Amb l'edat, u ha de conèixer millor el món en què viu. Per tant, no fer una lectura correcta de la realitat és mostra d'ignorància supina. La presència d'infiltrats en els actes convocats per a protestar contra el sistema (policies vestits de paisà, agents dels serveis secrets, elements de l'extrema dreta) és un clàssic més antic que la picor. A Barcelona, cada vegada hi ha més indicis d'aqueixa presència. És ben difícil que un infiltrat passe desapercebut; avui, tothom té un mòbil amb càmera de fotos i vídeo. S'han enregistrat múltiples imatges que delaten els infiltrats: grups d'individus amb passamuntanyes i el mateix braçalet distintiu presents en diferents escenaris de violència; manifestants que obliguen algun d'aquests personatges a destapar-se el rostre i marxar de les concentracions; elements que confraternitzen amb els policies antiavalots i després són vistos en enfrontaments... També s'han enregistrat converses entre policies. ¡No me pegues, que soy un compañero, joder! ¡Ten cuidado, que le vas a dar! ¡Cállate, no digas nada, que nos están grabando! S'ha vist com algun mosso d'esquadra atiava les fogueres enceses als carrers.
També s'ha pogut comprovar com alguns antiavalots departien amigablement amb grups de feixistes. Altre clàssic de la intoxicació és la crida a la condemna de la violència. Tan aviat com es van produir els primers aldarulls nocturns, Pedro Sánchez va exigir al president Torra que condemnés la violència. Clar que s'ha de condemnar, ¿però quina? ¿Es demanava al president de la Generalitat que criminalitzés els CDR? No es pot descartar que alguns dels seus membres s'hagen excedit en les manifestacions de protesta, però el conjunt del moviment independentista és clarament pacífic. Poques vegades hem vist que un alt càrrec socialista —ministre, president de govern— haja condemnat la violència d'Estat. Sense anar massa lluny, el ministre Grande-Marlaska nega que els policies s'hagen excedit. ¡Tot molt previsible! Tothom hauria de saber que usar les clavegueres de l'Estat no és exclusiva del PP; els socialistes també n'han fet ús quan els ha convingut. I els mitjans informatius en mans del sistema donen per bones aquestes operacions encobertes. Conclusió: sovint, les coses no són el que semblen a primera vista. Principi elemental.
En un post de juliol de 2017, "La prova del nou", plantejava unes preguntes: «Un escamot de la guàrdia civil acut a dependències de la Generalitat. ¿Hi haurà altre escamot de mossos d'esquadra disposat a traçar una ratlla al paviment i indicar als guàrdies civils que no la poden traspassar, amenaçant-los fins i tot amb l'ús de la força? ¿Els responsables policials de la Generalitat es negaran a identificar els mossos participants en l'operatiu? ¿Quines ordres obeiran aquests, les de la Generalitat o les del govern central? ¿Hi haurà jutges i fiscals que es neguen a secundar les mesures repressives? ¿Sortiran al carrer milions de catalans per a defendre les seues institucions, els seus representants i els seus treballadors públics? En fi, si es planta cara a l'Estat central, si es produeix un moviment colossal de desobediència, quedarà molt clar que la convocatòria del referèndum i les aspiracions d'independència van de debò. Altrament...» Jo crec que ja estem en disposició d'aïllar les incògnites. ¿Els mossos són una policia catalana?
¡Ha! El passat dia 16, Josep-Lluís Carod-Rovira afirmava en una article publicat a NacióDigital: «Avui, per desgràcia, tenim un cos [els mossos] ple d’agents, comandaments i infiltrats del CNI, contraris a la nostra causa, i procedents dels cossos estatals.» Aquestes paraules permeten d'entendre alguns comportaments. S'ha vist com furgons de la Brigada Mòbil atropellaven gent dels CDR i com agents antiavalots deixaven circular lliurement escamots ultres. ¿Objectiu de tot plegat? Rebentar les concentracions de protesta i provocar episodis violents. El sistema busca la violència desesperadament. La necessita per a justificar la resposta repressiva. I és que caldria recordar que l'estructura judicial (jutges, fiscals, tribunals) i tots els cossos policials formen part del sistema. Qui se'n surt no pot esperar cap empara d'un jutge o d'un policia. Per això sobten les contradiccions insuperables en què ha caigut el govern de Catalunya: d'una banda, el president Torra anima els catalans a manifestar-se pacíficament per a demanar la llibertat dels presos polítics; d'altra, el conseller Buch justifica les actuacions violentes dels mossos d'esquadra.
2 comentaris:
Estimat:
He participat en una de les "marxes per la Llibertat". Visc en un petit poble de 6.000 persones i pot ser que allí erem unes sis o setcentes arribades a San Quirze amb cotxes particulars i autobusos del Sagales. ¿Son molts? ¿pocs? ,No ho se. Jo portaba una motxila amb platans, nous aigua i tavalloles. Son mes de vint kilometros fins BCN. y jo no estic entrenat, Sols faix natació y la veritat, es que camine poc. No confiaba amb mi en que acabaría tot el corregut. Pero sí, vaig arribar caminant al estil de "las muñecas de Famosa".
Amb la motxila portaba la estelada, y la samarreta de Xátiva amb el Felip V cap abaix. Jo penso que tot el que passa te a veure molt amb el Borbó. No es parla pero amb l´independencia de Catalunya crec que te la fi (hi ha era hora), aquesta monarquía delenda que deia Salvador Jiner en paraules de Ortega. Per cert avui ha fet el traspas el Jiner. Fa uns anys i desde la Nau en Valencia que feien unes jornades sobre republicanisme, el vaig portar un matí a Xátive per veure el retrat del Felip; ens acompanyaba Haro Teclen i l´escrptor socarrat Victos Orenga.
Segueixo: Impresionant,la arribada a la Meridiana aplaudiments, amistat, alegría desbordada, banderes, cántics. Quant sento l´himne"Els segadors" penso en alló de "los racimos de oro bajo las palmeras y la guitarra mora..." les falles els cohets les vaquetes,la disglosia de la parla desfermada..."lo milloret del mon"...las mil fuentes...no segueixo. Me enrabia.
Les arribades de les marxes feien en la pell "la gallina de carne" del Johan. En alguna camtonada grups amb la bandera de Espanya y crits de recod a les nostres mares...(jo no portaría mai una Estelada a una parada unionista), Sembla que viure no es fácil.
Les marxes son d´una emoció intensa: agrupacions de Ateneus-Coros, de tertulies diverses, de poesía, de lectures de llibres,(la meva), tots tipus, andalusos, extremenys, ¡portant estelades!. També en molts carrers furgonetes blaves amb els vestits de robocops de la policía... pero ¿que se han pensat: ¿pegar a yayes? a jovens caminant alegrement?.
Faría molt llac el conte de aquestos dies. Jo estic molt, molt, molt orgullos de ser d´eixa part tant important d´aquest poble del Païssos Catalans, de ser part d´una societat en busca de la seva DIGNITAT.
Salutacións.
Jo, que les he vistes des de la distància, a través de la pantalla, també he sentit una intensa emoció. Pense que haurà de ser la gent de peu qui continue impulsant el desig de dignitat. ¡Ànim!
Salutacions d'un socarrat.
Publica un comentari a l'entrada