dimecres, 30 de desembre de 2009

Nit de felicitat



«La infelicitat naix de l’excés d’expectatives», mussita Radaurí amb aire absent. «Què dius?», inquireixen estranyats Rocabuix i Eiximona. Després d’uns instants de silenci, Radaurí continua: «Vegem, per exemple, la nit de cap d’any. Algú, no se sap qui, ha decretat que aqueixa nit toca festa, sopar car, dotze campanades amb dotze grans de raïm, serpentina, torró, cava, ball i gatzara fins a les 9 del matí... Aquells que, per circumstàncies de la vida, han de romandre sols la nit de cap d’any corren el risc de caure en una pregona depressió». Eiximona fa via cap a la cuina amb gest de pietat. Radaurí prossegueix la seua reflexió: «Moltes persones confien a les dotze campanades anhels que rarament es veuran acomplerts: salut, èxit, diners, amor...». Eiximona trau el cap per la porta de la cuina: «No t’amoïnes, home; faré una ració de més. On mengen dos poden menjar tres». Radaurí enfila el camí de sortida amb un somriure maliciós. «No, si jo ja tinc pla per a la vetllada; he quedat amb una colla d’amics i amigues. Bon any!», proclama abans de fer mutis. Rocabuix i Eiximona es miren l’un a l’altre. «Jo el mate!», bramula Rocabuix enfurismat.

4 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Que tingues un bon any.
Salut i Terra

Ximo ha dit...

«2010: L'ocell cendrós i la rama gemmada». Sí, jo també et desitge un bon any, un any en què l'ocell gris veja com al brancó li surten gemmes i floreix en una primavera esplendorosa.

Salut!

Teresa ha dit...

És molt bo... però també molt trist i molt real.

Feliç any!

Ximo ha dit...

Gràcies Teresa. Bon any!