dissabte, 21 de maig de 2011

Jornada de reflexió per a indiferents, indecisos o defraudats

Un cop acabada la campanya electoral, hi ha la sensació generalitzada que l’estratègia socialista —parlar només d’ajuntaments i comunitats autònomes— no ha reeixit. Des del principi, els populars s’han sortit amb la seua, convertint els comicis locals de demà en un plebiscit sobre la continuïtat dels socialistes al govern de l’Estat. Només faltava, per a reblar el clau, l’aparició del Moviment 15-M, efecte imprevist d’un èxit editorial: el de l’obra Indigneu-vos, de Stéphane Hessel. El ressò de les protestes pacífiques, que ha desconcertat els polítics i els politòlegs, ho ha distorsionat tot. Qui se’n recorda, per exemple, que demà toca elegir els alcaldes de les nostres viles i ciutats, i el president de la Generalitat? I encara més: qui se’n recorda que ací, a Xàtiva i al País Valencià, hi ha la possibilitat d’elegir entre més de dos candidats? Caldrà recordar-ho novament: les eleccions d’aquest diumenge no són generals.

I és que la plataforma “Democràcia real ja!” ha desenfocat molt la jornada de reflexió electoral. Ahir, un portaveu dels joves indignats proclamava el següent: «Als partits els interessen molt les eleccions de diumenge; a nosaltres, gens ni gota.» A servidor, que no milita en cap partit, li interessa molt, en canvi, saber qui governarà la seua ciutat i el seu país. Olorant-se el potencial desestabilitzador que alberga la massiva mobilització social, polítics de tots els colors han volgut fer seues les reivindicacions del Moviment 15-M. Sense anar massa lluny, el mateix Carlos Fabra —veure per a creure— ha declarat als mitjans de comunicació que hi veu una resposta prou correcta per part de la joventut. Fins i tot ha arribat a fer una confessió entendridora: Mi hijo me dice: 'Papá, lo que piensan ellos lo pienso yo'» I clar, el protagonisme assolit per l’spanish revolution pot haver perjudicat, i molt, algunes formacions polítiques minoritàries.

Si les enquestes ja anunciaven —posem per cas— que els caps de llista de Compromís eren uns perfectes desconeguts per a gran part de l’electorat, és possible que el Bloc i companyia hagen perdut, al tram final de campanya, per culpa del soroll, les poques opcions que tenien de donar-se a conèixer. Total: Compromís podria perdre la seua representació autonòmica. Una llàstima, perquè Mònica Oltra ha estat la parlamentària més brillant de la legislatura que acaba. Qui sí en podria traure bona cosa de profit és Esquerra Unida; la seua adhesió a les tesis dels indignats ha tingut màxima audiència. Ahir, el mateix Blasco donava per descomptat que Esquerra Unida obtindrà sis o set diputats a les Corts Valencianes. S’arribaria així al següent efecte pervers: el Moviment 15-M, que denuncia el bipartidisme rampant i aconsella d’abstenir-se o votar a partits minoritaris, podria afavorir demà el triomf aclaparador del Partit Popular i l’expulsió a les tenebres extraparlamentàries d’alguns partits petits, entre ells el Bloc Nacionalista.

Com afectarà aquesta campanya tan confusa al resultat de les votacions xativines? Revalidarà Rus la majoria absoluta? Recuperarà Esquerra Unida l’escó municipal perdut fa quatre anys? Augmentarà la seua representació el Bloc Nacionalista? Podran sortejar els socialistes xativins els efectes col·laterals que auguren moltes enquestes, provocats per la política estatal? Demà s’aclariran les incògnites. Els socialistes s'han afartat de dir que una abstenció molt alta els perjudicarà. No els falta raó. Els estudis indiquen que l’índex de fidelitat dels votants populars supera el 80%. El dels votants socialistes, en canvi, no passa del 40%. El votant progressista és menys disciplinat que el de dretes; com que no vol donar el seu vot als adversaris, el dia dels comicis, si creu que els candidats de l’esquerra són mereixedors de càstig, es queda a casa. Els socialistes han tractat d’influir, doncs, en les files dels indiferents, els indecisos i els defraudats. La jornada de reflexió sols serà de certa utilitat per aquesta franja d’electors. Ells són, en última instància, els qui decidiran qui serà l’alcalde de Xàtiva i el president de la Generalitat.

(publicat a Levante-EMV, el 21/05/2011)

3 comentaris:

Un simple espectador de la realidad ha dit...

El pueblo soberano que libremente elige a sus representantes, mayoritariamente. Eso es la democracia. Por eso también desde esta democrática web aprovecho para felicitar a los señores Rus y Camps. Algunos periódicos y cadenas de radio viven en su propio mundo virtual ,que ellos se han construido, y se lo creen y gozan en sus argumentos , enfoques e ideas, pero luego resulta que la realidad va por un lado diferente.

Alejandro VI ha dit...

Ah! pensaba que está web era para opinar sobre los artículos de Ximo. Allá vamos.

Aprovecho para saludar a Lucrecia, a Ximo Nuñez, representante magistral del arte de vivir, contertulio ayer en una cadena de un mundo virtual, junto a nuestro anfitrión en este mundo virtual y desearle suerte al Olimpic en su promoción de ascenso.

Ximo ha dit...

Ai Ximo Núñez! Representant de l’art del bon viure i aficionat a emetre dictàmens inapel·lables sobre les coses humanes i divines. A mi no deixa d’admirar-me!

Jo també em sume als desitjos de bona sort per a l’Olímpic.