Darrerament, el PP valencià es comporta com un veritable grup independentista. Qui ho anava a dir! Tot el partit convertit en una reedició del Viet Cong, a les ordes del president Paco “Ho Chi Minh” Camps i del seu general Vicent “Nguyen” Rambla. La lluita independentista dels populars abasta diferents fronts: el diplomàtic, el propagandístic i el militar. Els incidents diplomàtics provocats pels dos dirigents “guerrillers” (durant la seua estada al Vaticà, per exemple, o durant la visita de Ban Ki Moon, Secretari General de l’ONU, a terres valencianes) són cada cop més habituals. Ni Carod Rovira havia arribat tan lluny. Els líders valencians –o vietnamites, no sabria dir– exigeixen que se’ls tracte com a dignataris d’un estat sobirà.
Quant al front militar, els seguidors de la gavina (no sé si hauran pensat de substituir-la ja per una estrella de cinc puntes) han iniciat una veritable Ofensiva del Tet contra els marines de la general Fernández “Westmoreland” de la Vega, que ha desembarcat a la base de Da Nang (al carrer Blanqueries), amb la intenció d’emparar-se de l’Albufera –del delta del Mekong, com si diguéssem–. La comandant en cap de les tropes invasores vol anihilar tots els guerrillers de l’FNA vietnamita que s’amaguen als arrossars. La batalla més cruenta s’ha esdevingut, però, a les terres altes centrals, concretament a la vila de Beneixida.
I pel que fa a l’activitat propagandística de Rambla i companyia, les seues dimensions són considerables. S’escampen, diàriament, milers de fulls volants amb diferents consignes: “Fora l’estrangera!”, “Ha enverinat les nostres aigües amb el factor taronja”, “Que demane perdó i se’n vaja”... La ràdio i la televisió controlades pels resistents disparen a tort i a dret llurs abrusadores proclames patriòtiques. Anuncien la victòria imminent de les forces populars sobre els invasors i els seus titelles. Ganes m’entren, d’integrar-me a les Forces Armades Populars d'Alliberament. Però clar, aquest matí he tret el cap per la finestra i he comprovat que el País no és Vietnam, que València no és Hanoi i que Xàtiva no és Saigon (encara que el cap local dels partisans populars, amo de la ciutat, actue de vegades com un autèntic guerriller leninista).
Quant al front militar, els seguidors de la gavina (no sé si hauran pensat de substituir-la ja per una estrella de cinc puntes) han iniciat una veritable Ofensiva del Tet contra els marines de la general Fernández “Westmoreland” de la Vega, que ha desembarcat a la base de Da Nang (al carrer Blanqueries), amb la intenció d’emparar-se de l’Albufera –del delta del Mekong, com si diguéssem–. La comandant en cap de les tropes invasores vol anihilar tots els guerrillers de l’FNA vietnamita que s’amaguen als arrossars. La batalla més cruenta s’ha esdevingut, però, a les terres altes centrals, concretament a la vila de Beneixida.
I pel que fa a l’activitat propagandística de Rambla i companyia, les seues dimensions són considerables. S’escampen, diàriament, milers de fulls volants amb diferents consignes: “Fora l’estrangera!”, “Ha enverinat les nostres aigües amb el factor taronja”, “Que demane perdó i se’n vaja”... La ràdio i la televisió controlades pels resistents disparen a tort i a dret llurs abrusadores proclames patriòtiques. Anuncien la victòria imminent de les forces populars sobre els invasors i els seus titelles. Ganes m’entren, d’integrar-me a les Forces Armades Populars d'Alliberament. Però clar, aquest matí he tret el cap per la finestra i he comprovat que el País no és Vietnam, que València no és Hanoi i que Xàtiva no és Saigon (encara que el cap local dels partisans populars, amo de la ciutat, actue de vegades com un autèntic guerriller leninista).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada