Perdre la crisma

Immersos en plena crisi del coronavirus aparegut a la ciutat xinesa de Wuhan i propagat després per tot el planeta, era ben predicible que les Falles i la Setmana Santa podien patir algun escull. Els habitants de la pell de brau ens solem considerar mesura de totes les coses. No em referisc, és clar, a la perspectiva fusteriana, centrada en el jo reflexiu o l'ésser humà abstracte. Més bé faig al·lusió a aqueix punt de vista tan ibèric segons el qual tot allò que és nostre no admet parangó. (Recordem-nos dels acudits del francès, l'anglès i l'espanyol.) ¿Quines són les millors festes del món? ¡Les falles! Però un sevillà em corregiria. ¿Las mejores fiestas del mundo? ¡La Semana Santa, la Feria de Abril y el Rocío! Per als xinesos, en canvi, no hi ha més festa que l'any nou. Enguany, el 25 de gener era primer dia de l'any de la rata, però les autoritats de Xina decidiren suspendre la celebració per causa del coronavirus. Durant tota la setmana de festejos s'hauria produït la major migració humana del món; tradicionalment, milions de xinesos viatgen als seus llocs d'origen o a l'estranger per a celebrar amb les seues famílies l'any nou lunar.

A Pequín, centenars de milers de persones acuden a parcs i espais públics per a veure els balls del lleó i el dragó. Les celebracions finalitzen amb el festival dels fanalets. No sols s'han suspès les festes. Les autoritats també han tancat espais monumentals visitats per milions de turistes, com ara la Ciutat Prohibida de Pequín o la Gran Muralla. Si Xina vedava les celebracions més grans del món —almenys les més grans numèricament—, la sort de les falles ja estava tirada. La mesura de suspendre la festa valenciana fins un altre avís té la seua lògica. Quan escric aquestes línies, l'epidèmia vírica ja ha provocat 2078 infectats i 81 morts a Madrid. Experts sanitaris i autoritats administratives volen evitar trasllats massius de gent entre distintes zones de l'Estat. El País Valencià és des de fa temps una segona residència per a nombrosos madrilenys. Haurem sentit dir moltes vegades, de broma, que Cullera, Gandia o Alacant són les platges de Madrid. Fugir cap a València és tot un costum. Quan hi ha ponts festius o períodes vacacionals, ens sol arribar un allau de persones per l'A-3 i l'A-31. L'AVE és la nova via d'entrada a casa nostra.

Suspendre les falles ha estat el cop definitiu per a diversos sectors de l'economia valenciana. ¿I per al coronavirus? Veurem. La prohibició de vols procedents d'Itàlia ja havia significat un bon batzac per al transport, l'hostaleria i la restauració. Ara s'ha donat el cop de gràcia. El panorama és ombrívol per al gremi d'artistes fallers i per a les activitats lligades a la festa: pirotècnia, floristeria, electricitat i lloguer d'envelats, venda ambulant de bunyols, xurros i altres productes, animació musical. Algunes fonts xifren les pèrdues en 750 milions, el 15% de tots els ingressos turístics anuals al País Valencià. (Les festes castellonenques de la Magdalena han estat suspeses també.) Hi ha qui es pregunta com és possible que s'haja acordat la suspensió quan moltes falles ja estaven plantades. A banda de dificultats tècniques, desmuntar-les va a implicar augment de despeses. La maçada econòmica afectarà el cap i casal, sí, però també altres poblacions, com ara Xàtiva, ciutat amb 155 anys de tradició fallera, on es planten 19 monuments.

La salut col·lectiva ha de prevaldre per damunt de tot. Però acabarem tenint víctimes per partida triple —o ves a saber si quàdruple—: infectats pel virus; sectors econòmics afectats per mesures administratives sovint difícils d'entendre; persones que perdran el treball; gent amb el senderi ben tocat... S'ha decretat, fins i tot, l'estat d'alarma. En tot cas, es preveu que el cost polític serà mínim. Des de diversos àmbits (des d'alguns mitjans d'informació sobretot), s'està nodrint la histèria col·lectiva. Arribats al punt del cangueli, molts solen preferir la seguretat a la llibertat o l'exercici dels seus drets. La por suscita reaccions estranyes. Aquesta setmana, el paper higiènic s'exhauria a primera hora del matí als supermercats xativins. A migdia, les existències de queviures —de carn, posem per cas— es volatilitzaven. La pandèmia suscita més d'una discussió agra. Al súper on compre habitualment, un client retreia a altra persona que no hagués respectat la distància d'un metre en creuar-se els dos. Sembla que el covid-19 està afectant-nos el cervell.

(publicat a Levante-EMV, el 14/03/2020)