L'epidèmia del coronavirus està posant a prova la qualitat de la nostra democràcia, però ningú no sembla adonar-se'n. S'han pres —i continuaran prenent-se— algunes mesures administratives que afecten directament les llibertats que consagra la Constitució. S'actua amb l'excusa d'un risc imminent i extraordinari per a la salut col·lectiva. Això obliga a fer una consideració prèvia. Pel que es veu, el coronavirus no té unes taxes molt elevades de mortalitat. La grip, que també és una malaltia vírica, infecciosa i transmissible, fou patida durant la temporada 2017-2018 per vora 800.000 persones, 52.000 de les quals hagueren de ser hospitalitzades —i en alguns casos ingressades en les unitats de cures intensives. Moriren 15.000 afectats pels virus de la grip B i A (H3N2). En la temporada 2018-2019, la grip ha provocat 490.000 casos no greus d'infecció respiratòria, tractats pels serveis d'atenció primària, 35.300 hospitalitzacions, 2.500 ingressos en les unitats de cures intensives i 6.300 morts. En canvi, la mortalitat del 2019nCoV és només d'un 2,1% dels infectats, generalment persones molt majors i amb patologies prèvies. La grip és —ja es veu— molt perillosa.
En tot cas, només una diferència entre grip i coronavirus, l'absència momentània de vacuna per al segon, pot justificar les mesures extraordinàries. Ara bé, les decisions preses per les autoritats de diversos països i el tractament mediàtic que ha rebut l'epidèmia vírica han derivat en allò que el meu amic Xavier Aliaga denomina "coronahistèria". Alguns canals generalistes de televisió —laSexta, per exemple— han dedicat tres quartes parts dels seus noticiaris, durant setmanes, a parlar exclusivament del coronavirus. ¿Informaven d'un assumpte d'interès públic o propagaven la histèria? Aquest tractament sensacionalista de la informació ja s'està convertint en un costum. Deu ser una manera fàcil d'augmentar els índexs d'audiència i els ingressos per publicitat. Als responsables no semblen importar-los els perjudicis causats per aquest tractament de la notícia. Quan el pànic es propaga, els governants solen sentir-se autoritzats a prendre mesures si més no discutibles. Les seues decisions acabaran afectant negativament molts sectors econòmics. Hi ha, però, una conseqüència més negativa: la restricció dels drets i les llibertats dels ciutadans.
En tot cas, només una diferència entre grip i coronavirus, l'absència momentània de vacuna per al segon, pot justificar les mesures extraordinàries. Ara bé, les decisions preses per les autoritats de diversos països i el tractament mediàtic que ha rebut l'epidèmia vírica han derivat en allò que el meu amic Xavier Aliaga denomina "coronahistèria". Alguns canals generalistes de televisió —laSexta, per exemple— han dedicat tres quartes parts dels seus noticiaris, durant setmanes, a parlar exclusivament del coronavirus. ¿Informaven d'un assumpte d'interès públic o propagaven la histèria? Aquest tractament sensacionalista de la informació ja s'està convertint en un costum. Deu ser una manera fàcil d'augmentar els índexs d'audiència i els ingressos per publicitat. Als responsables no semblen importar-los els perjudicis causats per aquest tractament de la notícia. Quan el pànic es propaga, els governants solen sentir-se autoritzats a prendre mesures si més no discutibles. Les seues decisions acabaran afectant negativament molts sectors econòmics. Hi ha, però, una conseqüència més negativa: la restricció dels drets i les llibertats dels ciutadans.
Es poden decretar quarantenes, aïllaments, hospitalitzacions forçoses, tractaments obligatoris, restriccions a la lliure circulació, multes astronòmiques per a qui no obeïsca els actes administratius ablatoris dictats pels governs... El tractament mèdic forçós col·lisiona amb el dret a la integritat física i moral que garanteix l'article 15.1 de la CE. L'hospitalització obligatòria afecta la llibertat personal garantida per l'article 17; l'aïllament i les restriccions de les llibertats de circulació i residència topen amb l'article 19 de la carta magna. Les decisions administratives també poden afectar altres drets fonamentals, com ara la inviolabilitat del domicili o la protecció de la intimitat. La LOMESP (llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública) que habilita els governs, central i autonòmics, és molt discrecional i no contempla la intervenció judicial, preceptiva quan hi ha una intromissió pública en drets fonamentals dels particulars. En qualsevol cas, els jutjats contenciosos administratius són competents per a autoritzar o ratificar mesures susceptibles de lesionar els esmentats drets. ¿Estan exercint la seua competència, aqueixos jutjats?
¿Els jutges han autoritzat o han ratificat les mesures contra el 2019nCoV? Si aquestes s'han pres sense intervenció judicial, inaudita altera pars i sense l'obligada proporcionalitat, s'ha conculcat la llibertat dels ciutadans afectats. En fi, ¡mal assumpte, el del nou virus asiàtic! Causarà danys polítics, socials i econòmics que no tindran res a veure amb la salut. En plena guerra comercial i aranzelària entre EUA, Xina i la Unió Europea, no resultaria estrany que algú hagués amplificat deliberadament la transcendència de l'epidèmia. Les economies xinesa i europea estan patint les conseqüències del tancament de fronteres. Han disminuït la importació i l'exportació de béns. Les empreses no reben subministres. S'anuncien els primers expedients de regulació d'ocupació. La circulació de persones ha experimentat una frenada que afecta, sobretot, múltiples empreses vinculades al sector turístic. Molts treballadors perdran la seua ocupació. L'anunciada crisi que s'acosta podria ser més greu del que s'havia previst. Sembla que la tàctica dels polítics —més val passar-se'n que tallar curt— podria ser més nociva per a la ciutadania que el mateix virus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada