Demostracions de dol

Les ciutats romanes de nova creació, de planta absolutament ortogonal, solien ser travessades per dues vies principals perpendiculars, el cardo i el decumanus. Les muralles comptaven amb quatre portes, una en cada extrem d'aquelles dues vies. La Xàtiva romana també degué tenir un llarguíssim decumanus, que aniria des de Montsant fins a la rodalia de la porta de l'Ametla. És complicat, però, especular amb la presència d'un cardo. En realitat, les vies urbanes de la ciutat estarien adaptades a les corbes de nivell del seu solar, la costa del castell. Els estudiosos han barallat la possibilitat d'almenys tres portes: una situada junt a l'actual aljub de Montsant, altra per la zona on avui s'alça l'ermita de Sant Josep i una tercera, des de la qual arrancaria la Via Augusta en direcció a ponent, que estaria situada davant l'actual porta de l'Ametla. A l'oest, fora de les muralles, un tram de la Via Augusta degué estar flanquejat per nombrosos monuments funeraris. (Els romans no permetien enterraments dins del recinte sagrat de les seues ciutats.)

No és gens estrany, per tant, que nombroses mostres de numismàtica i d'inscripcions funeràries sobre pedra calcària o marbre hagen aparegut precisament en aquesta zona de ponent on potser estava emplaçada la necròpoli. També s'han trobat altres restes romanes pels voltants de Sant Feliu, als llocs en què es van construir el fòrum i els edificis més reeixits de la ciutat (la cúria, la basílica, els temples). En la mateixa església de Sant Feliu i al Museu de l'Almodí es conserven peces d'època romana —làpides, pedestals, ares funeràries— que solen passar desapercebudes al visitant. Estan encastades a la construcció medieval o foren descobertes durant les campanyes d'excavació arqueològica —especialment a l'esmentat espai de la porta de l'Ametla. Amb elles s'ha pogut formar una important col·lecció d’inscripcions llatines. Algunes de les exhibides a l'Almodí visibilitzen les dones de Saetabis. Dis Manibus Clodia Patricia annorum XX hic sita est Clodia Primitiva mater («Als déus Manes. Clòdia Patrícia, de 20 anys, és soterrada ací. Clòdia Primitiva, sa mare»). La fredor de la fórmula no aconsegueix d'eclipsar l'edat de la xica.

Altres inscripcions d'època romana són igualment emotives: [...] Iunia Leda marito dulcissimo («A [...]. Júnia Leda al seu marit dolcíssim»); [...] matri dulcissimae Valerius Paternus filius paecunia sua («A [...], mare dolcíssima, Valeri Patern, el seu fill, [li ha fet aquest monument] a les seues expenses.»); Dis Manibus Acathení annorum XXVIII Hic sita est Fecit Mystes coniugi bene merenti («Als déus Manes. A Àgata, de 28 anys. Jau ací. Mistés féu [aquest monument] a la seua esposa que bé s'ho mereixia.»); Dis Manibus Campana annorum XVIIII mensium VII dierum V hic sita est Probus sorori piissimae («Als déus Manes. Campana, de 19 anys, 7 mesos i 5 dies, està soterrada ací. Probus, a la seua germana afectuosíssima»). Una làpida encastada en un mur de l'església de Sant Feliu també testimonia la presència femenina a Saetabis: Dis Manibus Lupus annorum XXXIIII mensium II hic situs est Velata uxsor marito dulcissimo Sit Lupo terra levis («Als déus Manes. Lupus, de 34 anys i 2 mesos, està soterrat ací. Velata, l'esposa, al seu marit dolcíssim. Que la terra siga lleu per a Lupus.»). Tot un extens repertori d'afectes destruïts per la Parca.

La darrera inscripció és particularment expressiva. Suscita certa melangia; podem imaginar el dolor d'una xica que havia perdut un marit jove, de trenta-quatre anys. (Bé que l'esperança de vida dels romans no era comparable a la nostra.) El dolor per la pèrdua de persones estimades sol quedar plasmat en monuments funeraris. El món romà proporciona, gràcies a l'epigrafia, múltiples testimonis de dol. El pròxim cap de setmana, molts xativins i xativines visitarem el cementiri. Seguirem el costum d'honorar familiars i amics traspassats. Repetirem rituals que s'observaven ja en èpoques anteriors al cristianisme. El culte pagà als avantpassats fou assimilat per l'Església. Establí al calendari litúrgic les festivitats de Tots Sants i els fidels difunts, que se celebren l'1 i el 2 de novembre. Durant dos dies, molta gent deslliura sentiments de tristor per l'absència d'éssers estimats. El cementiri serà ple de visitants. La necròpoli xativina de Via Augusta també n'estaria plena durant les Feralia, festes dels morts. Al segle I aC, per exemple.

(publicat a Levante-EMV, el 26/10/2019)