dijous, 29 d’octubre de 2015

Raons sorprenents

Durant els últims dies, la coalició Compromís ha estat notícia per la polèmica que l'estratègia d'aliances de cara a les pròximes eleccions generals ha desfermat entre els seus socis. Es debatien bàsicament els pros i els contres d'una aliança amb Podemos. La gent d'Iniciativa pel País València —Mònica Oltra, Joan Ribó, Pasqual Mollà, Mireia Mollà i altres— eren partidaris d'acceptar els oferiments de la formació morada. En canvi, el Bloc Nacionalista, la formació majoritària al si de Compromís, el va rebutjar. El 75% dels militants que participaren en una consulta online i presencial —el 51% del cens— preferia que Compromís acudís en solitari a les eleccions del dia 20 de desembre. Les desavinences amenaçaven de provocar un cisma; Iniciativa deixà caure que s'aliaria amb Podemos pel seu compte. Finalment, sembla que la situació s'ha reconduït. ¿Per què? Tant els diversos socis de Compromís com els caps valencians de Podemos han acceptat que l'oferta d'aquesta última formació tenia un "vici ocult".

El partit de Pablo Iglesias havia ofert les següents contrapartides en cas d'acord: grup propi al Congrés dels Diputats, preeminència de la marca Compromís a les paperetes, absència de protagonisme d'Iglesias durant la campanya electoral, una agenda política valenciana a Madrid i el lideratge de Compromís en les candidatures. ¿Quin era, doncs, el vici ocult? La impossibilitat de garantir la creació de grup parlamentari propi, condició irrenunciable per a personalitats com l'eurodiputat Jordi Sebastià  o el diputat Joan Baldoví. Antonio Montiel acabà reconeixent que l’article 23 del reglament del Congrés no permetria la creació d'un grup parlamentari valencià. Podemos es presenta a la resta de l'Estat i el reglament de la cambra és molt clar: un mateix partit no pot formar part de dos grups alhora, i dos partits que no hagen competit electoralment en les circumscripcions en què s'hagen presentat tampoc no poden disgregar-se en dos grups diferents. Montiel oferí llavors un "subgrup valencià" dins el grup parlamentari de Podemos.

Aquesta darrera oferta va enutjar tots els socis de Compromís. Per això ha prevalgut finalment l'alternativa d'Enric Morera: un acord ample de confluència de les forces polítiques i moviments socials valencians que hauria d'adoptar la forma d'agrupació d'electors —i que podria incloure fins i tot el PSOE en les llistes per al Senat. ¿S'han acabat les desavinences? ¡No! Podemos difícilment acceptarà d'entrar en una plataforma en què també participe Esquerra Unida. Per a Pablo Iglesias era més apetitós fagocitar una força emergent com Compromís. Sobretot tenint en compte que les expectatives electorals de Podemos han disminuït molt. Els seus dirigents pensen que la suma dels 456.000 i els 282.000 vots obtinguts respectivament per Compromís i Podemos, a les últimes autonòmiques valencianes, donarien un gran fruit electoral a la formació d'Iglesias. Semblen ignorar que unes autonòmiques no són iguals que unes generals, i que dos i dos no solen sumar quatre en política. En fi, tot açò és perfectament conegut per tothom.

Hi ha detalls, però, menys coneguts —els arguments d'uns i altres, per exemple. A la pretensió d'aconseguir grup parlamentari propi, platejada pel Bloc, Iniciativa objecta que tal meta no és assumible en solitari. Els partidaris de l'acord amb Podemos diuen que l'entesa consolidaria el govern valencià —necessitat del suport de Podemos a les Corts. Pensen també que, a la llarga, Compromís sortiria guanyant; si Podemos continua davallant, els seus simpatitzants acabaran  votant a Compromís en unes pròximes eleccions autonòmiques. Els contraris al pacte diuen que aquests electors igualment s'inclinaran cap a Compromís. Més curiosa és l'opinió del 25% de la militància del Bloc que votà a favor de l'aliança amb Podemos. Un amic meu em deia el següent: «¿Un subgrup dins del grup de Podemos? ¡Dóna igual! En solitari, només traurem un o dos diputats. Amb Podemos, en trauríem més. I si vénen mal dades, sempre poden marxar al grup mixt. Baldoví ha estat tota la legislatura i ha tingut prou visibilitat.»

Em va deixar sorprès, aquest raonament. Jo sóc molt reticent a pactar amb un grup que encarna les clàssiques maneres leninistes de fer política. En Podemos, el culte a la personalitat del líder, l'estructura piramidal i el centralisme es complementen amb un espanyolisme mal dissimulat. La proclamada participació ha quedat en no res. Com ja vaig dir en un post anterior, no em veig votant una llista que incloga gent de Podemos. Pense que un pacte amb la formació d'Iglesias representa un risc per a la imatge valencianista de Compromís. Segons el meu parer, l'acció de govern en ajuntaments i Generalitat, i el treball opositor en altres institucions són la millor manera d'eixamplar l'espai polític del valencianisme. Naturalment, la proposta d'Enric Morera és altra cosa, un intent de donar visibilitat a totes les opcions progressistes valencianes en el parlament espanyol. Veig difícil que qualle. S'haurà de ficar d'acord molta gent.