En descobrir el primer fòssil, els estudiants del curs preparatori de paleontologia creguérem estar davant d’un estrany exemplar de trilobit, una classe d'artròpodes que van aparèixer al període cambrià inferior i prosperaren durant tot el paleozoic inferior, abans de començar llur llarg declivi cap a l'extinció. De fet, els últims trilobits desaparegueren a finals del permià, fa aproximament 250 milions d'anys. Els següents fòssils semblaven un grup d’ammonits, animals marins extints de la subclasse ammonoidea, unes peces molt interessants, perquè sovint és possible relacionar amb un període geològic determinat la capa rocosa en què apareixen. Els ammonits són parents llunyans dels calamars i les sèpies. Per al tercer fòssil, ja teníem pensat fins i tot el nom: camisia imperialis. Però llavors aparegué el vell catedràtic i ens posà de ximplets cap amunt. Ell coneixia perfectament tots els imperis anteriors a la Gran Hecatombe: assiri, inca, maia, egipci, persa, l’imperi d’Alexandre Magne, els imperis romà, mogol, otomà, espanyol, britànic, nord-americà i xinès, i la confederació global. L’ancià professor i altres col·legues seus ja traspassats havien tingut accés a la informació emmagatzemada en paper, en memòries digitals i al núvol, i sabien quins secrets s’amagaven en moltes civilitzacions desaparegudes. «Plini el Vell anomenà Ammonis cornua (banyes d'Ammon) els avantpassats de la sèpia, per la forma enroscada de la seua closca —el déu egipci Ammon era representat sovint amb banyes de boc—, però aquestes plaques rodones que heu trobat disten molt de ser animals fòssils. No veieu que es tracta de restes arqueològiques anteriors a la Gran Hecatombe?», ens interrogà sorneguer. I tots els estudiants acotàrem el cap avergonyits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada