Sovint costa d'entendre què discuteixen els nostres representants polítics. Durant els últims dies, els temes de discussió han estat diversos: pèrdua de diners procedents del FEDER, que reparteix la Generalitat, destinats a pacificar el trànsit rodat pel carrer Corretgeria; creació d'una comissió especial per a negociar el pressupost municipal de 2020; supressió del Xàtiva decideix... Alguns d'aquests assumptes tenen molta importància, no cap dubte. Sembla, però, que no són els de més transcendència per al conjunt de xativins i xativines. ¿Hi ha intercanvi d'opinions sobre la millor manera d'aconseguir plena ocupació laboral a Xàtiva? No. ¿S'està debatent un model urbanístic nou, sostenible i respectuós amb les persones i el medi? No. ¿Es discuteix el disseny d'un nou horitzó econòmic que brinde un futur esperançador a la ciutadania? Tampoc. Està clar, per tant, que alguns polítics locals només es dediquen al driblatge curt, a ventilar qüestions puntuals. Damunt, les enganxades dialèctiques solen ser practicades pels grups d'esquerra.
Vegem la primera. XU ha criticat que l'equip de govern no aplique al carrer Corretgeria allò que disposa el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible: illes per a vianants i reductors de velocitat. El govern socialista respon que els veïns no hi estan d'acord i proposen dues solucions alternatives: canviar el sentit de circulació o prohibir el trànsit rodat. Següent polèmica. El principal grup opositor demanà la creació d'una comissió especial per a negociar el pressupost de 2020. ¿Com? Ja existeix una Comissió d'Hisenda en què es podia debatre l'assumpte. És possible que el grup proponent volgués discutir bilateralment amb els socialistes. Doncs res no impedia reunir-se en un despatx, en una seu de partit o en el reservat d'un restaurant. Però l'àmbit institucional no és el més adequat per a trobades bilaterals. ¿Per quina regla de tres s'hauria de vetar la participació d'altres grups del consistori en una comissió municipal? Quant a la tercera enganxada, a compte del Xàtiva decideix, he de reconèixer que m'ha costat de seguir allò que uns i altres discutien. La proposta de pressupost per a l'any vinent incloïa una partida destinada al procés participatiu.
Xàtiva Unida va demanar de suprimir-la i destinar la seua dotació a d'altres finalitats. Tot seguit, acusà el PSOE de voler carregar-se els pressuposts participatius. ¡Quin embolic! Des de les files socialistes es contestà a XU que ella havia proposat la supressió. En realitat, ni uns ni altres han dit la veritat completa. La partida consignada havia d'invertir-se en un assumpte pendent des de 2018, la construcció d'un pavelló al CEIP Attilio Bruschetti. Aquest projecte, idea de XU, és de difícil culminació. Roman aturat. En resum: uns no podien culminar una idea i altres no estaven interessats a revalidar el procés participatiu. En honor a la veritat cal dir que la participació era escassa. En realitat, els distints grups polítics mobilitzaven llurs seguidors per tal d'assegurar-se l'elecció dels respectius projectes. ¡Feien el paperot! Faltava l'entrada de C's a l'equip de govern. El nou regidor de Mobilitat ha suspès les restriccions al trànsit davant el CEIP Martínez Bellver, durant les entrades i les eixides dels xiquets. Diu que estudia amb la comunitat escolar altra solució.
¿Estudia que s'entre al recinte escolar pel carrer Germans Blasco Acevo? ¡Ha! ¡Bonica solució! Però mentre, ¿caldria respectar les mesures vigents, no? Pacificar el trànsit per Ventura Pascual costà 70.000 euros. En fi, totes aquestes polèmiques venen a demostrar que la política local és de vol rasant. Tant més que un portaveu del PSOE ha declarat que les variacions al pressupost de l'any vinent suggerides per Xàtiva Unida li semblen «molt raonables, perquè no alteren gens la quantia d'ingressos i despeses consignats». És més, segons el portaveu socialista, «permetran millorar la xarxa d'abastiment d'aigua i la retirada de barreres arquitectòniques». En aqueix cas, no s'entén tanta batussa per no res. El període municipal acaba de començar, però la proximitat d'eleccions no ajudarà a temperar els ànims; les campanyes electorals sempre són propícies per a la gresca. Haurem de veure, per tant, com s'etziben un reguitzell d’invectives, els uns als altres, els heralds del PSOE, Compromís (esdevingut franquícia valenciana de Más País) i UP. ¡Socis en uns àmbits i adversaris acèrrims en altres! Massa regateig curt i poca passada llarga.
(publicat a Levante-EMV, el 12/10/2019)
(publicat a Levante-EMV, el 12/10/2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada