dimarts, 1 de gener de 2008

València no és Vietnam

Darrerament, el PP valencià es comporta com un veritable grup independentista. Qui ho anava a dir! Tot el partit convertit en una reedició del Viet Cong, a les ordes del president Paco “Ho Chi Minh” Camps i del seu general Vicent “Nguyen” Rambla. La lluita independentista dels populars abasta diferents fronts: el diplomàtic, el propagandístic i el militar. Els incidents diplomàtics provocats pels dos dirigents “guerrillers” (durant la seua estada al Vaticà, per exemple, o durant la visita de Ban Ki Moon, Secretari General de l’ONU, a terres valencianes) són cada cop més habituals. Ni Carod Rovira havia arribat tan lluny. Els líders valencians –o vietnamites, no sabria dir– exigeixen que se’ls tracte com a dignataris d’un estat sobirà.
Quant al front militar, els seguidors de la gavina (no sé si hauran pensat de substituir-la ja per una estrella de cinc puntes) han iniciat una veritable Ofensiva del Tet contra els marines de la general Fernández “Westmoreland” de la Vega, que ha desembarcat a la base de Da Nang (al carrer Blanqueries), amb la intenció d’emparar-se de l’Albufera –del delta del Mekong, com si diguéssem­–. La comandant en cap de les tropes invasores vol anihilar tots els guerrillers de l’FNA vietnamita que s’amaguen als arrossars. La batalla més cruenta s’ha esdevingut, però, a les terres altes centrals, concretament a la vila de Beneixida.
I pel que fa a l’activitat propagandística de Rambla i companyia, les seues dimensions són considerables. S’escampen, diàriament, milers de fulls volants amb diferents consignes: “Fora l’estrangera!”, “Ha enverinat les nostres aigües amb el factor taronja”, “Que demane perdó i se’n vaja”... La ràdio i la televisió controlades pels resistents disparen a tort i a dret llurs abrusadores proclames patriòtiques. Anuncien la victòria imminent de les forces populars sobre els invasors i els seus titelles. Ganes m’entren, d’integrar-me a les Forces Armades Populars d'Alliberament. Però clar, aquest matí he tret el cap per la finestra i he comprovat que el País no és Vietnam, que València no és Hanoi i que Xàtiva no és Saigon (encara que el cap local dels partisans populars, amo de la ciutat, actue de vegades com un autèntic guerriller leninista).