diumenge, 25 d’octubre de 2015

Preparant el muhàrram

Ahir fou, a tots els països amb població musulmana xiïta, la festivitat de l'Aixura. En Iraq i la República Islàmica d'Iran és el dia més sagrat de l'any. Quan amics i coneguts s'assabenten que penses viatjar a Iran, tots et diuen més o menys el mateix: «¿Què se t'ha perdut allà? ¡Estàs boig! Ves amb compte, no siga que tingues algun incident. Allí passen moltes coses.» Doncs bé, vaig marxar a Iran fa unes setmanes i vaig tornar d'una peça. No em va passar res de res i puc afirmar amb rotunditat que el viatge fou fantàstic. El país i les seues gents són dignes de ser visitats. Totes les ciutats en què vaig sojornar, sobretot Yazd i Isfahan, feien els preparatius del muhàrram. Per places i carrers, començaven a onejar enormes banderes negres amb inscripcions roges, verdes i daurades, i enormes retrats dels aiatol·làs sayyid Ruhollah Musaví Jomeini i seyyed Alí Hoseiní Jameneí, actual líder suprem de la República Islàmica. Als patis de les mesquites, mausoleus i madrasses també es notaven els prepartius de les festivitats. A Teheran, vam veure davant del basar uns xiquets amb tambors que assajaven els tocs processionals.

El muhàrram és un dels mesos més sagrats per als musulmans, sobretot per als xiïtes, que practiquen un dejuni estricte durant els primers deu dies del mes. El dia 1 de muhàrram, alguns musulmans celebren l'Any Nou. El 10 és la festivitat de l'Aixura. Aquest dia és molt important al món xiïta. Es commemora la batalla de Karbala en què va morir el fill d'Alí, l'imam al-Hussayn. És, per tant, un dia de lamentacions. (Els sunnites celebren el pas del Mar Roig per Moisès i la creació d'Adam.) La divisió entre sunnites i xiïtes es remunta als inicis de l'islam. Els quatre primers califes havien estat pròxims o parents del Profeta. Abu Bakr, pare d'Aisha, esposa favorita de Muhammad, rebé el títol de jalifa rasul Allah (successor de l'enviat de Déu). Abu Bakr unificà les tribus d’Aràbia i, abans de morir, designà el següent califa, Umar. L’any 637, durant el mandat d'Umar, les tropes islàmiques, després de derrotar els bizantins a Yarmuk, entraren en la tres vegades sagrada Jerusalem. Les tropes estaven dirigides per distints generals, entre ells Mu'awiyya, futur fundador de la dinstia dels Banu Umayya (els Omeia).

Durant el regnat d’Uzman, següent califa, van sorgir conflictes; havia afavorit els interessos del seu clan, els Omeia. Els desordres acabaren amb la vida del califa, obrint una divisió que arriba fins als nostres dies. L'elecció de successor recaigué en Alí, casat amb una filla del Profeta. La vídua de Muhammad, Aisha, que s'oposà al nou califa, fou derrotada amb els seus seguidors. El rebuig més fort arribà, però, de Mu'awiyya, governador de Síria i poderós cap del clan Omeia. Alí acceptà un arbitratge. Alguns dels seus seguidors, els jariyíes (els qui s'apartaren), enutjats amb aquesta decisió, l'assassinaren. Llavors, assolí el poder Mu'awiyya. Els xiïtes, seguidors d'Alí, no deixaren d’oposar-se al cap Omeia i els seus successors des del pròxim territori persa. D'aquesta època prové, per tant, la divisió del món islàmic entre sunnites i xiïtes. Al-Hussayn, fill d'Alí, que tenia el títol d'Imam (líder espiritual dels creients), es negà a jurar fidelidad a Yazid, el segon califa omeia. L'Imam tractà de viatjar des de Medina a Kufa, però fou encerclat per les forces de Yazid a l'indret del desert on avui s'alça la ciutat de Karbala.

Els seguidors de l'Imam eren molt més nombrosos, però mancaven d'aigua. Abbas, el germà d'al-Hussayn, fou assassinat quan tractava de portar-ne al campament. El dia 10 de muhàrram, els seguidors de Hussayn foren massacrats. El seu líder havia afirmat: «La mort amb dignitat és millor que la vida amb humiliació.» Fou decapitat. La conmemoració de la massacre comença el primer jorn de muhàrram i es perllonga durant quaranta dies. El desè es conegut com Aixura. Karbala, escenari del martiri, situat a l'actual Irak, és per als xiïtes el tercer lloc més sagrat darrere de la Meca i Najaf, on es troba la tomba d'Alí. A Kerbala estan soterrats al-Hussayn i el seu germà al-Abbas. Durant segles, els xiïtes pelegrinaven al santuari d'al-Hussayn durant el muhàrram, costum que es véu severament limitat sota el règim de Saddam Hussein. Enguany, el mes sagrat començà el 14 d'octubre i durarà fins al 12 de novembre. Com ja he dit, durant la meua estada a Iran ja eren evidents els preparatius del muhàrram i l'Aixura.






2 comentaris:

Xavier ha dit...

Gràcies per la informativa introducció histórica, .... el xativí Ibn Jubair no va arrivar a Pèrsia pero molt prop - en volem saber mes del teu viatge, ens contes quan tingues mes temps en un altre post? Xavier

Ximo ha dit...

Sí, tinc pensat de contar més coses i penjar més fotos.