Alexandre VI fou un papa renaixentista. Protegí l'Acadèmia Romana, dirigida per Pomponio Leto, un niu de neopagans que celebraven més els déus grecoromans que les festivitats cristianes, i reorganitzà la Sapienza, la Universitat de Roma, dotant-la d'edifici. Promulgà les butles que elevaven l'Estudi General de València a la categoria de veritable universitat. El papa també promogué la construcció de nombrosos edificis i la realització d'obres urbanístiques: la cancelleria vella, l'ampliació del Vaticà (la torre, el cortile i els apartaments Borja), el castell de Cività Castellana, la Via Alexandrina (per a celebrar el jubileu del 1500), el tempietto de Bramant... Potser, Miquel Àngel va realitzar la Pietà sota els auspicis d'Alexandre VI (alguns han cregut veure el rostre de Vanozza en la Mare de Déu i el duc de Gandia mort en la figura de Crist). L'obra més emblemàtica, però, fou la remodelació de la Mole Adriana, avui castell Sant'Angelo. La fortalesa deu el seu nom al papa Sant Gregori Magne, que a finals del segle VI, en haver-se declarat la pesta, organitzà una processó de pregària. En passar per davant la mola, el sant veié un àngel que embeinava l'espasa. De seguida s'acabà l'epidèmia. El papa féu col·locar un àngel en la part més alta de l'antic mausoleu d'Adrià.
Retrat d'Alexandre VI pintat per Bernardino di Betto, il Pinturicchio,
als apartaments Borja del Vaticà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada