Enigmes al voltant de Tirant lo Blanch

DATA: DISSABTE 28 DE MAIG de 2011
LLOC: CINE CERVANTES DE l’OLLERIA

500 ANYS DE L’EDICIÓ CASTELLANA DEL TIRANT LO BLANCH.
ÉS EL TIRANT LO BLANCH UNA OBRA ANÒNIMA I CASTELLANA?

El segle XV va ser el segle d’or de les lletres valencianes, i el Tirant lo Blanch el seu màxim representant. Quan s’acaba el segle XV i comença el segle XVI, s’acaba el Segle d’or valencià, comença el Siglo de Oro de les lletres castellanes, i el Tirant, malgrat ser un best-seller del moment, no torna a ser publicat en català.

Però sí en castellà; el mateix editor que l’havia editat en català a Barcelona el va fer passar per castellà original i anònim a Valladolid el 28 de Maig de 1511, fa ara 500 anys. I com a tal va passar durant segles, fins que va apareixer l’original en català.

Sobre la controvèrsia de l’autoria i la nacionalitat del Tirant lo Blanch parlarem pel matí. Primer, Lluís Mandado parlarà sobre les edicions italianes i franceses antigues del Tirant, què en diuen de l'autoria, i quina relació hi podem establir amb l'Orlando el furioso i el Quixot. Posteriorment, Josep Guia ens demostrarà que l’autoria oficial del Tirant és falsa i quina és molt probablement l’autèntica.

Per la vesprada, parlarem de com la censura política alterava l’autoria i la nacionalitat no només del Tirant, sino de totes les obres literàries catalanes. Primer, Jordi Bilbeny ens donarà una visió de la situació al respecte en aquella època, ens parlarà de primeres edicions desaparegudes catalanes d'una obra que només es conserva en castellà en edicions posteriors (aquest va ser el cas del Tirante el Blanco durant molt de temps), de l'obligatorietat de traduir l'obra, de la prohibició de la llengua catalana i del segrest d'originals entre d’altres temes. I per acabar, Àlex Sendra parlarà de com la hipòtesi de Jordi Bilbeny, que el Siglo de Oro castellà s’ha fet a base de traduir del català, encaixa amb els símptomes que presenta el Tirante el Blanco, per ser una traducció del català, generals en tot el Siglo de Oro castellà.

9.30 h.
“Segles XVI-XVIII, Tirant castellà, malgrat les proves”
Sobre les edicions italianes i franceses antigues del Tirant,
què en diuen de l'autoria, i quina rel·lació hi podem fer
amb l'Orlando el furioso i el Quixot.

Lluis Mandado, nat el 59, sempre he disfrutat de la histìòria i les lletres, és vocacional. Vivint a l'Empordà sempre he mirat que passa a l'altra banda del Pirineu. Vaig fer estudis de dret i després turisme. Des que vaig coneixer el que deia en Jordi Bilbeny em vaig interessar per aquests secrets seculars i ja porto uns cinc anys estudiant i escrivint. m'ha ocupat molt de temps l'obra serventina, l l'Orland Furiós de l'Ariost, del qual he presentat els dos darrers anys ponències al simposi colombí, he fet conferències sobre el Quixot i el Pare Bartomeu Casaus o de las Casas. Fins ara en que potser ja hagi aparegut, cosa que és en mans dels fats de les impremtes, el meu primer llibre El Quixote tapa el Quixot només he publicat en revistes digitals, però m'han quedat moltes coses al pap.

12.00 h.
“La controvertida autoria del Tirant lo Blanch”
Malgrat que sembla acceptat des de l'oficialitat que l'autor del Tirant lo Blanch va ser Joanot Martorell, en Josep Guia ens demostrarà que és molt més probable que l'autor real fóra Roís de Corella.

Josep Guia (València 1947) és doctor en Matemàtiques i professor del Departament d'Àlgebra a la Universitat de València, on n'ha ocupat diversos càrrecs directius. És també membre del patronat i professor de la Universitat Catalana d'Estiu. Però la seua figura pública és més coneguda arran de la seua militància política independentista: És membre del Comité Executiu del PSAN, ha sigut detingut, multat i processat en nombroses ocasions, tant abans com després de la mort de Franco. El 1986 va ser guardonat per la Fundació Jaume I. Ha publicat diversos assajos sobre la qüestió nacional catalana: Països Catalans i Llibertat (1983, exhaurit), És molt senzill, digueu-li Catalunya (1985, cinc edicions, exhaurit), Des de la Catalunya del Sud (1987), València, 750 anys de nació catalana (1988, premi d'assaig Joan Fuster) i Catalunya descoberta (1990). A més, és editorialista de la revista Lluita. En col·laboració amb Maria Conca, la seua muller, ha publicat l'edició revisada i ampliada del llibre El Tractat de Almiçrà (1994), diversos articles, ponències d'investigació paremiològica, i el llibre Els primers reculls de proverbis catalans (1996, premi Valeri Serra i Boldú). En els darrers temps ha orientat les seues investigacions cap a l'anàlisi fraseològica del Tirant lo Blanc i de l'obra completa de Joan Roís de Corella. Arran d'aquesta investigació ha publicat el llibre De Martorell a Corella: descobrint l'autor de "Tirant lo Blanc", on mira de demostrar la intervenció de Joan Roís de Corella en la redacció del Tirant.

16.00 h.
"La usurpació de la literatura catalana del segle XVI
a mans de la censura espanyola"
...de les primeres edicions desapareguedes catalanes d'una obra que només es conserva en castellà en edicions posteriors, com va ser el cas del Tirante el Blanco durant molt de temps, de l'obligatorietat de traduir l'obra, de la prohibició de la llengua catalana, del segrest d'originals....

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és escriptor i investigador. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Al llarg dels darrers anys ha compaginat les tasques de recerca amb la de professor de llengua catalana per a adults. El seu primer llibre, Brevíssima relació de la destrucció de la història, fou el resultat de les seues investigacions sobre la censura, que el portaren a obrir una nova perspectiva sobre la història de Catalunya. Jordi Bilbeny considera que la història de Catalunya ha sofert un procés de manipulació i tergiversació —historicidi— des del segle XVI ençà per tal d’afavorir la construcció d’un estat espanyol llunyà del protofederalisme de la Corona d'Aragó i proper al centralisme de la Corona de Castella. Certament, minvant el protagonisme de Catalunya —o la Corona d'Aragó— en la història col·lectiva espanyola mitjançant la falsificació, l'ocultació i la censura —i l'apropiació—, s’afavorí el lideratge de la ideologia castellana en la construcció de l'estat espanyol naixent. Els seus treballs actuals s’eixamplen en tots els sentits del passat històric de Catalunya, amb una voluntat de confirmar o desmentir la sospita de la identitat oficial de figures històriques com Cristòfor Colom mateix, Miguel de Cervantes o Servent o, en un altre registre més d’anàlisi literària, d’obres de la literatura escrites en original català però manipulades, tergiversades i fetes traduir, com l’anònima El Lazarillo de Tormes o La Celestina.

18.00 h.
“El Tirante el Blanco demostra que el Siglo de Oro va ser escrit en català.”
Els errors de traducció observats al Tirante el Blanco indiquen que el Siglo de Oro castellà s'ha fet a base de traduccions del català fetes per catalans que ho van omplir tot de les mateixes espardenyades.

Àlex Sendra, nascut el 1970, agricultor i llicenciat en ciències físiques «El Siglo de Oro no m’interessava ni em pensava de cap de les maneres que m’anara a interessar el més mínim mai de la vida. Però l’any 2005 descarrege d’internet unes conferències d’un tal Jordi Bilbeny, encuriosit ja que assegurava que el Quixot va ser escrit en català. En elles explicava que el Quixot presenta catalanades, les quals no haurien de ser-hi, d’haver estat escrites en castellà originalment, tal com li passa als textos d’en Colom, i deia també que en aquest mateix sentit sospitava de la resta del Siglo de Oro castellà. Les catalanades que ell va veure al Quixot em van fer veure noves catalanades al Quixot de l’Avellaneda, després a La Celestina, al Lazarillo de Tormes i a La Galatea.

Com que el Tirante el Blanco és una obra del Siglo de Oro castellà amb l’afortunadíssima particularitat que coneixem el seu original en català, vaig decidir comprovar si les catalanades presents al Tirante pel fet de ser una traducció del català són les catalanades presents al Siglo de Oro. Per encàrrec d’en Jordi Bilbeny, mitjançant els Simposis de la Descoberta catalana d’Amèrica, d’Arenys de Munt, vaig exposar l’aplicació d’aquest mètode a dues obres concretes del Siglo de Oro, de dos cronistes suposadament castellans, Hernan Pérez de Oliva, l’any 2009, i Bartolomé de las Casas, el 2010. L’aplicació d’aquest métode al Siglo de Oro en general ha donat la conferència d’aquesta jornada.»