Amb el catecisme a la mà

Ahir, una notícia, el nomenament de la Mare de Déu patrona de Rotglà i Corberà com alcaldessa perpètua i honorària de la vila, em féu recordar el canvi d’impressions suscitat pel meu post dedicat a la pel·lícula Àgora. El debat havia girat al voltant de la següent qüestió: està perseguida l’Església Catòlica? Al País Valencià, ja es veu, no! Cal dir —perquè segurament molta gent ho ignora— que els valencians portem anys governats, directa o indirectament, per aqueixa Església que, a parer d’alguns, pateix persecució. La recent reorganització feta per Camps al partit i al grup parlamentari dels populars valencians evidencia novament la importància política de Juan Gabriel Cotino. El vicepresident i conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i habitatge és un dels cervells del govern valencià. Només els titulars de Sanitat, Ensenyament, Infraestructures i Benestar Social manegen més pressupost que ell. Doncs bé, Juan Cotino governa amb el catecisme a la mà.

El conseller, fadrí empedreït i numerari de l’Opus, és l’autor de l’estratègia legislativa amb què els populars valencians intenten desactivar els plans del govern central en matèries com ara l’avortament. Fins ara, aquesta estratègia s’ha plasmat en dues iniciatives: la Llei de Protecció a la Maternitat, aprovada el proppassat mes de juny, i una resolució que reconeix als òvuls humans fecundats (als embrions) els mateixos drets que als ja nascuts a l’hora d’obtenir ajudes dels plans d’habitatge estatal i autonòmic. Cotino, des del seu anterior càrrec de conseller de Benestar Social, ja havia impulsat el denominat “Pla Més Vida”, tota una ofensiva a la reforma de la legislació sobre l’avortament. L’elaboració d’un cens —al marge del Registre Civil i sense efectes jurídics— on els pares puguen inscriure els xiquets que hagen nascut morts o moren durant les primeres 24 hores de vida és altra iniciativa impulsada pel vicepresident del Consell.

Algunes d’aquestes mesures legals o reglamentàries, d’inspiració clarament religiosa (un dels pilars de la Llei de Protecció a la Maternitat és, per exemple, el “dret a la vida en formació”), van a topar amb l’ordenament jurídic estatal, on l’embrió no té consideració de ciutadà; l’article 30 del Codi Civil indica que «para los efectos civiles, sólo se reputará nacido el feto que tuviere figura humana y viviere 24 horas enteramente desprendido del seno materno». La resolució que regula l’obtenció d’ajudes per a l’habitatge vulnera, per tant, els drets dels ja nascuts; el nasciturus, és a dir, el concebut no nascut, té una protecció constitucional pròpia, però distinta de l’atorgada al ciutadà. Alguns juristes i els ciutadans laics posaran el crit al cel, però la jerarquia eclesiàstica, no cal dir-ho, està encantada amb Camps, Cotino i companyia.

I clar, es podran enumerar, exhaustivament, tots aquells elements que evidencien un tracte de favor a l’Església per part de l’Estat —en alguns casos, clarament inconstitucional—, però la majoria dels electors valencians no troba que això siga un privilegi inadmissible; el suport a la munió de beats, petimetres i corruptes —Cotino també podria estar involucrat a la trama Gürtel— és renovat puntualment en tots els comicis. Amb aquest panorama, la notícia procedent de Rotglà i Corberà no deixa de ser una mera anècdota (això sí, decimonònica i equiparable a allò de la Mare de Déu del Pilar capitana de la tropa aragonesa).