dilluns, 24 de juny de 2013

Els gats d’Istanbul



Existeixen lleis del turista com existeixen les lleis de Newton: el turista convencional viatja a destins convencionals, visita els elements convencionals dels destins elegits i guarda com a record fotos absolutament convencionals (el típic retrat sostenint la Torre de Pisa, per exemple). Jo mateix he caigut moltes vegades en el convencionalisme. En Istanbul, posem per cas, és inevitable fer-se una foto davant de Santa Sofia o l’harem del Topkapi Sarayi. Ara bé, si hom es pren la molèstia d’abandonar els indrets més transitats pels turistes, de perdre’s pels racons menys freqüentats de la ciutat vella, farà descobriments cridaners. Descobrirà, per exemple, que l’antiga Constantinoble és una ciutat de gats. Hi ha gats pertot arreu, però els felins senten especial predilecció pels cementiris, les mesquites, les botigues de catifes, els cafés o les antigues esglésies bizantines. Crida especialment l’atenció la seua presència entre les esteles funeràries de la Süleymaniye, la Sehzade Camii o a la rodalia de la Küçük Aya Sofya Camii... Bé que els musulmans sunnites, majoritaris a Turquia, haurien de ser especialment bel·ligerants amb la "superstició", la realitat desmenteix aquesta suposició. Està molt estès el culte als difunts. La ciutat està plena de cementiris. La gent es passeja entre les esteles funeràries, seu al costat de les tombes, trau el berenar. Els habitants d’Istanbul professen especial devoció a santons com Abu Ayyub al-Ansari (Eyüp, en turc), company del profeta, que morí durant un atac àrab a Constantinoble en 670. La seua tomba, a la mesquita homònima, és un important lloc de veneració per als musulmans. (Jo mateix vaig guardar cua per a entrar al seu mausoleu.) Idèntica veneració sembla haver pels gats. Arribí a pensar que eren considerats espectres dels avantpassats. La idea no és desgavellada; els moixos deambulen misteriosos entre les esteles. És habitual veure com els clergues els donen menja. Les imatges de gats són tan freqüents que també estan esdevenint convencionals. Fins Obama es retratà acaronant un gat, en una mesquita, en companyia d’Erdoğan. En realitat, visitar països exòtics ja és, des de fa temps, una activitat molt convencional.