Fre a la metàstasi turística

Darrerament, tots els focus es dirigeixen cap al sector turístic. Hi ha molts tipus de turistes: els de creuer; els fetitxistes exclusivament interessats a fer-se selfies davant d'elements icònics dels països que visiten; participants en fires i congressos; la gent que només busca esbargiment (sol, platja, festa) a preus assequibles; parelles en viatge de noces; estudiants en viatge fi de curs; la gent que busca aventura extrema; jubilats; obsessionats per les compres... Algunes d'aquestes categories de turistes formen bandades que ho arrasen tot, com les plagues de llagosta. També hi ha, això sí, la persona que vol conèixer la gent, el paisatge i la cultura de països distints del seu. L'eclosió del fenomen començà amb el sorgiment de les primeres companyies aèries de baix cost (low cost). Amb bitllets d'avió barats, viatjar ja estava a l'abast de molta gent, dels membres més privilegiats de la classe obrera (els affluent workers), de les persones de classe mitjana, d'estudiants i jubilats... Avui, viatjar està a l'abast de qualsevol. L'enunciat semblarà classista, però expressa estrictament la realitat. Abans només feien turisme les persones acabalades.

El sistema capitalista olorà aviat el negoci. En poques dècades augmentaren vertiginosament la fabricació d'avions, la construcció de creuers, la creació de grans corporacions que controlen els distints vessants de la indústria (agències i operadors turístics, companyies aèries i navilieres, cadenes hostaleres, empreses d'apartaments turístics, portals d'Internet especialitzats). S'inventà el "tot inclòs". Qui no viatjava era vist com un pària. S'incorporà al fenomen gent enriquida dels antics països comunistes —de Rússia especialment. Finalment, el sector rebé l'impuls definitiu: cent cinquanta milions de treballadors i nous rics xinesos començaren a viatjar. És lògic que els focus es dirigisquen cap a aquesta activitat econòmica. En termes generals, la indústria turística ha esdevingut un perill per al medi ambient, per a la integritat del patrimoni històric i artístic i per al benestar de les persones que viuen a les destinacions més visitades. Els principals mitjans de transport per a traslladar gent lluny del seu domicili, avió i vaixell, són molt contaminants. Els avions són el segon factor de contaminació després de les centrals tèrmiques de carbó.

Els governs s'estan pensant de prendre mesures per a limitar l'ús d'aquests mitjans. Es planeja gravar els bitllets amb nous imposts o limitar el número de vegades que una persona podrà usar l'avió o el vaixell durant un determinat període de temps. També s'han de protegir les persones. L'arribada massiva de visitants provoca la gentrificació dels espais urbans amb major densitat d'oferta turística, els nuclis històrics amb monuments, museus i oci. Els veïns acaben desplaçats de les seues llars tradicionals. Proliferen els apartaments turístics pertot arreu. Puja el lloguer de l'habitatge. La presència desmesurada d'estrangers en certs indrets incomoda cada vegada més la població local. La cultura pròpia de cada contrada naufraga en l'oceà de la globalització. Els espais naturals singulars se'n ressenten. El turisme en desmesura amenaça de degradar el patrimoni. Com més va, més es limita l'accés a molts monuments. Alguns museus augmenten el preu dels seus tiquets, per a minvar les visites. (Suposen que uns preus elevats dissuadiran molta gent d'entrar-hi.) També es limita el temps d'estada als recintes museístics.

Demanar autoregulació al capitalisme és utòpic; el sector turístic mundial mou dos bilions de dòlars i dóna ocupació a 120 milions de treballadors i treballadores. També resulta utòpic creure que els governs de tendència neoliberal ficaran límits als excessos de la indústria. Fins ara, sols la darrera gran crisi econòmica havia aconseguit d'alentir el turisme. L'explicació és fàcil: quan la gent s'empobreix, prescindeix d'allò secundari. Pagar el lloguer, el menjar, la calefacció, la roba i l'atenció dels xiquets és prioritari. Tanmateix, quan ja començava a millorar la situació econòmica, un factor inesperat li està assestant un colp terrible al sector turístic, el COVID-19, el famós coronavirus. Per una d'aquelles ironies de la vida, el patac està directament relacionat amb els xinesos. A causa de la seua situació geogràfica i d'altres factors socials i culturals, Xina sempre ha estat un focus de moltes epidèmies víriques. Naixien i morien al país, perquè els seus habitants no en sortien. Ara, milions de xinesos viatgen per tot el món. No lamente el colp per les grans corporacions, sinó pels treballadors i les treballadores que en patiran les conseqüències.