Es nota que ja ha començat —ni que siga oficiosament— la campanya electoral. I han començat també les escomeses a Alfonso Rus, la peça a batre. L’altre dia, el president de Diputació acudí a Ontinyent, a inaugurar un parc a les vores del Clariano. El col·lectiu AMO estava esperant-lo per a recriminar-li l’absència de mesures d’accessibilitat adaptades a persones amb problemes de mobilitat. Rus, fidel al seu estil, estigué sorneguer. Ara bé, la primera resposta de la comitiva oficial a les interpel·lacions dels discapacitats fou inequívoca: «Posarem un ascensor!» Podrem discutir si es parlava seriosament o en broma, però aqueixa fou la primera reacció dels polítics populars. Això no obstant, el portaveu d’AMO insistí a preguntar sobre el cost de l’ascensor. I fou llavors quan Rus amollà somrient una de les seues gracietes: «Però entonces què, heu fem o no hou fem? O agarrem cordes?» I clar, la notícia i la subsegüent indignació de les persones discapacitades han corregut pels mitjans de comunicació. El Comitè d’Entitats Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (Cermi-CV) ha expressat la seua «extrema indignació» amb Rus per haver dit al col·lectiu d’Ontinyent que baixe al jardí acabat d’inaugurar amb cordes. No seré jo qui isca en defensa del personatge bocamoll, però s’hauria d’anar amb cura de no convertir-lo en una víctima. És evident que s’està donant una informació esbiaixada —o incompleta— de les seues paraules. A les darreres eleccions es demostrà la inutilitat de tàctiques com ara propagar converses captades subreptíciament, anònims.... La gent se sol solidaritzar amb qui considera una víctima tractada injustament. I els dirigents del PP dominen molt bé la tàctica del victimisme.
12 comentaris:
"Ximo, fill, tu també?" Podria dir Juli Cèsar. "Tu també defensant el Rus?" Però si no li fa falta!
Em pareixen més interessants les paraules de la xicona rossa que es nega a agarrar una pegatina: "Jo no opine, jo no opine; no opine."
Magistral ejemplo, la anterior exposición, de como solo un macrocéfalo carente de cualquier atisbo de objetividad y con cierta capacidad literaria (en un mundo de ciegos el tuerto es el rey) seria el único abanderado de la intelectualidad factible en un colectivo fallero.
Hoy en Levante EMV Aliaga coincide con Ximo, y he de reconocer que ambos me han sorprendido. Sobre todo aquel.
Interessant apunt, Alejandro: ah, l'objectivitat! Pâ objectivitat, la teua. Vés, rei, vés.
Santedat, m’ha recordat vostè allò d’aprofitant que l’Ebre passa per Saragossa... Jo em declare absolut fan d’Alietes. Per tat, rebutge els qualificatius «macrocèfal» o «tort en el país dels cecs». (Damunt, de pèssim gust, sobretot el primer.)
Alietes, jo no vull defensar Rus (que d’altra banda es defensa molt bé ell a soletes). Només vull posar de relleu tres coses: primera, que en els noticiaris d’algun canal de televisió només s’ha tret un fragment del vídeo d’Ontinyent (han desaparegut, per tant, les referències a l’ascensor); segona, que el personatge d’AMO portava molt ben preparada la seua estratègia, provocadora i amb certa dosi de mala educació (no m’ha agradat gens els gest de voler embotir la propaganda a la força i d’interpel·lar de manera arrogant les persones que la rebutjaven); tercera, que la tàctica d’utilitzar porqueria contra Rus ja es va assajar a la campanya de les darreres eleccions —recorde molt bé com es van repartir uns fullets anònims amb al·lusions que, d’alguna manera, podien afectar les relacions de l’alcalde amb els seus familiars més íntims— amb un resultat nul per als seus promotors (és més: aquells fulls tingueren un efecte bumerang, perquè convertiren Rus, a ulls de molts electors, en víctima d’una injustícia).
S’ha d’aprendre dels errors. Si algú està temptat d’encetar una campanya com aquella, hauria de repassar la història i pensar-s’ho dues vegades.
Estc amb tu, Ximo; em coneixes millor i saps que més aviat sóc dolicocèfal.
I, d'altra banda, entenc el sentit del post i la teua anàlisi és impecable, però estàs obviant tots els antecedents dels quals el Rus ha sigut lamentable protagonista: eixe menyspreu xuleta i insultant amb què tracta a qualsevol que no siga de la seua corda. El personatge d'AMO no anava a dialogar, anava a rebentar un acte preelectoralista. L'eixida de to formava part del guió. El punt de violència potser també. Res a guanyar. Ni a perdre! Què poden recollir? La mala maror que han generat.
Per això em pareix més interessant la reacció de la que "no opina" o de la dona que els diu "maleducats".
No, si jo no dic que no tinga ben merescut algun contratemps, però ja seria el súmmum que els intents de rebentar-li la paradeta augmentaren la seua collita de vots si Rus aconsegueix de presentar-se davant de l’electorat indecís menys preparat com a víctima d’una campanya de difamació.
Permet-me que continue estirant de fil, Ximo.
Això del vot indecís em sembla un mite que amaga certa covardia a l'hora de fer coses. Una excuseta per a la inacció. ¿S'ha de repensar una actuació tenint en compte les conseqüències que puga tindre en els votants indecisos? Per favor! ¿Després de tants anys de govern popular encara estem així? Però si d'indecisos ja no en deuen quedar! Després de vint anys practicant el clientelisme tots els indecisos ja són seus.
Alietes, ha estirat vostè tant del fil que hem caigut directament a l’absurd. Posat cas que fos certa la seua apreciació —i no dic que no ho siga—, no caldria que continuarem embolicant la troca. No caldrien campanyes electorals, ni que ens moguem de casa el dia de les eleccions, ni eleccions, ni res. Total, ja estaria tot el peix venut! Al final tindrà raó un amic meu quan diu que aquests vingueren per a quedar-se.
Jo he sentit dir a alguns coneguts meus del PSOE que Rus deixarà de governar un dia o altre. Açò és com dir que tothom s’ha de jubilar alguna vegada. Si Rus continua d’alcalde fins als 70, 75, 80 anys —els polítics no tenen una edat determinada de jubilació—, que Déu ens agarre confessats. D’altra banda, aquesta manera de pensar demostraria la moral de victòria que tenen els socialistes.
I tampoc no està clar que després de Rus hi hagués alternança. Podria seguir governant el PP amb altra persona. Al País Valencià, és possible que el PP guanye durant molt de temps amb qualsevol candidat. Açò és un fenomen molt freqüent en Europa. La CSU, el partit demòcrata cristià bavarès, ha guanyat totes les eleccions des de la Segona Guerra Mundial: des de 1962 fins a 2008 amb majoria absoluta d’escons, des de 1970 amb més del 50% dels vots. El seu major èxit foren les eleccions bavareses de 2003, en les quals va aconseguir el 60,7% dels vots i més de dos terços dels escons al parlament de Baviera. Per això, fa unes setmanes, em manifestava partidari de la unitat de l'esquerra.
Perdoneu si arribe tard: jo sí que estic d'acord amb Ximo en què determinades estratègies engreixen a la dreta i el seu victimisme. I el panxacontentisme: La xarxa clientelar és enorme, però no pot ser tan, tan, gran. O siga: que hi ha gent que vota la dreta per unes altres motivacions. Si no entenem això, no entendrem res. I així va la cosa.
Alejandro VI, fill: no he entés res de la teua al·lusió a la meua modesta persona. Serà problema meu.
Veig alleujat que no sóc l’únic a demanar precaució amb certes tàctiques. M’alegre que coincidim, Xavi.
Publica un comentari a l'entrada