Confinats durant la primavera

Quan escric aquestes línies, ja fa dotze dies que estem confinats. Moltes de les persones que escrivim columnes d'opinió ens debatem en un dilema. La gent comença a estar farta de l'allau de notícies i comentaris sobre el coronavirus, perquè alguns mitjans abusen de l'assumpte, però tothom en vol estar ben informat. ¡Antítesi de difícil solució! ¿Sobre què podríem escriure? ¿De la primavera? La setmana passada, vam entrar en l'estació durant la qual tota la natura esclata de vida. Però fou un dels començaments primaverals més estranys que recorde; el cel estava molt plomís i plovisquejava. A més, tota la humanitat pròxima estava confinada. Era impossible, per tant, marxar als parcs o al camp, per a olorar les flors; l'estat d'alarma decretat pel govern de Pedro Sánchez i els deures de ciutadania ho impedien. A més a més, els infractors de l'ordre de confinament corrien el risc de ser aturats per un agent de l'autoritat. S'imposen multes en base al Codi Penal i la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com llei mordassa, que Sánchez encara no ha derogat, malgrat les seues promeses electorals; no haurà tingut temps de fer-ho.

Aquesta llei sanciona amb multes de 100 a 600 euros les infraccions de caràcter lleu. Imagine que anar al parc a sentir l'aroma de les flors serà infracció lleu, però pot esdevenir greu. Si un policia et pregunta què fas al carrer, ¿tindràs nassos de contestar que estàs olorant una flor? Per altra banda, si vols ensumar la flaire del romer —a l'avinguda de les Corts Valencianes, posem per cas—, t'hauràs de llevar la mascareta. Hi ha qüestions difícils de dilucidar. ¿S'ha d'eixir al carrer amb mascareta? ¡Segons el cas! Amb motiu justificat, està permès que puguen viatjar en cotxe dues persones: el conductor i un acompanyant —aquest assegut al seient de darrere. Els dos han de portar mascareta. Si són matrimoni, o estan units per semblant vincle d'afectivitat, ¿què faran quan arriben a casa? ¿Han de portar protecció facial a la llar? ¿Què diu la norma? ¡Ha! Parla dels tàndems automobilístics, però no dels domèstics. A tot açò, ¿hi ha infectats de coronavirus a Xàtiva? Conselleria no dóna aquesta informació. Diu que cal protegir les dades de caràcter personal. Mmm. ¿Algú haurà demanat noms i cognoms de la gent malalta, si n'hi ha?

Tornem a la primavera. El tancament proporciona lleure per a pensar. S'ha descobert un mètode per a fer suportable la impossibilitat d'estar al carrer aquests dies. Molta gent ix als balcons i les terrasses per a fer coses inhabituals: aplaudir sanitaris, imitar mascletades punxant globus, cantar, interpretar Paquito el Chocolatero, dedicar casserolades a la monarquia... A alguns se'ls va la mà amb el mètode. Dijous de la setmana passada, per la nit, s'arribaren a llançar —ignore des d'on— alguns focs artificials. Si es manipulava pólvora en la terrassa d'un edifici, mal fet; és un perill per a la seguretat de l'immoble i els habitants. El virus suscita comportaments estranys en les persones i les institucions. El Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent, per exemple, escrivia açò al seu compte de twitter: Buenos días. Conocer el número de casos y si están cerca de ti mola, pero mola más conocer cómo proteger correctamente a los nuestros. ¡Vaja manera d'expressar-se! Conèixer si els casos d'infecció estan pròxims ni "mola" ni deixa de "molar".

Jo trobe que totes les institucions, govern central inclòs, es dirigeixen sovint a la ciutadania en termes massa infantils. No s'ha de confondre tafaneria amb dret a la informació. Saber si hi ha infectats a prop de ta casa equival a conèixer el grau de proximitat del risc i la seua intensitat. Ja sé que hi ha adults estancats en l'adolescència, però supose que la immensa majoria de ciutadans és gent feta i dreta. ¿Quantes vegades hauran repetit els membres del govern que el coronavirus no entén de fronteres? A un nen cal explicar-li moltes vegades una cosa, perquè la comprenga, però ben explicada. Si no, es queda confús. Expliquem açò del virus. Com no respecta fronteres, qualsevol patogen bota els límits d'un territori convertit en focus epidèmic. Per tant, tancar hermèticament l'àrea infectada pot ser una bona solució. ¿No? I ja veuen. Bé que volia parlar sols de la primavera, el virus també se'm filtra per aquestes línies. No sé si se n'hauran adonat, però la publicitat de la tele tampoc no entona el tradicional Ya es primavera en el Corte Inglés.

(publicat a l'edició digital de Levante-EMV, el 28/03/2020)