dimarts, 1 de desembre de 2009

Recompensa per a les dones?

Ignore si Muammar el Gaddafi aconseguiria de convèncer alguna velina sobre les bondats de l’islam. Generalment, els seus fidels practiquen la pietat i la submissió a Déu moguts per dos motius: vorejar el càstig i obtenir el premi etern per les seues accions terrenals. En què consisteix aquest premi etern? Els homes podran tenir al jardí promès les seues esposes —si aquestes s’han portat bé amb ells— i unes dones creades especialment per Déu, les quals ningú no ha vist mai. Segons la tradició musulmana, el profeta va dir: «Al paradís hi ha pavellons que permeten de veure des de fora tot el que està dins i des de dins tot el que està fora. En aquests pavellons s’alcen unes tendes meravelloses, fetes amb perles... En cada cantó hi ha una esposa que no serà vista pels altres». Aquestes esposes, les hurís, no són com les terrenals; estan lliures de patir els dolors menstruals i els dolors del part. Fins les coses més simples són superiors en elles. «Si alguna d’elles mirés una persona de la terra, tot al voltant d’aquesta seria il·luminat; se sentiria la seua fragància». Hi ha diversos passatges de l’Alcorà en què són esmentades i descrites les hurís (Al-Hūr Al'Ain); hom pot dir que tenen el paper principal al premi paradisíac reservat als barons.

La ḥūrīyah o ḥūr té una bellesa indescriptible i uns grans ulls esquinçats amb la part blanca ben blanca i la nineta intensament negra: «Hi haurà hurís de grans ulls, semblants a perles ocultes, com a retribució a les obres dels benaurats... Hi haurà bones i belles hurís retirades als pavellons, no tocades per home ni geni». Les hurís cantaran dolçament per als seus esposos, amb unes veus que ningú mai no ha escoltat. Si les dones terrenals tracten mal llurs marits, les hurís senten zels: «No t’enutges amb ell. Al·là et pot anorrear. El teu espòs està temporalment amb tu. Tan prompte et deixe, vindrà amb nosaltres». Cada home podrà tenir fins a setanta-dos hurís, que seran el premi merescut per haver guardat les lleis islàmiques. Ara bé, ¿quin serà el premi per a les dones que hagen fet el mateix? Alguns doctors islàmics sostenen que hi haurà un premi semblant al dels homes, però l’Alcorà no en parla —i poquíssims textos de la tradició en fan esment—. Hom ha volgut solucionar la qüestió tirant mà del ghulam (en plural, ghilman). A l’Imperi Otomà, rebien aquest nom els joves esclaus utilitzats a l’exèrcit, que no tenien vida familiar ni descendència, i no suposaven cap amenaça per al llinatge regnant.

Segons alguns erudits musulmans, el ghulam és un jove eternament cèlibe que estarà al servei de les dones justes quan arriben al janah (jannat al-na’im, el jardí de les delícies) el yaum al-qiyamah (el dia de la resurrecció). Tanmateix, el llibre sagrat, que esmenta els ghilman quatre vegades, només diu que serviran els benaurats: «I circularan entre ells criats joves d’eterna joventut; veient-los, se’ls creuria perles escampades» (Alcorà, 76, 19). No se’ls descriu, però, com a recompensa sexual per a les dones fidels, que també hauran de patir la poligàmia al paradís. La dona que s’haja casat més d’una vegada (per viduïtat o separació) pertanyerà a l’últim marit. «Si vols ser la meua esposa al Paradís, no et cases novament després que mora, perquè la dona serà de l’últim espòs a la terra», diu l’Alcorà (Al·là prohibí a les esposes del profeta tornar a casar-se, perquè pogueren seguir sent llurs companyes al paradís). Potser, aquest siga el premí de la dona: si el marit és un pinxo insuportable, provar sort una segona, una tercera vegada... En definitiva, tindria raó Ayaan Hirsi Ali, exdiputada holandesa oriünda de Somàlia, quan diu: «L’islam no té res a oferir a les dones». Com sabeu, Ayaan Hirsi ha de viure sota protecció; els extremistes islàmics l’han condemnada a mort per sacrílega. ¿Explicaria Gaddafi tot açò a les velines que va reunir durant la seua estada a Roma?

1 comentari:

Refel ha dit...

Un tipus que parla en llatí i es dedica a criticar a tothom utilitzant un pseudònim. De qui estic parlant?

De El Setabiense, un escriptor de finals del XVIII i principis de XIX.

http://17dejunyde1707.blogspot.com/2009/12/el-setabiense_04.html