dilluns, 18 d’abril de 2011

Petites controvèrsies


Des de fa uns anys, les celebracions religioses són objecte de petites controvèrsies. En 2008, la polèmica esclatà a Toledo. Aquell any, el dia del Corpus, la regidora de festes de la capital castellana, Carmen Jiménez Martín, d’Esquerra Unida, havia programat un espectacle de carrer (una mena de recreació profana) que a monsenyor Cañizares va semblar sacrílega i blasfema. (Cal recordar que el Corpus és a molts indrets —a Xàtiva, per exemple— una festivitat amb doble caràcter religiós i profà.) L’espectacle, una cavalcada que va recórrer els carrers per on passaria hores després la tradicional processó, fou titllat d’ateu i considerat un escarni i una burla intolerables a les creences de mils de ciutadans. El cardenal arquebisbe de Toledo envià una carta a l’alcalde exigint la dimissió de la regidora de festeigs.

I tanmateix, aquest tipus de celebracions compta, salvant les distàncies, amb alguns antecedents. Genarín, posem per cas, és el nom d’un famós embriac de Lleó, un personatge ben peculiar de la història local. La processó de l’Entierro de Genarín (el Genarín, de manera abreviada) és el nom amb què es coneix la desfilada, organitzada per la Cofradía de Nuestro Padre Genarín, que se celebra durant la Setmana Santa lleonesa, concretament la nit de Dijous Sant, pels carrers del Barrio Húmedo i altres indrets del nucli històric de la ciutat. Enguany, l’associació veïnal La Playa, del barri madrileny de Lavapiés, també tenia pensat de celebrar el pròxim Dijous Sant una processó cívica per a promoure l’ideari ateu. Doncs bé, no hi haurà processó.

La Delegació del Govern l’ha prohibida. L’acte ja comptava amb un informe desfavorable de l’Ajuntament de Madrid, que l’havia considerat una provocació. Els convocants tenen ara dret a recórrer la decisió davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que haurà de donar una resposta com més aviat millor —en un termini de 48 a 72 hores— per tractar-se d’un assumpte que afecta el dret fonamental de manifestació i reunió. Què està passant? Que augmenta la intolerància de l’Església “perseguida”. La seua jerarquia i els seus sectors més ultramuntans pensen que tota burla a la seua religió és una activitat delictiva.

Semblen haver-se contagiat de la intolerància islàmica, que dicta severes penes de mort per als blasfems. Caldria recordar, però, que vivim en un país democràtic de la Unió Europea. Als països del nostre entorn, sobre ser desconeguda durant la Setmana Santa la proliferació de capirots pels carrers, regeix un principi: respecta les persones i combat les seues idees, quan aquestes semblen equivocades. Però ara va i resulta que, segons la Delegació del Govern socialista, els catòlics poden fer processons, però els ateus no. Qualsevol dia, hom voldrà censurar també la xarxa, que va plena d’iconografia profana sobre la Setmana Santa.

3 comentaris:

el de l'oli ha dit...

Después de más de treinta años de “modélica transición” todo son flecos lo que le van saliendo a aquel traje que, por lo que vemos día a día, y más que veremos, parecía bien cortado pero no resultó tan bien cosido, a pesar de lo que mostraba en el maniquí.
Y el fleco de las relaciones con lasantamadreiglesia y la laicidad del Estado es de los que más delatan, a mi entender, la pantomima a la que se prestaron tanto conservadores como progresistas (supuestamente, al menos, debían serlo) con tal de no quedar apartados en el nuevo e ilusionante juego de la “democracia a turno”
Y digo esto porque, a estas alturas de la película, y a todos los niveles del ámbito territorial (Estado, Comunidades , Ayuntamientos), tanto unos como los otros han tenido ocasión de mostrarnos hasta dónde están dispuestos llegar en el asunto de la no confesionalidad pregonada por la Constitución.
En mi pueblo, la misa vespertina de los sábados es retransmitida por magafonía: cualquier vecino o visitante puede dedicarse a pasear por el pueblo, a leer o a tomar un café en la terraza de un bar sin faltar al precepto.

Alejandro VI ha dit...

Indudablemente, el jueves santo es una fecha ideal si se desea alcanzar la máxima repercusión social en una anti-procesión para promover el ideario ateo, con la correspondiente dosis de humor basto y de mala leche que esto incluye, muy a la moda últimamente, De mala leche y demagogia, claro.

No seré yo quien defienda el orden apostólico romano, más bien me incluyo en el grupo agnóstico, pero desde Adán y Eva, si se me permite la muletilla fantástica, la humanidad ha creído en algo, ha manifestado convicciones religiosas, ídolos divinos. A día de hoy seguimos igual, incluso los que se muestran contrarios a cualquier explicación extraterrenal de la vida siguen al pie de la letra una especie de catecismo ácrata-liberal, como podemos comprobar cada día.

Si realmente el colectivo católico se hubiera contagiado de la praxis intolerable islámica, no se hubiese dado el caso de tener que prohibir ninguna réplica, simplemente no se hubiese celebrado. (Tema muy manido, el del comportamiento pendular de los mal llamados “progres” por causa del acobardamiento, en temas religiosos). Querer enmendar la plana a un grupo de gente por que en su mayoría celebra una cabalgata que roza el folklore realmente es mear fuera de tiesto en un país históricamente católico, teniendo en cuenta que lo importante es que entre ese grupo de gente, hay convencidos espiritualmente. Querer hacerlo en forma de mofa, (para más “inri”), y dar carta blanca a este tipo de manifestaciones o no atajar la posibilidad de desagradables “encuentros” entre polos opuestos de cualquier idea fundamental es sin duda alimentar la acrimonia sin sentido ni beneficio. Estaremos atentos a próximas prohibiciones a colectivos o grupos extremistas por parte de la delegación de gobierno, para observar la respuesta, en este caso, por babor.

Aquil·les Sisternes ha dit...

Interessant reflexió la de l’anterior comentarista. Jo pense que els agnòstics i ateus som, en termes generals, massa tebis. En altres paraules: mai no muntaríem canyarets com aquells que promouen sovint els bisbes, amb pancartes i tota mena d’insults al president del govern inclosos. Som més bé gent pacífica i tirant a passota. Sense anar massa lluny, els organitzadors de la “contraprocessó” deuen ser quatre gats. Ara bé, sempre hi ha ultres —de dretes o d’esquerres— que aprofiten qualsevol ocasió per a ficar cullerada (en aquest cas, l'hermandad de la santa pedofilia o la cofradía de la virgen del mismísimo coño).

Els sectors cristians més ultramuntans sí senten certa enveja del radicalisme islàmic. (I no ho dic precisament per les declaracions d’Esperanza, que ixa s’apunta a un bombardeig per a traure profit polític de qualsevol anècdota.) Qüestió distinta és que no hagen arribat als extrems dels talibans. De tota manera, convé recordar que l’estrena d’alguna pel·lícula irreverent, posem per cas, ha provocat, més d’una vegada, agressions i amenaces de bomba. Ara mateix, s’ha muntat una bona a Itàlia amb una pel·lícula de Nanni Moretti, Habemus papam.

Acaba l’anterior comentarista amb la següent admonició: Estaremos atentos a próximas prohibiciones a colectivos o grupos extremistas por parte de la delegación de gobierno, para observar la respuesta, en este caso, por babor. Tomba’t en una hamaca, Alejandro. Els socialistes són tan pusil·lànimes, que molt rarament, però que molt rarament, prohibeixen les manifestacions de l’extrema dreta feixista. No vaja a ser que els prenguen per antidemòcrates...