dimarts, 29 de setembre de 2015

Sumant cols i lletugues

El problema de convertir unes eleccions en plebiscit és que després tot són embolics. Durant la campanya de les passades eleccions del dia 27 a Catalunya, només el bloc sobiranista —Junts pel Sí i la CUP— es manifestaven clarament a favor de la independència. Existien, però, matisos importants: Junts pel Sí havia anunciat que iniciaria la DUI (Declaració Unilateral de Independència) si obtenia la majoria absoluta d'escons; en canvi, la CUP creia que calia una majoria absoluta de votants per a culminar el procés independentista. (És característic de molts catalans posar-se ells mateixos el llistó ben alt.) A l'altre costat, les postures no estaven tan definides. Uns, C's i PP, advocaven per mantenir l'statu quo; PSC i Unió demanaven una tercera via. Altres, finalment, llançaven un misstge ambigu —em referisc, per exemple, a Catalunya sí que es pot—, ja que sempre han defensat el dret a decidir. ¡Quin embolic! En un referèndum, la gent vota sí o no. En unes eleccions, cadascú vota al seu partit (podrien haver-hi militants o simpatitzants de Podemos que hagueren votat sí a la independència en un referèndum).

Abans de la contesa, el PP s'afartà de dir que el 27 de setembre només se celebraven eleccions autonòmiques —per bé que actués com si s'anés a celebrar un veritable plebiscit. Les hsotilitats anaren in crescendo —amb guerra bruta inclosa— quan les enquestes deien que més d'un 49% dels catalans podia votar als partits independentistes. Ben aviat quedà clara l'estratègia definitiva de l'unionisme: si no trau majoria absoluta de vots, el pol sobiranista no està legitimat per a plantejar una DUI. La nit mateixa de l'escrutini, tot l'unionisme i tots els mitjans afins ho tenien clar: «Escandalosa derrota dels independentistes.» ¿Escandalosa? ¿Com es fan els comptes? Els partits sobiranistes han tret 72 diputats (la majoria absoluta) i pràcticament un 48% dels vots. ¿És això una derrota? L'independentisme ha obtingut quasi la meitat del vot vàlid emès. ¡És igual! Els contaris a la secessió s'adjudiquen tot: l'abstenció, els vots nuls, els vots en blanc, els vots a partits que s'han manifestat a favor del dret a decidir... Sumen cols i lletuges. I a partir d'aquesta suma tan heterogènia, dedueixen que el 52% dels catalans està en contra de la independència.

L'unionisme té un problema. Si no llegeix correctament els resultats —la nit electoral, alguns partits espanyolistes semblaven haver obtingut un èxit aclaparador—, el sobiranisme podria seguir creixent i botar la barrera del 50% dels vots en una pròxima contesa electoral. Avui mateix, he sentit com Pedro Sánchez negava que Catalunya siga una nació. L'espanyolisme no s'abaixa del ruc. El pronunciament d'un 48% dels catalans no li mereix cap respecte. De fet, un cop passades les eleccions, el govern central podria haver iniciat una persecució en tota regla contra els caps del nacionalisme català; Artur Mas ha estat citat a declar com a imputat per la consulta del 9-N. Definitivament, els peperos no aprenen dels seus errors. Ja no recorden la seua recollida de firmes per tota Espanya, per a protestar contra l'Estatut, ni el seu recurs al Tribunal Constitucional, que retallà dràsticament el text votat pels catalans. ¡Aviats estem! Jo crec que els partits independentistes, que han hagut de superar tota mena de tripijocs antidemocràtics, s'han guanyat, amb el resultat del 27-S, el dret a exigir que es convoque un referèndum de veritat.