les emocions i els sentiments. Els valors sagrats estan a la base del partidisme i la polarització. Contra ells no valen els arguments. És inútil debatre amb qui està convençut que els seus valors són sagrats.
La influència social pot ser més efectiva, per a fer canviar d'opinió, que l'argumentació lògica. Alguns polítics ho saben. Per això, fan servir un discurs que apel·la a la part irracional dels seus electors. I això ens duu a altre element de la cadena de causalitats, la identitat. Sabedora que el sentit de pertinença influeix en el comportament, la dreta, especialment la populista, fomenta la identitat nacional espanyola. Steven Pinker, professor de la Universitat de Harvard, sosté que els fets reals només ens influeixen en assumptes molt pròxims de la vida quotidiana. En qüestions llunyanes o generals influeixen més les llegendes i els mites. Tendim a creure'ns-los. I aquesta tendència adoba el tribalisme, el partidisme polític. Hom acaba convençut que el seu grup és el bo. El tribalisme demonitza els adversaris, els deshumanitza. Naix la polarització de les idees. Aquestes es tornen extremes. Si la divisió és molt aferrissada, no s'admet l'equidistància. Cal ser part d'un dels grups antagònics. Arribats en aquest punt, un partit populista no ha de fer esforços per persuadir els seus, que s'autoconvencen. Es produeix el fenomen de l'autopersuasió.
Els partits intenten activar principis morals. Segons la teoria dels fonaments morals, els humans compartim cinc valors que donen peu a antinòmies ètiques: hem de cuidar els altres i no fer-los mal; s'han de complir les regles compartides i no enganyar; cal ser lleial al grup i no trair; hem de respectar l'autoritat i no ser subversius; s'ha de conservar la puresa de la tradició i no caure en la desviació. Cada persona dóna més importància a uns fonaments o altres. En situacions que susciten conflicte entre ells, la preferència determina l'elecció política. En fi, ¿sabem per què votem allò que votem? En molts casos, no. La idea de tenir gent ben informada que participa al debat públic i pren decisions racionals sol ser una il·lusió. El grup a què pertanyem modela el nostre cervell. Les xarxes refermen el partidisme. Entre dos grups que veuen el món de manera radicalment distinta, es creuen amos de la veritat i consideren ximple o agressiu l'altre, per no compartir realitat, el debat polític esdevé tòxic. Sovint, la gent més informada és també la més polaritzada, perquè sols rep missatges dels seus. (Com més llesta es creu més esbiaixada està.)
Els mitjans d'informació que consumim s'assemblen molt al menjar que consumin. I ja se sap: som allò que mengem. La polarització pot afectar també la gent indecisa. El joc d'influències de grups diversos acaba arribant a tothom. De vegades, acaba provocant rivalitats ideològiques al si de famílies i colles d'amics o col·legues. Es produeix la polarització de masses. Els possibles remeis serien l'accés a una informació molt plural (no sols a l'emanada del grup en què hom està enquadrat) i humilitat intel·lectual. L'altra persona pot tenir idees aprofitables. S'ha de procurar connectar amb gent aliena al grup propi, gent que pense de manera distinta, per tal de conéixer quines dades maneja i de quines fonts les trau. Cal interrogar-se sempre per la fiabilitat de les informacions que es reben. Cal saber com funciona la ment, quins biaixos té. La neurociència fa molts descobriments que no arriben al gran públic, potser perquè no interessa; el coneixement és poder. Hem d'assumir que ningú no està lliure d'esbiaixades. Tanmateix, molts remeis no estan a l'abast de la gran massa. Per tant, acabar amb la polarització sembla tasca àrdua o impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada