dissabte, 3 d’octubre de 2015

Benissuera

Amb la conquesta cristiana de les terres valencianes, totes les alqueries musulmanes passaren, convertides en baronies, a mans de diferents llinatges senyorívols. Els Bellvís, posem per cas, foren senyors de Bèlgida i Benissuera, dues petites poblacions de la Vall d'Albaida. Sempere, vila molt pròxima a Benissuera, estigué en mans d'una branca col·lateral dels Borja. Des d'època medieval fins a l'abolició dels senyorius, al segle XIX, l'enorme constel·lació de títols nobiliaris anà concentrant-se en poques mans a causa, sobretot, de dos factors: l'extinció de molts llinatges i les aliances matrimonials entre els diferents casals. La presència borgiana a la Vall d'Albaida començà amb Lluís Joan del Milà i Borja, nascut a Xàtiva, fill de Joan del Milà, baró de Massalavés, i Caterina de Borja, germana del Papa Calixt III. Lluís Joan marxà a Roma amb el seu cosí Roderic, futur papa Alexandre VI. Ambdós van ser nomenats cardenals pel seu oncle. Però el cardenal Milà no resistí l'estada a Itàlia i se'n tornà a Lleida. Comprà a la corona la vila d'Albaida i alguns poblets més, i s'hi posà a viure amb la seua amant Angelina Rams.

Un fill d'ambdós, Jaume Milà i Borja, fou declarat ric home i comte d'Albaida l'any 1477, en casar-se amb Elionor d'Aragó. Llur fill i hereu, Cristòfor Milà d'Aragó, fou el primer marquès d'Albaida. Doncs bé, els Milà d'Aragó acabarien emparentant amb els Bellvís. El quart marquès, Eiximèn-Peris Milà d'Aragó, fou pare de Francesc de Paula Milà d'Aragó i Bellvís de Montcada, cinquè marquès d'Albaida. De manera que tenim unides pels vincles borgians unes quantes poblacions de la comarca veïna: Llutxent, Albaida, Carrícola (llogaret en què Lluís Joan es féu contruir un palauet d'esbarjo), Benissuera, Bèlgida (on morí el cardenal), Sempere... Aquesta darrera vila està vinculada al cardenal Francesc de Borja, bisbe de Teano i suposat fill natural de Calixt III. Aquest personatge fundà a la col·legiata de Xàtiva una capella dedicada a la Mare de Déu de les Febres (la imatge de la tiular, pintada per Bernardino di Betto, Pinturicchio, es guarda avui al Museu de Belles Arts de Valènncia). Abans de morir, el cardenal Francesc de Borja renuncià a totes les seues prebendes en favor del seu nebot Francesc de Borja i Cardador, fill de Felip Cardador, ciutadà de Xàtiva i senyor de Sempere. El Borja i Cardador està soterrat a la Seu.

Amb aquesta introducció vull cridar l'atenció sobre el destí del Palau dels Bellvís a Benissuera, edifici del segle XVI que aprofita elements anteriors —una de les torres, per exemple— d'època islàmica. En 1994, cinc fotògrafs xativins vam publicar un llibre, Els Borja a la sotsgovernació de Xàtiva, editat per l'Ajuntament. Hi apareixia una foto de Benissuera feta per Antoni Marzal. L'estat del Palau dels Bellvís ja era preocupant. Ara és alarmant. S'han enfonsat les seues cobertes i s'han desprès parts de la seues façanes. El Palau de Benissuera ha esdevingut una pura ruïna. Durant aquests vint-i-un anys, més enllà de declarar-lo Bé d'Interès Cultural (BIC), ningú no ha fet res per salvaguardar l'edifici. Cal recordar que l'immoble havia estat adquirit per una immobiliària que projectava convertir-lo en hotel, després d'incloure'l en un PAI planificat per a construir, en un poble de 250 habitants, 1.500 habitatges i un camp de golf. L'empresa entrà en situació de fallida i el monument passà a mans d'un banc que incompleix la normativa vigent (els propietaris d'un BIC estan obligats a executar-hi tasques de manteniment).

Els veïns de Benissuera s'han posat, amb tota raó, en peu de guerra. Volen conservar la principal peça del patrimoni històric i artístic local. No haurien d'estar sols en la seua batalla. Preservar el llegat cultural dels nostres avantpassats ens incumbeix a tots. El Palau de Benissuera hauria de formar part d'una ruta cultural borgiana que podria atraure visitants i revitalitzar l'economia de molts pobles de les nostres comarques. La història, l’arquitectura, l’art, la iconografia borgiana i una oferta hostalera i gastronòmica de qualitat permetrien potenciar el turisme d'interior. Els itineraris estarien jalonats per peces de gran rellevància: la Torre i l’Oratori dels Borja a la vila de Canals; els monuments i els museus de Xàtiva; la col·legiata, els monuments escultòrics i el Palau Ducal de Gandia; els monestir de Santa Maria de la Valldigna i Sant Jeroni de Cotalba; els palaus d’Albaida i Cocentaina; el palau de Llutxent; el castell de Montesa; l’església de Sant Miquel d'Énguera... Benissuera no hauria de quedar despenjada d'aquests itineraris.

(publicat a Levante-EMV, el 03/10/2015)

2 comentaris:

Sabrina dV ha dit...

Ximo, te he escrito en Facebook un mensaje privado que no siendo "amigos" habrá ido a parar a "otros" dándote las gracias por el artículo.
En él te decía también que lo compartí en el Facebook: https://www.facebook.com/PalacioBenisuera y que cualquier dato o foto que necesitases lo descargases de allí con total libertad.

Si es posible escribirte más extensamente a algún correo electrónico, por favor, dímelo. El mío: palaciobenisuerasos@gmail.com

¡Gracias!
Sabrina del Val.

Ximo ha dit...

Perdona que no t'haja contestat abans. He estat uns dies fora de casa i acabe de llegir el teu comentari. Gràcies per la teua valoració de l'article.