dimecres, 4 de novembre de 2009

Amb el catecisme a la mà

Ahir, una notícia, el nomenament de la Mare de Déu patrona de Rotglà i Corberà com alcaldessa perpètua i honorària de la vila, em féu recordar el canvi d’impressions suscitat pel meu post dedicat a la pel·lícula Àgora. El debat havia girat al voltant de la següent qüestió: està perseguida l’Església Catòlica? Al País Valencià, ja es veu, no! Cal dir —perquè segurament molta gent ho ignora— que els valencians portem anys governats, directa o indirectament, per aqueixa Església que, a parer d’alguns, pateix persecució. La recent reorganització feta per Camps al partit i al grup parlamentari dels populars valencians evidencia novament la importància política de Juan Gabriel Cotino. El vicepresident i conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i habitatge és un dels cervells del govern valencià. Només els titulars de Sanitat, Ensenyament, Infraestructures i Benestar Social manegen més pressupost que ell. Doncs bé, Juan Cotino governa amb el catecisme a la mà.

El conseller, fadrí empedreït i numerari de l’Opus, és l’autor de l’estratègia legislativa amb què els populars valencians intenten desactivar els plans del govern central en matèries com ara l’avortament. Fins ara, aquesta estratègia s’ha plasmat en dues iniciatives: la Llei de Protecció a la Maternitat, aprovada el proppassat mes de juny, i una resolució que reconeix als òvuls humans fecundats (als embrions) els mateixos drets que als ja nascuts a l’hora d’obtenir ajudes dels plans d’habitatge estatal i autonòmic. Cotino, des del seu anterior càrrec de conseller de Benestar Social, ja havia impulsat el denominat “Pla Més Vida”, tota una ofensiva a la reforma de la legislació sobre l’avortament. L’elaboració d’un cens —al marge del Registre Civil i sense efectes jurídics— on els pares puguen inscriure els xiquets que hagen nascut morts o moren durant les primeres 24 hores de vida és altra iniciativa impulsada pel vicepresident del Consell.

Algunes d’aquestes mesures legals o reglamentàries, d’inspiració clarament religiosa (un dels pilars de la Llei de Protecció a la Maternitat és, per exemple, el “dret a la vida en formació”), van a topar amb l’ordenament jurídic estatal, on l’embrió no té consideració de ciutadà; l’article 30 del Codi Civil indica que «para los efectos civiles, sólo se reputará nacido el feto que tuviere figura humana y viviere 24 horas enteramente desprendido del seno materno». La resolució que regula l’obtenció d’ajudes per a l’habitatge vulnera, per tant, els drets dels ja nascuts; el nasciturus, és a dir, el concebut no nascut, té una protecció constitucional pròpia, però distinta de l’atorgada al ciutadà. Alguns juristes i els ciutadans laics posaran el crit al cel, però la jerarquia eclesiàstica, no cal dir-ho, està encantada amb Camps, Cotino i companyia.

I clar, es podran enumerar, exhaustivament, tots aquells elements que evidencien un tracte de favor a l’Església per part de l’Estat —en alguns casos, clarament inconstitucional—, però la majoria dels electors valencians no troba que això siga un privilegi inadmissible; el suport a la munió de beats, petimetres i corruptes —Cotino també podria estar involucrat a la trama Gürtel— és renovat puntualment en tots els comicis. Amb aquest panorama, la notícia procedent de Rotglà i Corberà no deixa de ser una mera anècdota (això sí, decimonònica i equiparable a allò de la Mare de Déu del Pilar capitana de la tropa aragonesa).

12 comentaris:

Lo Pol ha dit...

Açò sols té una lectura possible: imposició anticonstitucional de mesures i iniciatives basades en creences religioses. La pesada llosa del franquisme encara viva. Estat laic? Que no em facen riure.

Anònim ha dit...

Yo haría otra lectura. El único lugar donde no se persigue a la Iglesia i donde se lucha a favor de la vida, la Comunidad Valenciana.

Lo Pol ha dit...

En favor de la vida? Considerar un embrió com un membre més de la família és treballar en favor de la vida? Però de què estem parlant? I respecte de les persecucions: l'única cosa que espere de l'església catòlica i els seus acòlits és que no em perseguisquen a mi. Jo no t'obligue a tu a fer una cosa que no vols fer. No m'obligues tu a mi. Serà difícil d'entendre això? Ull: partint de la base que l'avortament és un drama. Però escolta... No podem convertir els embrions en persones de ple dret. Un fetus de sis o set mesos ja pot tindre una altra consideració. Per tant, una llei de terminis és una solució pense que raonable

Ximo ha dit...

Hi ha, en tot açò, un aspecte cridaner. L’Església que governa a València, a través de Camps, Cotino i companyia, no és l’Església dels pobres, dels exclosos o dels seguidors de la teologia de l’alliberament, no. És l’Església dels rics, dels poderosos, dels exaltats...

Anònim ha dit...

Un asunto que se pone de manifiesto al repasar este y otros blogs tan politizados pero con cierta calidad literaria, es sin duda la capacidad de los blogistas a amoldar cualquier tema de debate al patrón marcado por los dogmas que defiende el clan social al que voluntariamente pertenecen.(el debate católico apostólico romano da mucho juego) Solo hay que ver como desde el equipo rojo, y sin pasar a analizar el tema que nos ocupa desde la mas minima objetividad, se retrata una iglesia totalmente favorecida por un gobierno regional poco menos que fascista. Por supuesto, desde el equipo azul, la persecución a la que se somete la misma institución por parte de los dirigentes nacionales comunistas que tras un golpe de estado encubierto gobiernan España, seria suficiente escusa para el inicio de una cruzada contra el masónico enemigo. Entiendo que un estado laico supone la libertad a la hora de elegir creencias, y un estado democrático permite que cualquier ciudadano pueda presentarse libremente a unas elecciones. Y entiendo también que la libertad de expresión autoriza a cualquiera a manifestar su opinión sobre cualquier tema. Sin duda, algo a lo que este blog colabora diariamente de una forma plausible. Pero cuando las opiniones se basan en la ignorancia y el populismo, declarando “anticonstitucional” el adoptar medidas que afectan a creencias religiosas argumentando que este es un estado laico, se convierten en antagónicas a la idea inicial criticada. Y los extremos se tocan, sobre todo, en los que confunden laico con aconfesional.
El Anónimo T.P.

Ximo ha dit...

Anònim TP, hi ha temes, com la política i la religió, que, efectivament, donen molt de joc. Ara bé, jo intente fugir dels dogmes. Per això, si repasses les corresponents etiquetes del blog, veuràs que no totes les entrades que he escrit sobre el tema “posen a caldo” la religió.

Jo no qualificaria de feixista el govern de la Generalitat. Això sí, està ocupat pel sector més ultraconservador del catolicisme autòcton. I si et sembla que falte a l’objectivitat, pots argumentar el teu punt de vista amb tota tranquil·litat.

A més, si parlem d’objectivitat, trobe que caus en allò tan valencià d’“el mort li diu al degollat...”. Explica’m, si no, això de comparar l’actual situació de l’Església amb la persecució de Dioclecià... O això de comparar l’actual conjuntura política amb un colp d’estat encobert dels comunistes (per no parlar de l’al·lusió a la maçoneria, que sona directament a franquisme pur i dur).

Prova evident que sóc absolutament respectuós amb el resultat electoral és la meua frase: «Es podran enumerar, exhaustivament, tots aquells elements que evidencien un tracte de favor a l’Església per part de l’Estat —en alguns casos, clarament inconstitucional—, però la majoria dels electors valencians no troba que això siga un privilegi inadmissible».

Quan parle de caràcter “anticonstitucional”, em referisc única i exclusivament al Concordat. Nombrosos especialistes han explicat que el Concordat s’hauria d’haver revisat a la llum del text constitucional. Però clar, els governants que tu titlles de comunistes encoberts i maçons (Zapatero i companyia) no volen ni sentir parlar de denunciar l’actual acord amb la Santa Seu.

Finalment, veig que distingeixes entre laic i aconfessional. Ja m’explicaràs en què rau la diferència...

un que passsava per açí ha dit...

Supose que laic vol dir que lluita per una societat sense religió, mentre que el aconfesional és que no vo que se barrejen els terrenys.
Y com tot depén de que siga votat per majoria, supose que Camps i Cotino tenen el mateix dret que Zapatero de posar una asignatura com E.p. la ciudadanía, però des d'una perspectiva
liberal-conservadora-cristiana, enlloc de la claramente de esquerra atea, com es pot vore dia a dia, amb
una ideologia al gust del Psoe-Iu.
O que posat el cas,ben difícil per cert, de que Rajoy gobernara, poguera adaptar ens continguts ideològics al seu gust.Imagine que el psoe ho hauria de acceptar sense rechistar, per coherència amb el que ell ha fet.
I no val a dir que és neutral el contingut. Está tot en línia ZP.

un que passava per açí ha dit...

Per cert si algú sap què ha passat al blog "la veu de Xâtiva" on sols poden entrar els de "ideas afines a las nuestras" li agraïria que ho explicara. Gràcies.

Aquil·les Sisternes ha dit...

Distingit senyor que passava per ací, no es poden definir termes equivalents o antitètics amb meres suposicions. En febrer de 2008, vespres electorals, una nota feta pública pel portaveu de la Conferència Episcopal deia el següent: No se debe confundir la condición de aconfesionalidad o laicidad del Estado con la desvinculación moral y la exención de obligaciones morales objetivas. Al decir esto no pretendemos que los gobernantes se sometan a los criterios de la moral católica. Pero sí que se atengan al denominador común de la moral fundada en la recta razón y en la experiencia histórica de cada pueblo. Pel que es veu, els bisbes troben que aconfessionalitat i laïcitat són sinònims.

A mi també m'agradaria saber què ha passat amb la Veu de Xàtiva.

Ximo ha dit...

Aqueixa no és la qüestió. Camps i Cotino no poden plantejar una EpC distinta d’aquella que estableix la Llei Orgànica d’Educació, aprovada al parlament de l’Estat. El que fan es torpedinar-la. Diu un que passava per ací: «Posat el cas —ben difícil per cert— que Rajoy governara, podria adaptar els continguts ideològics (de l’assignatura) al seu gust. Imagine que el PSOE ho hauria d’acceptar sense “rechistar”, per coherència». Valenta coherència! Ignore què faria el PSOE; jo em declararia objector i acudiria a totes les instàncies que calgués. Hi ha coses que els sistemes democràtics haurien de preservar dels vaivens de la política.

S’hauria de fer servir el consens en un assumpte com el de l’EpC, assignatura que, amb continguts molt semblants, es dóna en altres països europeus. I aquest consens només pot descansar en els valors que consagra la Constitució (l’escola no és el lloc idoni per a impartir continguts ideològics barroerament partidistes). La controvèrsia suscitada per EpC rau en un sol punt: la moral sexual i reproductiva. Els tribunals (el Constitucional entre ells) diran la seua. I a partir d’ací, agraden o no agraden les seues resolucions, tothom hauria de complir-les. Si entrem en la famosa dinàmica d’ara, com he guanyat jo les eleccions, faig el que em dóna la gana... doncs, apanyats estem! (tan se val que ho facen uns o altres).

Conclou el comentarista que passava per ací: «I no val a dir que el contingut d’EpC és neutral; està tot en la línia de ZP». Home, a mi me la sua ZP, però trobe que —feta excepció dels controvertits assumptes de moral sexual i reproductiva esmentats anteriorment— els continguts genèrics de l’assignatura poden ser perfectament assumits per qualsevol demòcrata; descansen en valors consagrats per la Constitució. Jo, que sóc ensenyant, porte molts anys treballant amb els alumnes, de forma transversal, temes com la igualtat, la solidaritat, la pau, l’ecologisme... (inculcant, en definitiva, aquells valors que han de caracteritzar la ciutadania en un país democràtic).

un que passava per açí ha dit...

El problema és eixe: que no s'ha fet amb ningún acord o consens, i per això mateix molta gent no pot estar d'acord. Ximo diu que es faria objector. Que pense que és el mateix que han pensat molts pares en lletgir els continguts de la asignatura, i que pel que s'ha pogut vore en premsa no és soles el cas de la homosexualitat; és que hi ha textos on es posa com a exemples de polítics admirables a Castro, Chavez, Morales ,etc i canten les bondadts del socialisme o les maldats del mon capitalista, i de tots els empresaris. Altre cas que vaig poder lletgir en un text, on es definia Deu com un concepte difús en el que cada vegada creu menys gent. Tot açò que ho ensenyen els socialistes als seus fills, però no a l'escola obligatoria.

Ximo ha dit...

Però ací de què parlem? ¿Del disseny curricular de la matèria, del llibre d’alguna editorial en concret o dels apunts d’algun professor pirat? Els col·legis concertats de l’Església, després d’una intensa negociació amb el govern, aconseguiren el seu objectiu: poder adaptar el currículum de la matèria al seu ideari de centre. Quant als centres públics de la comarca, la matèria és impartida per professorat expressament enviat per la Conselleria. I en els llibres que tenen els xiquets, no hi ha trellats com aqueixos que enumeres tu. De pirats, sempre n’hi haurà, però la majoria del professorat és gent sensata.