Cabòries

Alguns valencianistes de la tercera via estaven força preocupats pels referèndums del 13 D. Per què? Perquè les 700.000 persones convocades a les urnes hi havien de dipositar una papereta en què se’ls preguntava per la independència dels Països Catalans. És això veritat? No! En realitat se’ls ha preguntat per la independència de la nació catalana. És a dir, s’havia optat per una fórmula que, a tot estirar, era deliberadament ambigua. És cert que en alguns cartells de propaganda apareixia el mapa dels Països Catalans, però la traducció verbal d’aquesta imatge no figurava enlloc: ni al cartell ni a la papereta de votació. Els partidaris d’un projecte sobiranista unitari diran que una imatge val més que mil paraules, però allò ben cert és que als votants només se’ls preguntava per Catalunya.

I clar, bé que molts independentistes reivindiquen aquesta denominació per a tot el conjunt de parla catalana, cal pensar que els votants del Bages, les Garrigues, la Garrotxa, el Maresme, Osona, el Gironès, el Pla de l’Estany o el Segrià s’hauran identificat majoritàriament amb allò que diu l’Estatut, pendent de la resolució del Tribunal Constitucional. Molts votants hauran pensat, doncs, que nació catalana es refereix exclusivament a la Catalunya estricta. Al final, siga per açò, siga perquè el PP valencià tenia la consigna de no badar boca, les repercussions que alguns valencianistes temien han resultat ser producte de cabòries, de cavil·lacions sense fonament. I és que —s’ha dit altres vegades— l’expressió Països Catalans sembla tenir més predicament al País Valencià —entre les minories independentistes— que al Principat, on la majoria de la població veu els valencians com uns parents llunyans que, tot i parlar en alguns casos la mateixa llengua, se senten absolutament espanyols.