dilluns, 30 de novembre de 2009

Escaramusses amb la religió com a teló de fons

Existeix la creença generalitzada que el poble sobirà mai no s’equivoca quan s’expressa a través de les urnes. Naturalment, tal creença és del tot infundada. El poble sobirà es pot equivocar; de fet, s’equivoca sovint. Ara mateix, els electors suïssos, que havien de decidir en un referèndum si permetien la construcció de minarets a les mesquites, acaben de cometre una errada de dimensions siderals. Han decidit prohibir-les! Cal matisar que la taxa de participació ha estat baixa (només ha dipositat la papereta un 55% del cens) i que només el 57,5% dels participants ha votat a favor de la prohibició. Vaja per davant que jo no sóc un enamorat de les mesquites, però quina classe de democràcia hi ha al país de les muntanyes, les vaques i els verds prats, si hom pot alçar un anunci de McDonald's però no un minaret? El resultat del referèndum suís tindrà repercussions. A Itàlia, la Lliga Nord ja ha proposat de ficar la creu a la bandera de la República. La iniciativa respon al malestar provocat, entre els socis de la coalició de govern, per una sentència del Tribunal d’Estrasburg que prohibeix l’exhibició de creus a les aules dels centres d’ensenyament públic, per considerar que s'atempta contra la llibertat religiosa. I clar, la cursa de despropòsits ha anat in crescendo. A principis de novembre, la Conferència Episcopal Italiana rebia amb amargura i perplexitat la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Segons els prelats italians, «es vol imposar una visió parcial i ideològica de la societat». Els bisbes espanyols qualificaven la decisió judicial d’«injusta, discriminatòria i lamentable». Fa pocs dies, el coronel Muammar el Gaddafi (de visita a Roma per a participar en una reunió de la FAO) organitzà unes vetllades on uns centenars de velines, joves, altes, guapes i elegants, van rebre classes alcoràniques, un exemplar del llibre sagrat i 120 euros pel desplaçament. A Madrid, el jutge Gómez Bemúdez expulsava d’una sala de l’Audiència Nacional una advocada d’origen marroquí, per portar el vel islàmic. En resum: el tema religiós s’embolica a la vella Europa.