dissabte, 7 de maig de 2011

Per què no?

Possiblement, molts de vostès sentirien les declaracions de Mourinho arran dels últims partits de la màxima rivalitat amb el Barça. «En cada semifinal passa el mateix. Per què? Per què l’Inter se salvà de veritable miracle, aguantant amb deu jugadors tant de temps? Com és que té aqueix poder el Barça?», es qüestionava l’entrenador del Madrid. «No sé si és per portar UNICEF a les samarretes. No ho entenc. Enhorabona pel seu equip, però també per tot el seu poder, que ha de ser difícil d’aconseguir», continuava el portuguès. «No es pot jugar d’igual a igual contra el Barcelona», conclogué. Ahir per la nit, començaren els prolegòmens d’una gran final, les eleccions locals i autonòmiques del pròxim dia 22. I no he pogut resistir la temptació d’imitar Mourinho i fer-me preguntes del mateix tenor que les plantejades pel tècnic madridista.

Per què han tardat tant les inauguracions de la Ciutat de l’Esport i la nova Casa de Cultura (CCX)? Per què, després de romandre tancats tant de temps, s’obren ara l’aparcament de la plaça de Calixt III o el parc del PAI Palasiet? Per què tot el centre urbà i l’eixampla estan plens de rases, clots, voreres alçades i obres públiques diverses? Hi ha qui ho entenga? Enhorabona per tots aquests equipaments, però també per la gran habilitat de l’alcalde, que ha sabut cronometrar mil·limètricament l’acabament de totes aquestes actuacions municipals, fent-lo coincidir exactament amb la proximitat de les eleccions. ¿Veritat que això ha de ser difícil d’aconseguir? No sé si serà per portar Diferente des de siempre a les samarretes. Per què s’anuncien precisament ara, a bombo i plateret, festes borgianes, festivals de motocross freestyle en una plaça de bous habitualment deserta i futurs museus fallers?

I seguint amb la línia argumental mourinhista, per què han tardat tant les obres del Puig? Sí, d’acord, Rus és un fantàstic encantador de serps, però li hauria de fer vergonya haver ajornat tant una actuació municipal ben simple —molt més senzilla que guanyar una final en Stamford Bridge o baixar l’índex d’atur a la ciutat i la comarca. Per què han hagut de patir arbitratges tan injusts la plataforma “Salvem el Puig!” i els seus membres? En fi, deixarem ja les brometes innocents i ens felicitarem. Sembla que finalment la restauració de l’ermita gòtica és un camí sense retorn. Demà diumenge, se celebrarà la XVI romeria. Podrem comprovar com estan d’avançades les obres de rehabilitació del conjunt, format per un temple gòtic trescentista, amb voltes de creueria ben boniques, i el seguit de dependències annexes, de caire rural, bastides als segles XVII i XVIII (la sagristia, la sala de clavaris, les habitacions, els estables i els cellers).

El conjunt, dedicat a la Mare de Déu de l’Encarnació, fou objecte d’algunes restauracions al llarg dels segles XIX i XX (l’última actuació data de l’any 1931). Situat sobre un turó, al nord-est de la Serra de Vernissa, caracteritza el paisatge de l’Horta de Xàtiva i forma tàndem —fins i tot llegendari— amb l’ermita de Santa Anna. L’interior de l’església del Puig conserva símbols religiosos i civils a les claus de volta: la Mare de Déu amb el Xiquet, els escuts de la ciutat i el regne, i la Mare de Déu de l’Encarnació a la clau de volta del presbiteri. Antoni Vela, arquitecte municipal, n’és l’autor del projecte de restauració. Ha procedit a extirpar de l’església els elements impropis, a recuperar els elements arquitectònics, la volumetria i el sistema de llum natural de l’edifici, i a salvar les restes escultòriques, pictòriques i ceràmiques. Quant a les plementeries, ha estat precisa la seua reconstrucció. Les voltes s’han alleugerit de càrregues i s’ha dissenyat un sistema de tirants que resol les empentes sobre els murs.

I arribats a aquest punt, ens farem les últimes preguntes. Donada l’habilitat de les nostres autoritats per a vorejar la normativa electoral —des de fa dies, no inauguren obres, acabades o inacabades, només les visiten—, pujaran demà l’alcalde i els regidors al cim del Puig? Per què no? Podrien visitar l’estat de les obres i rebre el càlid aplaudiment dels romers. La majoria d’ells no coneix la rancúnia.

(publicat a Levante-EMV, el 07/05/2011)